Durant segles els cristians hem parlat massa de mort i de penalitats i de purgatori i de sacrifici i massa poc de vida i de goig i de glòria i d’amor oblatiu. Déu ens ha fet el do de la vida natural en la qual tenim l’ocasió d’estimar i, estimant, de créixer en densitat de persona. També ens fa el do d’engendrar-nos en l’Esperit per a la vida eterna. Acollim aquests dons i fem-los créixer. Precisament perquè “probablement Déu existeix”, tinc la sort de poder-me preocupar dels altres, de poder-los estimar, i de poder gaudir, per tant, plenament de la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge