dilluns, de juliol 13, 2020

DIUMENGE XV DE DURANT L’ANY 11-12/07/2020


Evangeli: Mt 13, 1-23

Benvolguts germans/nes: Déu des d’un bon començament ha volgut fer-nos arribar la seva Paraula, per guiar-nos pel camí que porta a la veritable felicitat. Primer a través dels profetes, després d’una manera plena i definitiva, a través del seu fill Jesús, la Paraula de Déu feta carn. Una Paraula que surt dels llavis de Déu, que:  com la pluja i la neu cauen del cel...amaren la terra, la fecunden i la fan germinar, ens diu Isaïes.

És una Paraula que s’adreça a tota la humanitat, que demana ser escoltada amb fe, amb confiança, que quan arriba al cor, transforma positivament la persona, perquè és una paraula d’amor, de misericòrdia, de pau, d’esperança.

Jesús, és aquesta Paraula encarnada, que vol donar-nos a conèixer  el Regne de Déu, i ho fa de moltes maneres. Per exemple, a través de les  paràboles, il·lustrant amb escenes quotidianes la realitat misteriosa d’aquest Regne, que només entenen els que paren l’orella i amb senzillesa li  obren el cor  Però en canvi, n’hi ha molts, que es consideren autosuficients i  rebutgen Jesús, com ara, els savis i els mestres de llei. I nosaltres? Com rebem la Paraula de Déu? Com l’escoltem,  proclamem i testimoniem?Jesús afirma  que  la Paraula, Ell mateix, és com la llavor que el sembrador, Déu, vol plantar arreu. Però la terra, que som nosaltres, de vegades no està del tot preparada. Ell, com un bon pagès: Vetlla per la terra i la rega..Fecunda la terra amarant els seus solcs/amarant els terrossos,  respectant la nostra llibertat. Déu sembra la llavor a la terra, però de vegades cau arran del camí:

escoltem la predicació del Regne, però no l’entenem, com si sentíssim ploure. D’altres vegades  cau en terreny rocós:rebem   amb alegria la predicació del Regne així que la sentim, però només per un moment, no arrela.  Quan ens complica la vida, perquè ens fa anar contracorrent i som malvistos, ho deixem córrer. I encara, la llavor arriba a la terra  enmig de cards: quan escoltem l’Evangeli, però  les preocupacions del món present i la seducció de les riqueses ens ofeguen i impedeixen que donem bon fruit. Finalment, la llavor sembrada també cau  en terra bona:  quan escoltem la predicació del Regne, ens arriba al cor i al cap i en fem vida, donant fruit.

En el nostre cor hi podem trobar terrenys diversos, però estem cridats a ser terra bona on la llavor de la Paraula arreli i doni fruit. Alhora que som sembrats, el Senyor ens convida a col·laborar  amb ell en la sembra (evangelitzar),  cridats alhora a transmetre i sembrar la llavor de la seva Paraula sobre el món que ens envolta. Hem d'assumir amb realisme, però sense perdre l'esperança, que avui, com en temps de Jesús, hi ha elements que impedeixen que la Paraula de Déu fructifiqui en nosaltres i en el món que ens envolta: els interessos personals, la vida atrafegada, les covardies i corrupcions, les pors, els desànims...I reconèixer també que com a sembradors ens falta conèixer els terrenys a conrear, ser pacients i respectar el ritme de les persones, sense imposicions.

Benvolguts gns/nes, donem gràcies a Déu per oferir-nos Jesús, la seva Paraula encarnada, i demanem-li que l’acollim amb un cor que esdevingui terra bona per a donar  fruits de bondat, de justícia  i pau i  d’amor envers els germans.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge