1.
L’Esperit Sant és
lliure.
L’Esperit no es deixa dominar. És lliure. Josuè pretén
condicionar-lo, però Moisès, que té molt més seny, respecta que actuï com
vulgui. Una altra cosa és que els qui el coneixem permetem que actuï en el
nostre interior i que reconeguem i respectem la seva acció en els altres,
encara que aquest altre no el reconegui. Demanem-li que ens doni el seny i la
humilitat de Moisès i que ens allunyi dels criteri. s de domini de Josuè. Que
sapiguem la bondat i la saviesa vinguin de qui vinguin.
Les actituds de Josuè i Moisès es reprodueixen en
l’episodi de l’evangeli d’avui. Joan i Jesús són com Josuè i Moisès. El
problema que es planteja avui és que molts es pensen posseir el monopoli de la
veritat o que l’Església el posseeix i vinga croades i persecucions i exclusions.
Tots som germans, encara que no tothom vegi la realitat com la veu Jesucrist.
2.
La vivència de la
fraternitat.
3.
El perill de la
riquesa.
Jaume commina a la justícia social. Un advertiment als poders d’aquest món que estan espoliant les zones més pobres del planeta, causant violència a les persones que hi habiten i al medi ambient. Déu no és indiferent a la injustícia. Què hem de fer amb les persones que fugen de la pobresa, la fam o el subdesenvolupament? Què hem de fer amb els que fugen de la violència pura i dura? Ens hem de conformar amb el silenci, tot esdevenint còmplices de la barbàrie dels diners? Portem el neguit per la justícia a la nostra pregària personal i deixem-nos inspirar per l’Esperit Sant per actuar amb justícia.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge