Benvolguts/des germans i
germanes:
Jesús, el nostre germà
gran, en paraules de Sant Pau als cristians de Corint és el segon home, l’home
que és del cel, però que ha volgut compartir ben de prop la terra, i que és el
rostre de la misericòrdia de Déu, i que precisament acaba les seves paraules a
l’Evangeli de Lluc, dins l’anomenat “discurs a la plana”, recomanant-nos que siguem compassius com ho és el nostre Pare.
Com a cristians, som convidats a acollir
les paraules que Crist no només diu sinó que sobretot viu, per a esforçar-nos a
fer-ne també vida, personalment i comunitàriament. Ens hi ajuda el do de la fe
en la seva passió, mort i resurrecció i
la força del seu Esperit Sant.
I com es concreta?
Estimeu
els vostres enemics
Ens és molt difícil assolir-ho amb les
nostres úniques forces. Fins i tot suavitzant el terme “enemics”. Però preguntem-nos abans: En tenim? A qui els considerem
així? Aquell que és contrari, contra qui sentim o rebem aversió, contra qui cerquem
o rebem oposició o dany? O bé incloem als qui no són afins a les nostres idees
o no ens cauen bé? Meditem-ho, revisem com s’estableixen les relacions que anem
adquirint dia a dia.
Feu
bé als qui no us estimen
És una acció positiva, activa i
favorable vers aquell que ens voldria fer mal, la qual cosa ens trenca els
esquemes, perquè, a més a més, Jesús ens diu la manera concreta de fer-ho: Si algú et pega en una galta,
para-li l’altre. Si algú et pren el
mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demani, i no reclamis
allò que és teu als qui t’ho hagin pres.
Estimar els enemics, fer bé als qui no ens
estimen , beneir els qui ens maleeixen, pregar per aquells que ens ofenen, és
allò que defineix la manera de ser de Jesús i que, per tant, ha de definir també la nostra manera de ser com a
deixebles seus, n’és la prova del cotó.
Un bon exemple el trobem en David, a la
primera lectura, quan diu al rei Saül que el perseguia per matar-lo, mogut per
l’enveja i l’odi: “Avui el
Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer res de mal a
l’Ungit del Senyor”.
Si
estimeu els qui us estimen ¿qui us ho ha d’agrair?
Jesús ens mou a viure tot aquest corrent
d’estimació per a que cadascú de nosaltres esdevinguem transformadors del nostre context i
contribuïm a fer un món millor, fent present el Regne de Déu a partir de les
petites accions quotidianes que siguem capaços de dur a terme, deixant de banda
les nostres pors, prejudicis i violències envers els altres, però sobretot
envers aquell que ens ha ferit. Això sense ser
il·lusos, sabent que certament ens poden fer mal, però malgrat tot esforçar-nos
a respondre al mal amb un bé més gran.
Feu
als altres allò que voleu que ells us facin
És la Regla d’Or, que ens permetrà
canviar la nostra vida i sobretot la nostra relació amb els altres.
Benvolguts/des, adonem-nos
que les Paraules que avui hem escoltat són el reflex no només del pensament
sinó també de la manera de fer de Jesús. Demanem-li que ens ajudi a avançar en
aquest camí i treballar per a que les nostres relacions no s’estableixen per
por a les represàlies i rancúnies, sinó que prevalgui l’estimació d’uns amb els
altres com a germans i fills del mateix Pare-Mare nostre. Que així sigui!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge