Déu ens ha concedit
la possibilitat de posseir la saviesa, la seva saviesa, sense la qual cauríem
efectivament en poder de la perversa saviesa del món que és la saviesa de la
lògica del diner i del poder. El do, però no és automàtic, l’hem de demanar i
alimentar i ens adonarem que omplirà de sentit i felicitat la nostra vida. La “saviesa
que ve de dalt” (carta de Jaume) ens permet interpretar Paraula viva i eficaç
de Déu en clau d’amor.
2.
Discernir i triar.
L’home ric ha de
triar. Nosaltres hem de triar. El poder de la riquesa és massa fort per
resistir-s’hi. La lògica del diner és la mestressa del món sempre i, potser,
avui més. El diner ens priva l’entrada en la dinàmica del Regne. Pobre home
ric! Nosaltres què hem triat?
3.
L’ofuscació dels
deixebles.
Estan situats en
l’òrbita de la lògica del diner i del poder. Un ric, beneït de Déu, no pot
entrar en el Regne de Déu, doncs nosaltres, pobrissons de mena, encara menys.
Ells encara no han entès les benaurances. Estem segurs que nosaltres, hores
d’ara, les hem enteses? I si les hem enteses, tenim la força de viure-hi
d’acord?
4.
El premi del Regne.
Si renunciem a
l’adoració al diner, què obtindrem? A veure si el seguiment de Jesucrist és el
negoci de Robert amb les cabres! Recordem els d’Emmaús, que tornen a casa desencisats
pel “fracàs” del seu Messies. Observem la pregunta de Pere. Jesús anuncia la
recompensa des de la lògica del Regne:
Cent per u, o sigui la plenitud de la vida i del sentit, incloses les
persecucions i, a més, el regal de la vida eterna, que és quelcom que ningú no
es pot guanyar. Els homes no poden, però Déu ho pot tot.
Conclusió: Deixem-nos
amarar per la saviesa de Déu i confiem en el seu poder, que ve del seu amor.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge