Benvolguts germans/nes:
Certament, hem de fer
grans esforços per no caure en el pessimisme ni la desesperació davant les
dificultats de tot tipus que ens envolten i que algunes persones pateixen
especialment com a conseqüència de la manca de treball, d'habitatge o darrerament
de la Pandèmia que ens afecta, però també pel rebuig o la indiferència al
missatge d'amor i de misericòrdia de l'Evangeli de Jesucrist.
Si hi ha una cosa que ens
costa és afrontar el fracàs, sobreposar-nos a ell, aixecar-nos i amb forces
renovades tornar a començar o continuar el camí, aprenent dels errors,
perdonant i perdonant-nos. L'actitud ferma i solidària de tantes persones que esmercen molt del seu temps a
ajudar als altres, ja sigui en la seva vessant humana i material, ens poden
servir d'estímul.
Vet aquí que les lectures
que hem escoltat tenen com a rerefons aquest tema: saber sobreviure al fracàs. Jesús és qui amb més nitidesa ens
ensenya a fer-ho i inclús sortir-ne enfortit. Tot i que als ulls humans i dels
seus contemporanis, la seva mort en creu semblés un estrepitós fracàs, en canvi
esdevé el camí cap a la salvació de la humanitat gràcies a la seva resurrecció.
Quin contrast! Ell, que diumenge passat,
acollint els precs de Jaire, el cap de la sinagoga, tornava a la vida la seva
filla de dotze anys, que havia mort, avui el veiem afrontant la incomprensió
dels habitants del seu poble, Natzaret . Són víctimes
dels prejudicis, algú tant proper a nosaltres ens pot salvar, alliberar, donar nova vida? Ja se sap que de vegades la manera
de no acceptar el missatge, que és exigent i suposa conversió personal es
justifica desprestigiant al missatger. No ens passa també
avui, ara i aquí fins i tot dins l'Església, situant-nos davant d'ella com si
no en forméssim part? Però tot i el fracàs
viscut davant dels seus conciutadans, que li impedeix fer cap miracle per la
seva manca de fe, roman fidel a la tasca
que té encomanada i continua la seva missió, estimant-nos encara més. Ho fa
mogut pel mateix esperit que el profeta Ezequiel, a qui el Senyor envia a
parlar al poble d'Israel, a un poble de
rebels... a
aquests fills de cara endurida i de cor empedreït.. perseverant: Tant si t'escolten com si no
t'escolten, tu digue'ls:..han de saber que hi ha un profeta enmig d'ells.
Benvolguts, adonem-nos que
aquest moments que vivim, d'un cert fracàs, de feblesa, de dificultats, són
propicis per aflorar el més bo de nosaltres mateixos personalment i
comunitàriament, amb humilitat i generositat, potenciant la suma d'energies
positives. Com el salmista: tinguem els ulls posats en el Senyor, i fem un compromís amb l'esperança i l’alegria interior, el
millor antídot contra el desànim, l'actitud de qui creu fermament en les
possibilitats de la persona humana i en les perspectives de millorar les
condicions existencials. No hi ha cap condició ni cap situació que fracassi fins
el punt que no pugui esdevenir un punt de partida per tornar a començar i fer-ho
millor. I els creients aquesta esperança la posem en Jesús, reconeixent com Sant
Pau, que gràcies a Crist: "quan
som febles, és quan som realment forts".
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge