Benvolguts/gns/gnes:
Sempre hi ha una primera vegada en tot
treball, tasca o missió en que, després d'un temps d'aprenentatge, amb algú que
en sap i que vol compartir amb nosaltres els seus coneixements, se'ns diu:
endavant, ara et toca a tu!. I després
arriba el moment de revisar-ho, de posar-ho en comú amb qui t'ha enviat.. I
quin goig poder compartir amb ell totes les vivències. Doncs, això és el que
fan els dotze apòstols, després que diumenge passat, Jesús, el Mestre, el
Senyor els enviés a la missió, de dos en dos.
Avui Jesús, el Bon Pastor, aplega entorn seu els 12
aprenents de Pastor per escoltar el que han fet i ensenyat. S'hi han empleat a
fons, s'han buidat, i ara cal que tornin a omplir-se de Jesús i de la força del
seu Esperit. Per això els convida a fer un recés: "Veniu ara tots sols en
un lloc despoblat i reposeu una mica". .Han
pogut comprovar que amb Jesús no els manca res, i que com diu el salmista, amb
ell, poden descansar en prats deliciosos, que no han de tenir por de res, perquè el
tenen vora seu; la
seva vara de pastor els asserena
i els conforta.
I nosaltres? En el nostre caminar necessitem
pouar en Jesús, fer recés, omplir-nos d'Ell, per a poder seguir els seus camins
i donar-ne testimoni? En som conscients?
N'hi ha molts que reclamen per si la condició de líders, de
dirigents, de "Pastors". Cal que fem atenció a les paraules de
Jeremies, recriminant als governants del
poble d'Israel haver pasturat malament el poble i d'haver-lo dispersat,
provocant la caiguda de Jerusalem i la deportació dels jueus a Babilònia. Per
això profetitza que Déu una vegada més haurà d'intervenir, reunint el poble
dispers, substituint aquells mals pastors amb d'altres que retornaran la pau, i
prometent la vinguda d'un rebrot legítim
del llinatge de David que serà un rei excel·lent. Que farà regnar en el país la
justícia i el bé. És Jesús, el Bon Pastor, que donarà la seva vida per les ovelles,
perquè les estima a totes personalment i no pas com una massa amorfa i
ignorant. Amb la seva sang i el seu cos, amb la seva mort en la creu propiciarà
la unió de tota la humanitat. Sant Pau ens diu que: Crist és la nostra pau. De
dos pobles n'ha fet un de sol, abolint en el seu propi cos la Llei i els
preceptes i amb la força del seu Esperit Sant ens convida a seguir el
seu camí i arribar al Pare. Amb Crist tornen
la pau i la unitat, la llibertat i l'espontaneïtat de la fe per a tota la
humanitat i desapareixen les discriminacions, les distàncies i les separacions.
Amb ell neix l'home nou que ha de centrar la seva vida en Crist i la seva Creu.
Els apòstols necessitaven descansar, sols i en un lloc despoblat,
i Crist també. Però quan desembarcà
veié una gran gentada i se'n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor. Jesús, el Bon Pastor, es compadeix d'aquella gentada que, perduda i
desorientada, buscaven un pastor autèntic, que fes olor d’ovella, perquè els
seus els havien fallat. I Jesús no
els/ens falla, els/ens acull i els/ens instrueix.
Benvolguts gns./nes: que faria avui
Jesús?, què espera de nosaltres,
apòstols dels segle XXI? També ens diria, veniu, escolteu la meva Paraula,
alimenteu-vos en l'Eucaristia, reposeu, i plens de mi, oferiu als altres un
testimoni sincer, engrescador i esperançat, de l'Evangeli, compromesos en l'amor, la pau , la justícia
social i el bé comú, concret i quotidià.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge