Sfamília: 2026

dilluns, de febrer 23, 2026

DIUMENGE I DE QUARESMA.

Realitat del pecat.

Només cal observar la realitat per adonar-nos que hi ha molt de bé en el món i en el nostre cor, però també que aquest bé està absent, molt absent, en el món. Dit d’una altra manera: hi ha mal en el món, perquè el mal, que no té entitat, es manifesta en molts fets de la història i també del present i nosaltres també som causants de mal, per acció o per omissió. L’apòstol Sant Pau en Romans 7,15 diu: “No entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto”. Vivim en tensió entre allò que vull, o no vull, i allò que realment faig. I per què?

El pecat original.

L’esser humà està tocat de natural pels virus de l’egocentrisme i del poder, perquè és matèria, però també pel virus de l’amor perquè es esperit. Vivim constantment la mateixa tensió que l’estimat Sant Pau.

L’autor de Gènesi es pregunta: “Com pot ser que, si tot el que creà Déu era bo, tinguem experiència de mal?” ens respon amb un missatge rotund: “L’ésser humà ha triat el poder: ésser com Déu i, per tant, ha obviat l’amor, s’ha sotmès a la llei de la matèria”. I ho explica amb un mite encantador; recordem que l’important és el missatge inspirat no pas l’instrument literari.

Déu, però, vol el nostre bé.

L’acció de Déu és necessària perquè l’ésser humà ha optat lliurement pel mal. L’amor de Déu a l’ésser humà, indigne, fa que li ofereixi camins de salvació del pecat i de la mort, que és la conseqüència del pecat. Déu, que és Amor, disposa que allà on abundà el pecat sobreabundi la gràcia, sense cap mèrit nostre perquè estima entranyablement tot allò que ha creat, o sigui, TOT, també els humans.

Viure la quaresma.

La quaresma és un temps propici per posar-nos a la feina. Aprofitem-lo. Convertim-nos més a l’evangeli i descobrirem com Déu mira el món. Canviem la nostra perspectiva bancària per la perspectiva de Déu. L’exercici de les pràctiques quaresmals: dejuni, pregària i almoina no són cap absolut, però són un subsidi molt valuós en aquesta tasca.

5. Jesús és l’home.

L’escena que hem contemplat avui a l’evangeli ens presenta la perfecta humanitat de Jesús (diumenge que ve contemplarem la seva perfecta divinitat). Jesús en el desert, vencent les temptacions, aclareix quina mena de messianisme ha d’exercir. Mateu sintetitza els perills de la messianitat i de tot lideratge: obtenir el poder econòmics (pedres/pa), manipular Déu (pinacle) i obtenir el poder polític (adorar el diable). Les temptacions de Jesús són també les nostres temptacions. Jesús hi fa front oposant-hi la Paraula revelada. I nosaltres?

Josep Esplugas Capdet, prevere.

FULL GROC PARROQUIAL

FULL DOMINICAL 22/02/2026

dilluns, de febrer 16, 2026

DIUMENGE VI DURANT L'ANY.

1. Déu es revela quan vol i com vol.

Déu s’ha anat revelant i ha anat revelant el seu pla sobre el món fins arribar a la plenitud de la revelació en Jesucrist. El designi de Déu és absolutament superior al que nosaltres podríem imaginar.

2. La resposta és la nostra responsabilitat.

Davant la proposta de Déu la nostra resposta ha de ser una resposta responsable. Hem de triar entre la vida i la mort, entre el bé i el mal, i obtindrem allò que voldrem, lliurement. L’observança de la llei que Jesús prescriu en el sermó de la muntanya és la resposta que Déu ens proposa.

3. Jesús és més exigent que la llei de Moisès.

Igual que Moisès al Sinaí, o a l’Horeb, Jesús explicita un codi ètic que reinterpreta i complementa la llei de Moisès. La gran novetat de Jesús és que tota mena de normes, tradicions i lleis són sempre relatives, només la llei de la caritat més exigent és absoluta. No es tracta de no fer mal ni de no fer gaire mal, sinó de fer el bé absolut, àdhuc als enemics.

4. Demanem la saviesa de Déu.

Només assumint la saviesa revelada per Déu es pot viure d’acord amb l’ètica de Jesús. Refusant la saviesa que ve de Déu, l’ésser humà clava a la creu el Senyor de la glòria i tots aquells amb els quals el Senyor de la glòria s’identifica. O triem la saviesa de Déu o seguirem crucificant els petits, els pobres, els malalts.

5. El Compromís.

Acceptar l'oferta de Déu, adherir-s'hi, però, no és res de trivial, ans al contrari, és quelcom que compromet tota la vida de la persona, perquè significa assumir que la regla ètica que guia tota l'actuació del creient és l'Amor, perquè Déu és amor i vol que els seus fills estimem, com a únic camí per ésser feliços.

6. Sols no podem res.

La resposta correcta a la proposta de Jesús és inabastable per a l’ésser humà, però Déu ho pot tot. Demanem a l’Esperit Sant que ens ajudi a penetrar profundament en el coneixement de Déu i en els seus designis, que ens orienti en el discerniment i la tria del bé i que ens doni força i seny per a respondre als desafiaments de la realitat.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

FULL GROC PARROQUIAL

FULL DOMINICAL 15/02/2026

dijous, de febrer 12, 2026

DIUMENGE V DURANT L'ANY

En aquest Diumenge V de durant l’any encara ressona en els nostres cors la festa que celebràvem a principis de setmana: La Presentació del Senyor al Temple. I ressona perquè se’ns convida a contemplar el qui és la Llum del món i revisar les nostres vides.... Com anem de sabor? Com anem de llum? Ben segur que tots tenim marge de millora, i per això assistim a l’Eucaristia, per què desitgem que el nostre cor s’assembli cada cop més al Cor de Jesús.

Ara bé, la realitat és que no podem ser llum si no ens alimentem amb la vida de gràcia que Jesús mateix ens vol comunicar. En aquest sentit, els sagraments funcionen com la sal que impedeix que la nostra ànima es corrompi. Estimem molt els sagraments, en especial aquells que ens mantenen en la llum: L’Eucaristia i la confessió. A l’Eucaristia rebem Déu mateix i a la confessió experimentem la seva abraçada d’Amor. Com podem deixar passar la vida sense aprofitar aquest regal? Rebent amb les degudes disposicions els tresors de salvació que el mateix Jesús ens va deixar podrem ser llum per aquest món que tant ho necessita. Fixem-nos en el nostre barri.... quantes ànimes que no coneixen l’Amor de Déu! Cuidem molt el tresor dels sagraments i la llum que reflectirem serà capaç de canviar els cors dels nostres germans, perquè ja no serem nosaltres els que actuarem si no serà Crist en nosaltres.

Fixem-nos en els vitralls de la nostra església, ens acompanyen molts sants: Sant Ignasi de Loiola, Sant Pau, Sant Francesc, la Mare de Déu del Carme, etc. La funció dels vitralls és deixar passar la llum del sol, i per això els sants que es dibuixen ens mostren que la seva vida ha consistit a deixar-se traspassar per la llum de Déu. Aprenguem d’ells! Que el Senyor ens ajudi en l’apassionant aventura de l’evangelització. Molts ànims germans!

Quique Amat, diaca.

dimarts, de febrer 10, 2026

FULL GROC PARROQUIAL SETMANAL

FULL DOMINICAL 08/02/2026

diumenge, de febrer 08, 2026

REPORTATGE DE LA RUTA INTERRLIGIOSA

El Consell Interreligiós de Terrassa, amb la col·laboració de l’ajuntament, ha celebrat el dissabte 7 de febrer, la Setmana de l’Harmonia Interreligiosa, establerta per les Nacions Unides.

Enguany s’ha fet la 7a. Ruta Interreligiosa, en què cada confessió en el respectiu centre de culte ha presentat el propi concepte de família a partir del lema “La família fortalesa per al benestar”. La Ruta es va acabar a la seu de la Comunitat Bahà’i amb un senzill refrigeri.

Aquí teniu algunes fotografies de la jornada.

Parròquia de la Santa Creu

Mesquita

Església Evangèlica Unida

Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies

Centre Baha'i

dissabte, de febrer 07, 2026

DIUMENGE IV DURANT L'ANY.

1. Context de l’evangeli:

L’activitat profètica de Jesús comença després de la predicació de Joan, el baptisme i l’experiència del desert (3,1 – 4,11). Jesús comença a proclamar l’arribada del Regne del Cel. (4, 12-17), la crida als quatre primers deixebles, evangeli de diumenge passat (4,18-22) i un sumari (4, 23-25) que enllaça amb l’inici del Sermó de la Muntanya. El primer dels cinc sermons sobre els quals pivota tota la narració de Mateu; El sermó de la nova llei, el sermó de la missió, el sermó de les paràboles del Regne, el sermó o sermons eclesiològics i el sermó escatològic.

Jesús prescriu una llei moral renovada i més exigent, pel que fa a la conducta moral, que la llei de Moisès. Les Benaurances no són llei, són una nova teologia en la qual es basarà la nova llei, una mena de clau d’interpretació.

2. Un món al revés.

Les benaurances, ja ho sabem, són el món a l’inrevés. La felicitat no prové del diner, el poder o el prestigi, la felicitat prové de la lluita àrdua pel triomf de la justícia, de la lluita àrdua per la implantació del Regne del Cel. No es tracta gens de grans erudicions ni de dur a terme actituds heroiques. Es tracta de canviar el cor, reconeixent amb humilitat els nostres límits i la infinitud de Déu. Aquest reconeixement és l’inici de la saviesa segons Déu, la porta d’entrada inexcusable per a penetrar en el Misteri de Déu i des d’ell donar resposta al misteri de l’home.

El que diu Jesús es absolutament escandalós per als dirigents i inaudit per a la gent senzilla. Els dirigents s’oposaran fermament a Jesús fins al punt de dur-lo a la mort. La gent senzilla, deixebles inclosos, estimen Jesús però no l’entenen, perquè pateixen els mateixos prejudicis que els poderosos; acabaran decebuts per l’aparent fracàs de Jesús (deixebles d’Emmaús).

3. Qui són els cridats?

Sense la revelació de Déu a l’ésser humà, no haguéssim estat capaços de descobrir la clau del sentit i del misteri. Déu ens ha creat capaços de comprendre i ens ha revelat en la mesura de la nostra comprensió. I ha suscitat aquesta comprensió no pas als savis o que pensen que ho són, sinó als humils de cor i als senzills que han optat per posar tota l’esperança en Déu, als pobres en l’esperit, a aquells que fan l’esforç de compadir-se dels que passen penes, dels que cerquen la justícia per damunt de la prepotència.

La prepotència, l’orgull, la riquesa, l’erudició sense saviesa obstaculitzen l’acceptació de Jesús, la comprensió de la revelació. Pau diu que els que han estat cridats són els ignorants, els pobres, els que el món té per no-res. I Sofonies diu: “Deixaré en el teu país un poble humil i pobre, que buscarà refugi en el nom de Déu” i serà feliç, perquè “ fa més feliç donar que rebre”.

Josep Esplugas Capdet, prevere.