Primer de tot, la Laia al presentar-se (per dissipar dubtes) va dir que ella no era monja, estava casada i era mare de dos fills. El llibre havia estat un encàrrec de l’editorial Fragmenta amb les idees força clares des del principi del que volien que fos: un llibre que parlés de les monges i que fossin elles mateixes les que parlessin.
La idea era trencar tòpics: la imatge ensucrada i una mica fleuma de les monges; havia de reflectir la situació vital de les monges entrevistades.
Va explicar que pel to del llibre més que entrevistadora va ser una confident i que tot i que totes les entrevistes tenen el mateix fil conductor del Déu Amor, totes reflecteixen la seva vivència diferent.
La tria de les monges no es va fer per l’orde al qual pertanyen sinó per parlar de la seva experiència d’aquest Déu Amor des dels diferents àmbits en els quals es mouen i treballen.Es tracta de convidar el lector a la conversa a la qual no ha assistit, cosa que aconsegueix àmpliament.
El perquè de l’èxit del llibre diu que ha estat per diferents motius però que el principal ha estat l’encert de fer parlar un col•lectiu que mai no havia parlat i que estava carregat de tòpics. Que el llibre ha obert una finestra per poder sentir aquestes monges, que parlen de les seves experiències de vida autèntica, d’allò que dóna sentit a la vida.
Des que va sortir al mercat el febrer del 2008, l’han llegit tan creients com no-creients perquè es tracta de vides de persones on emmirallar-se.
Pels creients, l’obertura de la finestra ha fet entrar una alenada d’aire fresc i pels no-creients, el fet d’haver laïcitzat el llenguatge, l’ha fet més proper. Va explicar que el llenguatge religiós és un gheto on costa entrar-hi les persones que no en formen part. Va posar l’exemple de la substitució de la paraula vocació per desig profund, dient que aquesta expressió agermana a tothom que està en recerca, siguin creients o no.
Després de la seva exposició van parlar les dues monges convidades.
Primer la Victòria Molins, que actualment treballa al Raval de Barcelona, molt compromesa amb el món de la marginalitat. Va fer una exposició molt divertida del que explica al llibre, que les monges són una espècie a extingir, persona que sempre ha volgut estar al carrer en contacte directe amb el món i que el Concili Vaticà II va obrir molt les portes a les monges que volien una vida amb el contacte directe amb la societat.
Va explicar que quan li pregunten perquè serveixen ara les monges, ella diu que no ho sap, que la seva Missió no és fer, sinó ser coherents, ser autèntiques, conèixer la realitat per poder ajudar als altres, per poder-se donar al món amb la pregària i l’acolliment a l’hostatgeria, escoltar la gent.
La lectura del llibre, que no té pèrdua, és molt interessant des de la primera monja fins a l’última. Encara que sembli que totes hagin de dir coses semblants, no és així. Sovint les preguntes són diferents en cadascuna de les entrevistes, i quan es repeteix la pregunta la resposta pot ser absolutament diferent. Parla d’opcions de vida molt diferents del que coneixem, plenes del Sentit que dóna la felicitat autèntica.
Marta Pons
El llibre m'ha agradat molt. El recomano a tothom. Una perla.
ResponEliminaMarisa