Benvolguda família de
famílies, gns/nes:
Avui, que celebrem la
solemnitat del Cos i la Sang de Crist, en la que fem memòria de l'àpat excels i
que millor sacia aquella fam i set més
interiors: l'Eucaristia; alhora, recordem que el Cos de Crist també és
l'Església, cos format per molts membres amb Crist com a cap, mogut per la
Caritat, l'amor, especialment envers els germans necessitats.
Jesús ens hi convida a tots, l'únic que ens demana és que tinguem fe en que Ell és veritablement
el pa
viu baixat del cel, aliment de vida eterna, gràcies a la seva mort i resurrecció, i en fem memòria en cada
Eucaristia, com a penyora de la nostra salvació. Però això sovint ens costa d’entendre-ho,
com a la comunitat de Corint a la qual Sant Pau adreça aquesta carta. Malgrat
que Ell els havia explicat el sentit autèntic de l’àpat de l’Eucaristia, a la
pràctica resultava que a la mateixa taula, lloc d’encontre fratern, els rics s’exhibien
davant dels pobres amb altres menjars més opulents. No hi havia ni comunió de
béns ni de cors. Per això, Pau, els diu: Germans...El pa que nosaltres partim,
¿no és, potser, comunió amb el cos de Crist?...Per això nosaltres, ni que
siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem del mateix pa.
Tenim poca memòria. Déu, ja en l’aliança
amb el poble d’Israel, a través de Moisés ha de
recordar als israelites tot el que
ha fet per ells, per salvar-los, per alliberar-los de l’esclavatge d’Egipte i
conduir-los a la terra promesa. Les proves que han tingut de passar, han servit
perquè aprenguessin que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula
que surt de la boca de Déu. Jesús és
aquesta paraula de Déu que s’encarna, fent-se un dels nostres. Els jueus del
seu temps, lluny d’acollir-lo com el pa de vida, com aliment espiritual amb el que
caminar cap a la vida eterna; el rebutgen i el maten. Els fa nosa. Però aquells
que li són fidels, els primers cristians, faran l’àpat de comunió i d’amor, i plens del seu Esperit
Sant, convidaran a tothom a prendre el cos i la sang de Crist: celebrar
l’Eucaristia. És l’Església naixent, de la que nosaltres formem part i en som
continuadors.
Avui
ens hem de tornar a preguntar quina
importància donem a l’Eucaristia? Som conscients que si volem seguir Crist, ens cal participar-hi activament i acollir
amb fe la seva Paraula, el seu Cos i la seva Sang? I
que també ens cal compartir-hi el que
som i el que tenim, per ajudar sobretot als més desvalguts, als que estan
atrapats en la precarietat, fent creïble l’evangeli de Jesús amb la nostra vida?. Avui celebrem
el dia de la Caritat i l' Eucaristia n'és la font, anticipa el banquet del
Regne de Déu i el seu plat fort és l'amor. Jesús
ens surt a l’encontre i ens convida a trobar-nos amb Ell a seure i menjar a la seva taula i espera de
nosaltres que ens convertim en testimonis de fe, forjadors d’Esperança,
promotors de fraternitat i constructors de solidaritat.
Benvolguts germans/nes, en aquesta solemnitat del Corpus Christi, donem gràcies a Déu pel gest d’amor que ens fa amb Jesús mort i ressuscitat per a salvar-nos, deixant-nos com a penyora de la vida eterna, el seu cos i la seva sang, que som convidats a rebre en cada Eucaristia, i demanem-li que com Ell, siguem solidaris amb aquells que pateixen, perquè, com diu el lema d’enguany: “Tu hi tens molt a veure. Ets oportunitat. Ets esperança”.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge