Evangeli: Mt 13, 1-23
Benvolguts germans/nes: Déu des
d’un bon començament ha volgut fer-nos arribar la seva Paraula, per guiar-nos
pel camí que porta a la veritable felicitat. Primer a través dels profetes,
després d’una manera plena i definitiva, a través del seu fill Jesús, la
Paraula de Déu feta carn. Una Paraula que surt dels llavis de Déu, que: com la pluja
i la neu cauen del cel...amaren la terra,
la fecunden i la fan germinar, ens diu Isaïes.
És una Paraula que s’adreça a tota la humanitat,
que demana ser escoltada amb fe, amb confiança, que quan arriba al cor,
transforma positivament la persona, perquè és una paraula d’amor, de
misericòrdia, de pau, d’esperança.
Jesús, és aquesta Paraula encarnada, que vol donar-nos
a conèixer el Regne de Déu, i ho fa de moltes
maneres. Per exemple, a través de les
paràboles, il·lustrant amb escenes quotidianes la realitat misteriosa
d’aquest Regne, que només entenen els que paren l’orella i amb senzillesa
li obren el cor Però en canvi, n’hi ha molts, que es
consideren autosuficients i rebutgen
Jesús, com ara, els savis i els mestres de llei. I
nosaltres? Com rebem la Paraula de Déu? Com l’escoltem, proclamem i testimoniem?Jesús
afirma que la Paraula, Ell mateix, és com la llavor que
el sembrador, Déu, vol plantar arreu. Però la terra, que som nosaltres, de
vegades no està del tot preparada. Ell, com un bon pagès: Vetlla per la terra i la rega..Fecunda la terra amarant els seus
solcs/amarant els terrossos, respectant la nostra
llibertat. Déu sembra la llavor a la terra, però de vegades cau arran del
camí:
escoltem la predicació del
Regne, però no l’entenem, com si sentíssim ploure. D’altres vegades cau en terreny rocós:rebem amb
alegria la predicació del Regne així que la sentim, però només per un moment,
no arrela. Quan ens complica la
vida, perquè ens fa anar contracorrent i som malvistos, ho deixem córrer. I
encara, la llavor arriba a la terra enmig de
cards: quan escoltem l’Evangeli, però les preocupacions del món present i la seducció
de les riqueses ens
ofeguen i impedeixen que donem bon fruit. Finalment, la llavor sembrada també
cau en terra bona:
quan
escoltem la predicació del Regne, ens arriba al cor i al cap i en fem vida, donant
fruit.
En el nostre cor hi podem
trobar terrenys diversos, però estem cridats a ser terra bona on la llavor de
la Paraula arreli i doni fruit. Alhora que som sembrats, el
Senyor ens convida a col·laborar amb ell
en la sembra (evangelitzar), cridats alhora
a transmetre i sembrar la llavor de la seva Paraula sobre el món que ens
envolta. Hem d'assumir amb realisme, però sense perdre l'esperança, que avui,
com en temps de Jesús, hi ha elements que impedeixen que la Paraula de Déu fructifiqui
en nosaltres i en el món que ens envolta: els interessos personals, la vida
atrafegada, les covardies i corrupcions, les pors, els desànims...I reconèixer també
que com a sembradors ens falta conèixer els terrenys a conrear, ser pacients i
respectar el ritme de les persones, sense imposicions.
Benvolguts gns/nes, donem
gràcies a Déu per oferir-nos Jesús, la seva Paraula encarnada, i demanem-li que
l’acollim amb un cor que esdevingui terra bona per a donar fruits de bondat, de justícia i pau i
d’amor envers els germans.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge