dissabte, de juliol 10, 2021

MISSA DEL DIUMENGE XIV DURANT L’ANY 03-04/07/2021

Benvolguts germans/nes:

Certament, hem de fer grans esforços per no caure en el pessimisme ni la desesperació davant les dificultats de tot tipus que ens envolten i que algunes persones pateixen especialment com a conseqüència de la manca de treball, d'habitatge o darrerament de la Pandèmia que ens afecta, però també pel rebuig o la indiferència al missatge d'amor i de misericòrdia de l'Evangeli de Jesucrist.

Si hi ha una cosa que ens costa és afrontar el fracàs, sobreposar-nos a ell, aixecar-nos i amb forces renovades tornar a començar o continuar el camí, aprenent dels errors, perdonant i perdonant-nos. L'actitud ferma i solidària de tantes  persones que esmercen molt del seu temps a ajudar als altres, ja sigui en la seva vessant humana i material, ens poden servir d'estímul.

Vet aquí que les lectures que hem escoltat tenen com a rerefons aquest tema: saber sobreviure al fracàs. Jesús és qui amb més nitidesa ens ensenya a fer-ho i inclús sortir-ne enfortit. Tot i que als ulls humans i dels seus contemporanis, la seva mort en creu semblés un estrepitós fracàs, en canvi esdevé el camí cap a la salvació de la humanitat gràcies a la seva resurrecció. Quin contrast! Ell,  que diumenge passat, acollint els precs de Jaire, el cap de la sinagoga, tornava a la vida la seva filla de dotze anys, que havia mort, avui el veiem afrontant la incomprensió dels habitants del seu poble, Natzaret . Són víctimes dels prejudicis, algú tant proper a nosaltres ens pot salvar, alliberar, donar  nova vida? Ja se sap que de vegades la manera de no acceptar el missatge, que és exigent i suposa conversió personal es justifica desprestigiant al missatger.             No ens passa també avui, ara i aquí fins i tot dins l'Església, situant-nos davant d'ella com si no en forméssim part? Però tot i el fracàs viscut davant dels seus conciutadans, que li impedeix fer cap miracle per la seva manca de fe,  roman fidel a la tasca que té encomanada i continua la seva missió, estimant-nos encara més. Ho fa mogut pel mateix esperit que el profeta Ezequiel, a qui el Senyor envia a parlar  al poble d'Israel, a un poble de rebels... a aquests fills de cara endurida i de cor empedreït.. perseverant: Tant si t'escolten com si no t'escolten, tu digue'ls:..han de saber que hi ha un profeta enmig d'ells.

Benvolguts, adonem-nos que aquest moments que vivim, d'un cert fracàs, de feblesa, de dificultats, són propicis per aflorar el més bo de nosaltres mateixos personalment i comunitàriament, amb humilitat i generositat, potenciant la suma d'energies positives. Com el salmista: tinguem els ulls posats en el Senyor, i fem un compromís amb l'esperança i l’alegria interior, el millor antídot contra el desànim, l'actitud de qui creu fermament en les possibilitats de la persona humana i en les perspectives de millorar les condicions existencials. No hi ha cap condició ni cap situació que fracassi fins el punt que no pugui esdevenir un punt de partida per tornar a començar i fer-ho millor. I els creients aquesta esperança la posem en Jesús, reconeixent com Sant Pau, que gràcies a Crist: "quan som febles, és quan som realment forts".  

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge