- Realitat del
pecat.
Només cal observar la
realitat per adonar-nos que hi ha molt de bé en el món i en el nostre cor, però
també que aquest bé està absent, molt absent, en el món. Dit d’una altra
manera: hi ha mal en el món, perquè el mal, que no té entitat, es manifesta en
molts fets de la història i també del present i nosaltres també som causants de
mal, per acció o per omissió. L’apòstol Sant Pau en Romans 7,15 diu: “No
entenc què faig, perquè no faig allò que vull, sinó allò que detesto”.
Vivim en tensió entre allò que vull, o no vull, i allò que realment faig. I per
què?
- El pecat
original.
L’esser humà està
tocat de natural pels virus de l’egocentrisme i del poder, perquè és matèria,
però també pel virus de l’amor perquè es esperit. Vivim constantment la mateixa
tensió que l’estimat Sant Pau.
L’autor de Gènesi es
pregunta: “Com pot ser que, si tot el que creà Déu era bo, tinguem experiència
de mal?” ens respon amb un missatge rotund: “L’ésser humà ha triat el poder:
ésser com Déu i, per tant, ha obviat l’amor, s’ha sotmès a la llei de la
matèria”. I ho explica amb un mite encantador; recordem que l’important és el
missatge inspirat no pas l’instrument literari.
- Déu, però, vol
el nostre bé.
L’acció de Déu és
necessària perquè l’ésser humà ha optat lliurement pel mal. L’amor de Déu a
l’ésser humà, indigne, fa que li ofereixi camins de salvació del pecat i de la
mort, que és la conseqüència del pecat. Déu, que és Amor, disposa que allà on
abundà el pecat sobreabundi la gràcia, sense cap mèrit nostre perquè estima
entranyablement tot allò que ha creat, o sigui, TOT, també els humans.
- Viure la
quaresma.
La quaresma és un temps propici per posar-nos a la feina. Aprofitem-lo. Convertim-nos més a l’evangeli i descobrirem com Déu mira el món. Canviem la nostra perspectiva bancària per la perspectiva de Déu. L’exercici de les pràctiques quaresmals: dejuni, pregària i almoina no són cap absolut, però són un subsidi molt valuós en aquesta tasca.
5. Jesús és l’home.
L’escena que hem
contemplat avui a l’evangeli ens presenta la perfecta humanitat de Jesús (diumenge
que ve contemplarem la seva perfecta divinitat). Jesús en el desert, vencent les temptacions, aclareix
quina mena de messianisme ha d’exercir. Mateu sintetitza els perills de la
messianitat i de tot lideratge: obtenir el poder econòmics (pedres/pa),
manipular Déu (pinacle) i obtenir el poder polític (adorar el diable). Les
temptacions de Jesús són també les nostres temptacions. Jesús hi fa front
oposant-hi la Paraula revelada. I nosaltres?
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge