Ex 17,3-7
Salm 94
Rm 5,1-2.5-8
Jn 4,5-42
Benvolguts germans i germanes:
Caminem
vers la Pasqua i aquest diumenge i els
dos propers anirem resseguint uns fragments de l’evangeli segons Sant Joan, destinats als catecúmens que havien de ser
batejats la nit de Pasqua, i també a
nosaltres, batejats, atès que renovarem la nostra fe a la Vetlla Pasqual. Avui
hi ha un element comú: l’aigua.
L’aigua
era d’un gran valor a l’Orient. Sobretot es valorava l’aigua de font, corrent i
viva. Està molt relacionada amb la història de la salvació. Déu concedeix o
nega l’aigua segons el comportament del seu poble. Si el poble es fidel, se li
concedeix aigua abundant, com a símbol
de poder, de vida i de fecunditat. Però quan és infidel, l’aigua es converteix
en signe de maledicció. De mica en mica, el poble s’anirà convencent que no
només és necessària l’aigua material, sinó l’aigua que purifica el cor de
l’home. Només quan arribi la salvació definitiva serà concedida en abundància
una aigua purificadora i vivificant. Al llibre de l’èxode veiem que el poble
passava tanta set que dubte i es revolta
preguntant a Moisès: “El Senyor és amb nosaltres o no hi és?”. Per tercera vegada
el Senyor demostra que és al costat del poble, ajudant-lo a continuar la marxa
i proveint les seves necessitats, i ho fa emprant la vara amb què havia
provocat les plagues d’Egipte. El mateix instrument que abans havia servit per
castigar mortalment els egipcis ara serveix per sustentar el seu poble. En el
NT, l’aigua i la salvació arriben a la mateixa intensitat. Crist realitza en la
seva persona totes les esperances messiàniques: és la roca que mana aigua abundant, el temple, del qual brolla un riu capaç
d’abonar la nova Jerusalem. El diàleg de Crist amb la Samaritana ofereix una
bona ocasió a Jesús per a fer una catequesi sobre un do que Ell té i que regala
als homes, que anomena “aigua viva”. L’aigua que Crist regala és molt diferent
a l’aigua del pou de Jacob: aquesta apaga la set per poc temps, mentre que
l’aigua de Crist l'extingeix per sempre.
Aquesta aigua viva designa al mateix Jesús, com a veritat i com a
Revelació del Pare. L’home té necessitat de beure aquesta aigua per a viure,
necessita la revelació de Crist. Però a aquest do la persona humana ha de
respondre amb la fe. La samaritana corre a la ciutat per a proclamar tot el que
Jesús li ha comunicat, mentre Jesús es priva de l’aliment terrenal per a
mostrar que el seu veritable aliment consisteix en fer la voluntat del seu
Pare. “Qui begui de l’aigua que jo li donaré, mai més
no tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en font que brollarà per
sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna.” La
vida eterna comença ara i aquí i s’identifica amb la vida veritable, autèntica,
estable, solidària amb els malalts, pobres i oprimits, malgrat les situacions
canviants del món, prou que ho veiem amb el que vivim aquests dies, i
consisteix en el coneixement de Déu i de Jesucrist. Aquesta revelació comporta
adorar Déu en esperit i en veritat i per tant, ser testimonis de la Resurrecció
de Crist arreu.
Benvolguts gns/nes, demanem-li al Senyor que visquem aquesta
Quaresma, com un temps de conversió i renovació baptismal, i enmig de la
pandèmia que ens afecta, refermem la nostra fe, reforcem la nostra pregària i,
esperançadament, posem el millor de
nosaltres mateixos en bé de tots.
Mn. Joan Làzaro, Rector
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge