Benvolguts gns/gnes:
Si Déu avui ens adrecés la
mateixa pregunta que a Salomó: <> que li demanaríem? Quines serien les nostres prioritats? Salomó
és prou realista i humil per reconèixer les seves mancances davant la missió
que se li encomana: ni més ni menys que succeir al seu pare, el rei David. Davant aquest repte, reconeix que encara
és un jove que no sap conduir la gent. I per això li demana: Feu al
vostre servent la gràcia de saber escoltar, perquè pugui
fer justícia al vostre poble i destriar el bé del mal. Tant de bo que tots nosaltres
i també els nostres governants en
prenguessin exemple i això fos el primer que demanéssim.
Salomó s’adona de la importància que té
governar amb justícia i saviesa: cal saber escoltar, per discernir el bé del
mal i jutjar rectament. Ha pres la millor opció, ha trobat el tresor amagat, la
perla fina i per això Déu el premia.
Jesús, el Fill de Déu, és el veritable savi,
aquell que es manté fidel a la voluntat de Déu.. Ell
és la Paraula de Déu, que dóna llum i l’entenen els senzills.
I aquest diumenge, ens ho mostra amb tres
noves paràboles sobre el Regne del cel. Ens el compara amb el cas d’un home que troba
un tresor amagat en un camp; i al d’un
comerciant que buscava perles fines, i troba la millor. Ambdós, decidits, venen tot el que tenen i compren el camp i la
perla fina. Prenen, com Salomó, la millor opció. Saben que allò que compren els
farà feliços, donarà sentit a les seves vides Déu
ens ofereix el seu Regne com el
tresor més preuat i noble que el nostre cor pot desitjar, que va
més enllà de satisfer les nostres necessitats materials. Ens ofereix assolir la
felicitat més autèntica, seguint les petjades del seu fill, que dóna la vida
per nosaltres, perquè tinguem vida a desdir, alliberant-nos de l’esclavatge del
mal i de la mort. Ell ens ensenya a demanar-ho en la pregària adreçada al Pare: vingui a nosaltres el vostre Regne.
També compara el Regne del cel amb aquelles grans
xarxes que, tirades
a l’aigua, arrepleguen de tot. Quan
són plenes, les treuen a la platja, s’asseuen
i recullen en coves tot allò que és bo, i llencen allò que és dolent... Per tant, el Regne
resta obert a tothom, també als Mestres de la Llei d’aquell temps, que fent-se
deixebles de Jesús, feien com els caps de casa que treien del seu cofre joies
modernes (la novetat del Regne de Déu que anuncia Jesús), i joies antigues(Antic
Testament, la Llei i les tradicions del poble d’Israel). Però depèn de cadascú viure-hi,
prendre l’opció de vendre-ho tot, desprendre’s d’allò que ens allunya de Déu, per
deixar el cor ben disponible a Jesús, perquè la seva Paraula, arreli dins
nostre i doni fruits d’amor, de pau i de justícia. També és un do, perquè, com ens diu St.Pau a
la 2ª lectura: Déu ho
disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que ens coneixia abans que existissim, ens
destinà a ser imatges vives del seu Fill.
Benvolguts germans/nes, donem
gràcies a Déu per voler-nos fer partícips del seu Regne, a través del seu Fill
Jesucrist, que ho dóna tot per nosaltres i per la nostra salvació i de qui rebem
l’Esperit Sant, i demanem-li que aquesta
Eucaristia, ens doni forces perquè en
comunió amb Ell, humilment, estiguem disposats
a vendre-ho tot, perquè creixi el seu Regne d’amor, de pau i de justícia,
arreu i quotidianament.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge