El Senyor s’adreça a
nosaltres de moltes maneres, i a tots
ens convida a seguir el seu camí, seguint la seva crida, la seva vocació, que,
atents hem d’anar descobrint. De vegades fem el sord, o ens assembla que no som
dignes, però Déu continua confiant en nosaltres.
Si ens serveix de consol, això mateix li
va passar a Isaïes, tal i com hem
escoltat a la primera lectura. Tingué una visió del Senyor, i en aquell temps
comportava la mort, tal i com ho havia deixat dit Déu a Moisés. D’aquí que Isaïes,
espantat, digui “Ai de mi, no
podré parlar! Jo que sóc un home de llavis impurs, i visc enmig d’un poble de
llavis impurs, he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l’univers”. Però lluny de morir, el Senyor, li
perdona la culpa i el pecat, purifica els seus llavis amb la brasa de l’altar.
Isaïes, aleshores, quan sent la veu de Déu que pregunta “Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà”, qui podria portar la seva Paraula al poble
d’Israel; respon sense por: “Aquí em teniu: envieu-m’hi”. La gràcia de Déu ha actuat en el seu cor
i se’n refia, sap que el Senyor no li fallarà, perquè Ell ha estat primer en
fer-li confiança.
Un altre exemple el trobem en Sant Pau. Qui li havia de dir que de
ser perseguidor de l’Església de Déu, passaria a ser apòstol del Crist. Pau
reconeix sense embuts que és la gràcia de Déu qui ho ha fet possible.
I finalment a l’Evangeli, trobem a Simó Pere. Està netejant les xarxes, després
d’una nit de pesca perduda. De cop i volta, puja Jesús a la seva barca i des d’allà, ensenya a la multitud que espera
amb deler escoltar-lo. I per acabar-ho d’adobar, quan ha acabat de parlar, li
mana que remi mar endins i que cali les xarxes per a pescar. Qui s’ha
cregut que és. Si els professionals de la pesca són ells, Simó i els seus
germans. On s’ha vist sortir a pescar a ple dia. Però se’n refia. I la pesca és abundantíssima.
Novament la gràcia de Déu actua i capgira els càlculs humans, perquè per sobre
de la raó hi ha hagut la confiança, la fe. Simó Pere s’adona, com Isaïes i com
Pau, de la seva petitesa i indignitat i es llença als genolls de Jesús: “Senyor, allunyeu-vos de mi, que sóc
un pecador”.
Però Jesús, que és el rostre de la misericòrdia de Déu, lluny de fer-lo fora,
l’acull, coneix el seu cor, les seves virtuts i limitacions i el fa un dels
seus primers deixebles: “No tinguis
por: des d’ara seràs pescador d’homes”. Igual que Simó s’ha
fiat de Jesús i ha calat les xarxes de nou i a ple dia per a pescar, ara Jesús
confia en Simó per a fer-lo participar
de la seva missió, ser pescador d’homes. Simó i el seu germà accepten la crida, la vocació,
ho deixen tot i se’n van amb ell. Han trobat allò que donarà sentit a la seva vida.
Avui el Senyor ens fa confiança i ens convida a tots i cadascun de nosaltres a seguir-lo, sense defallir, com a deixebles seus, com a poble, com a Església, per a viure el seu Evangeli, per a fer present ja ara i aquí el seu Regne, de pau, d’amor, de perdó, de fraternitat, de solidaritat, de justícia.
Així, doncs, tots, remem mar endins, despullant-nos de les nostres seguretats i prejudicis i fem confiança al mestre, Jesús, calant de nou les nostres xarxes en el mar de la vida, malgrat la corrupció, la violència i els pèssims resultats obtinguts en anteriors pesques. Demanem-li al Senyor que, com Isaïes, sapiguem respondre a la seva invitació , dient-li: “Aquí em teniu, envieu-m’hi”.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge