Salm 85
2a. Lectura: Rm 8,26-27
Evangeli: Mt 13,24-43
Benvolguts germans/nes:
Aquests diumenges anem
escoltant com Jesús, ens parla del Regne de Déu a través de Paràboles. Un Regne que ja es fa
present ara i aquí entre nosaltres, i
que viurem en plenitud a la casa del Pare. Déu ens ofereix el seu Fill Jesús,
perquè seguint les seves petjades, encarnem dins nostre i empeltem al nostre
voltant els valors del Regne de l’amor, de la pau, de la justícia, per a fer
possible que en el camp del món hi creixi més el blat del bé que el jull del
mal. Perquè no podem negar que dins nostre i al voltant nostre, conviuen el
bé i el mal, com el blat i el jull de la primera paràbola de l’Evangeli. Mai
podrem dir d’algú que és dolent o bo al
cent per cent. Només Déu ho sap, només Ell coneix el cor de les persones.
La nostra sort i esperança rau en que és un Déu indulgent i bo... compassiu i benigne, lent per
al càstig, fidel en l’amor, que ens estima sense mesura i ens dóna
l’ocasió de penedir-nos dels pecats i retornar als seus braços.
Déu ha volgut sembrar en el cor de l’home i
la dona la bona llavor de la seva Paraula, a través del seu Fill Jesucrist, fent camí amb nosaltres, sense
excloure ningú. Tota persona i tot àmbit de la nostra societat és susceptible
d’acollir-lo. Tenim el repte de ser-ne una mediació. I com ho podem
fer, si som febles i limitats, i en nosaltres també conviu el blat i el jull?
Primer que tot, pregant-li al Senyor, sabedors que, com ens diu St.Pau: L’Esperit mateix, per ajudar la nostra feblesa,
intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Perquè nosaltres no sabem què
hem de demanar per pregar com cal, però és ell, l’Esperit, qui es posa en lloc
nostre.
Déu compte amb tots per sembrar el món amb la
llavor del Regne
i per fer front a qui hi vol sembrar jull, el maligne, per això hem de
vetllar per a no caure en les seves temptacions.
Déu té paciència, com un bon pagès, deixa que
el blat i el jull madurin i creixin junts, amb l’esperança que fins i tot el
jull pugui convertir-se en blat i salvar-se de la crema. És la missió que
Jesús, entoma morint a la creu per nosaltres i ressuscitant, i ens ho mostra en
l’escena del lladre penedit, que a l’últim moment reconeix el seu pecat i a
Jesús com el Fill de Déu, el Messies. És la missió que ens encomana continuar a cadascú de
nosaltres, personalment i comunitàriament com Església. En aquesta lluita
contra el mal, la injustícia i el desamor, contra el jull que hi ha arreu, som cridats
a implicar-nos, seguint l’estela de Jesús, i treballant-nos i treballant per
una societat més justa i solidària, que
no oblida als malalts, als pobres, als empresonats, que no dona ningú per
perdut. Així, el Regne, com el gra de mostassa i el
llevat va creixent sovint gràcies a coses ben petites i senzilles com: una
paraula d'ànim, un somriure, un gest d'amistat, una trobada joiosa, un treball
ben fet, un perdó demanat i/o rebut de tot cor, un temps i uns recursos
compartits gratuïtament...
Benvolguts gns/gnes, demanem-li
al Senyor, amb la intercessió de Sta.Maria, que ens ajudi a ser cada vegada més
sembradors de blat, de bé, que no pas de jull, de mal; que redescobrim
l’Eucaristia com un dels mitjans que el Senyor ens ofereix per estendre el seu
Regne dins i al voltant nostre, gràcies a l'aliment que en rebem: Jesús mateix i
la força del seu Esperit.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge