Benvolguda família de famílies, germans./nes:
Viure implica sempre optar, i de vegades ho farem per acció i d’altres per omissió, quan ens deixem portar per la corrent. Aleshores, què i/o qui fonamenta les nostres opcions, les nostres decisions? Què passaria amb la nostra vida si prescindíssim de Déu?
Jesús, durant aquests 5 diumenges ens ha dit: “Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: el pa que jo donaré és la meva carn, perquè doni vida al món. Avui es troba que molts no l’entenen i que fins i tot se n’escandalitzen: ”Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç de comprendre`l”. Per què no el volen creure? Doncs perquè la fe és un do de Déu, que demana un cor obert i confiat: Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do.
La reacció de molts és abandonar-lo, en comptes de demanar aquest do, de confiar en les seves Paraules, avalades amb la seva persona. Davant aquesta reacció Jesús pregunta als deixebles? Vosaltres també em voleu deixar? És una bona pregunta, ara que el veuen fracassar davant tanta gent que l’abandona. ”Simó Pere li respongué: Senyor, ¿a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu”. És la resposta millor: Reconèixer que Jesús és veritablement qui diu ser, el Sant de Déu, el pa viu baixat del cel i que les seves paraules són paraules de vida eterna. I nosaltres, que respondríem a la pregunta de Jesús, sobretot quan veiem que moltes comunitats van perdent membres, van minvant i no hi ha relleu, perquè les generacions que venen darrera, no coneixen o no volen conèixer Crist?
Tant de bo que la resposta sigui la mateixa i, deixant-nos guiar pel seu Esperit Sant, que renovem la nostra fe, amb humilitat i coherència, sentint-nos membres del cos de Crist, Església, cadascú amb la missió que Déu li encomana; que anunciem la bona notícia de l’Evangeli: Que Déu ens estima, que ens ha salvat amb Jesucrist, que ha mort i ressuscitat per alliberar-nos del mal i de la mort; i que a més vol que siguem lliures i feliços, estimant com ell ens estima, trobant sentit a la vida, i que seguim les seves petjades d’amor, de pau, de justícia, de misericòrdia, en el nostre dia a dia, al costat dels qui més ho necessiten. Així donarem testimoni que Déu des d’un principi ha volgut fer camí amb nosaltres. Cert, també avui a nosaltres se’ns fa difícil copsar el sentit profund del que diu Sant Pau, a la 2a lectura, si ens quedem només amb el context i la mentalitat d’aquell temps, i no copsem la novetat nuclear del sentit sagrat que dona al matrimoni, a la manera de Crist espòs, tractant la dona com Església esposa, això és, des del servei, des del donar la vida per ella, des de l’amor oblatiu, i no pas des de la imposició. Benvolguts gns./nes: Crist, és la prova de l’amor de Déu, envers l’Església, que sant Pau compara amb l’amor esponsal. Que sentint-nos-en membres, celebrem l’Eucaristia, com una veritable experiència d’encontre personal i comunitari amb Crist, viu i ressuscitat, que ens estima, que ens alimenta i que espera que optem per testimoniar l’amor de Déu arreu.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
-1.jpg)
-2.jpg)
