Benvolguts germans i
germanes! Havent entrat en vigor el dia 25 de juny la llei de regulació de l’eutanàsia,
prenen molta més força les paraules que escoltat en el llibre de la Saviesa: ”Déu no va fer la mort, ni li agrada
que l’home perdi la vida”. El nostre Déu, no és un Déu de morts, sinó de vius.
Per tot això, la mort no pot tenir l’última paraula, perquè Déu l’ha vençuda
amb l’amor vessat a desdir amb el seu Fill Jesucrist, nostre Senyor. Sant
Pau ens ho recorda en la seva carta als cristians de Corint, quan els explica
el sentit de la col·lecta en favor de l’església de Jerusalem: Jesucrist,
que era “ric, es va fer pobre per nosaltres, per enriquir-nos amb la seva
pobresa”.
Amb paraules i fets ens ha ensenyat el significat de la veritable igualtat i de
l’amor fratern”: “allò
que us sobra a vosaltres compensi el que els falta a ells, i si un dia els
sobra a ells que supleixi el que us farà falta a vosaltres”.
Fixem-nos com en l’Evangeli d’avui,
se’ns presenta Jaire, un dels caps de la
Sinagoga, imatge de l’antic Israel, que s’apropa amb humilitat a Jesús, amb qui
arriba la renovació, la vida nova pel poble de Déu. Se li llença als peus i
suplica que imposi les mans a la seva filleta que s’està morint. Jaire confia que amb aquest gest, signe del do
de l’Esperit, d’alè de vida, que a trobem al començament de la història del
poble de Déu, la seva filla es curarà. Jesús
acompanya a Jaire fins a casa seva: Déu
no abandona mai al seu poble. Però
al mateix temps, hi ha una dona, impura segons la Llei per les hemorràgies que
pateix, que no pot apropar-se a ningú, ni a Déu, i que com Jaire, s’adona que
la Llei no cura, no dóna vida. Aquesta dona ha sentit parlar de Jesús, d’algú
que porta una bona notícia de salvació. Ell sí pot curar-la, donar-li nova
vida. I s’apropa a ell, amb fe, reconeixent la seva indigència. La dona toca a Jesús, però al mateix temps la seva vida és
tocada per Jesús, que sent com el mal
desapareix. També la filla de Jaire és tocada per Jesús: li dóna la mà i
li diu: “Talita,
cum” que vol dir: Noia, aixeca’t. I a l’instant s’aixeca i es posa a
caminar. La nena havia mort, però Déu té el domini sobre la mort i pot fer que
sigui només una situació temporal, com la d’aquell que dorm i després es
desperta. Jesús, una vegada més ens
mostra que és l’únic que pot aixecar, ressuscitar al poble que està morint,
representat en la dona malalta i en la filla de Jaire.
Benvolguts/des! La
conclusió és que per poder rebre la seva salvació ens cal tenir fe: “Tingues fe i no tinguis por”, li diu
Jesús al cap de la Sinagoga. Hi ha moltes persones colpejades per la
vida, que no tenen ningú que els faci costat, que pateixen en carn pròpia, o en
la d’un familiar o amic proper la duresa d’una malaltia, que provoquen rebuig i
solitud. Demanem-li al Senyor, que davant aquestes
situacions, obrem amb saviesa de cor,
servint el germà malalt, acompanyant-lo, anant al seu encontre, solidàriament i
sense jutjar-lo. L’Església defensa la vida, tota vida i enfront l’aplicació
deliberada de l’eutanàsia, defensa la promoció de les cures pal·liatives. No
siguem com els fariseus de l’evangeli, que fins i tot se n'enriuen, ans al
contrari, fem nostres, amb tota humilitat, tant per rebre-les com per
compartir-les, les paraules de Jesús, adreçades a la dona malalta: “Filla, la teva fe t’ha salvat”
a la filla de Jaire: “Noia,
aixeca’t”.
Que aquesta Eucaristia ens hi ajudi!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge