dilluns, de juny 08, 2026
DIUMENGE DEL COS I LA SANG DE CRIST 6-7/06/2026
Benvolguda
família de famílies, gns/nes:
Avui,
que celebrem la solemnitat del Cos i la Sang de Crist, en la que fem memòria de
l'àpat excels i que millor sacia aquella
fam i set més interiors: l'Eucaristia; alhora, recordem que el Cos de Crist
també és l'Església, cos format per molts membres amb Crist com a cap, mogut
per la Caritat, l'amor, especialment envers els germans necessitats.
Jesús ens
hi convida a tots, l'únic que ens
demana és que tinguem fe en que Ell és
veritablement el pa viu baixat del cel, aliment de vida eterna,
gràcies a la seva mort i resurrecció, i
en fem memòria en cada Eucaristia, com a penyora de la nostra salvació. Però
això sovint ens costa d’entendre-ho, com a la comunitat de Corint a la qual
Sant Pau adreça aquesta carta. Malgrat que Ell els havia explicat el sentit
autèntic de l’àpat de l’Eucaristia, a la pràctica resultava que a la mateixa
taula, lloc d’encontre fratern, els rics
s’exhibien davant dels pobres amb altres menjars més opulents. No hi
havia ni comunió de béns ni de cors. Per això, Pau, els diu:
Germans...El pa que nosaltres partim, ¿no és, potser, comunió amb el cos de
Crist?...Per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que
tots participem del mateix pa.
Tenim poca
memòria. Déu, ja en l’aliança amb el poble d’Israel, a través de Moisés ha de recordar als israelites tot el que ha fet per ells, per salvar-los,
per alliberar-los de l’esclavatge d’Egipte i conduir-los a la terra promesa.
Les proves que han tingut de passar, han servit perquè aprenguessin que l’home no viu només de pa; viu de tota
paraula que surt de la boca de Déu. Jesús és aquesta paraula de Déu que s’encarna, fent-se un dels nostres.
Els jueus del seu temps, lluny d’acollir-lo com el pa de vida, com aliment
espiritual amb el que caminar cap a la vida eterna; el rebutgen i el maten. Els
fa nosa. Però aquells que li són fidels, els primers cristians, faran l’àpat
de comunió i d’amor, i plens del seu
Esperit Sant, convidaran a tothom a prendre el cos i la sang de Crist: celebrar
l’Eucaristia. És l’Església naixent, de la que nosaltres formem part i en som
continuadors.
Avui ens hem de tornar a
preguntar quina importància donem a l’Eucaristia? Som conscients que si volem seguir Crist, ens cal participar-hi activament i
acollir amb fe la seva Paraula, el seu Cos i la seva Sang? I que també ens cal compartir-hi el que som i el que tenim, per
ajudar sobretot als més desvalguts, als que estan atrapats en la precarietat,
fent creïble l’evangeli de Jesús amb la nostra vida?. Avui celebrem el dia de la Caritat i l' Eucaristia n'és la font,
anticipa el banquet del Regne de Déu i el seu plat fort és l'amor. Jesús ens surt a l’encontre i ens convida a trobar-nos
amb Ell a seure i menjar a la seva taula
i espera de nosaltres que ens convertim en testimonis de fe, forjadors
d’Esperança, promotors de fraternitat i constructors de solidaritat i
comunitat, família de famílies.
Benvolguts germans/nes, en aquesta solemnitat del Corpus Christi, alcem la mirada, donem gràcies a Déu pel gest d’amor que ens fa amb Jesús mort i ressuscitat per a salvar-nos, deixant-nos com a penyora de la vida eterna, el seu cos i la seva sang, que som convidats a rebre en cada Eucaristia, demanem-li que com Ell, siguem solidaris amb aquells que pateixen i fem nostre la invitació del lema d’enguany: “Tria estimar, tria comunitat”.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
divendres, de juny 05, 2026
dimarts, de juny 02, 2026
IMATGES DE LA CELEBRACIÓ DE LA FIDEUÀ SOLIDÀRIA
DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT
Benvolguda família de
famílies, que és la comunitat, germans/nes: Déu sempre serà més gran del que
ens puguem imaginar. I amb la solemnitat de la Santíssima Trinitat en
tenim un bon exemple, perquè celebrem que Déu és un però que es manifesta en
tres persones: Déu Pare; Déu Fill, Jesucrist; i Déu Esperit Sant. Déu és amor,
és comunió d’amor del Pare amb el Fill i per l’Esperit Sant. I nosaltres,
sense que puguem abastar mai del tot aquest misteri, des del moment que hem
començat aquesta celebració de l’Eucaristia l'hem invocat i l'anirem invocant i en molts
altres moments de la mateixa (Glòria, Credo, pregària eucarística, benedicció
final...). Ho hem fet a la salutació inicial, prenent les paraules que Sant Pau
ens adreça a la 2ª carta als corintis: Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de
l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.
Déu Pare, creador de totes
les coses visibles i invisibles, creador nostre, des d’un principi ha
volgut tenir una relació amorosa amb la humanitat, encetada amb el poble
d’Israel. Per això, valent-se de Moisès va fer una aliança i li donà la Llei, els
10 manaments, perquè el poble fos feliç seguint
els seus camins. Però el poble no es va mantenir fidel, i malgrat tot, Déu li sortí
a l’encontre per a mostrar-li novament el seu amor, renovant la seva aliança. També nosaltres fallem i trenquem la comunió amb Déu amb les nostres contínues infidelitats,
però Ell comprèn la nostra debilitat i
restableix una i altra vegada la relació amb nosaltres, si ens penedim i li
demanem perdó. Per això li hem d’estar agraïts i hem d’acollir amb goig les paraules que ens
adreça Sant Pau: Estigueu
contents, refermeu-vos, animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el
Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres.
Jesús mateix, a
l’Evangeli, ens en dona les raons, fent una preciosa catequesi a Nicodem. Jesús, és el Fill i el rostre de
Déu Pare, que ha volgut fer-se home com nosaltres, compartir la nostra
condició, les nostres alegries i les nostres tristors, tot, a excepció del
pecat i del mal. I justament per vèncer el mal, el pecat i la mort, que ens
esclavitza, Ell, que viurà fent el bé, es deixarà matar a la Creu, donant la
vida per nosaltres per salvar-nos amb la seva resurrecció. Déu, a través del seu Fill Jesús, ens proposa que creguem
en la seva Paraula, en la seva persona, però no ens ho imposa. Cadascú de
nosaltres tenim la llibertat de creure-hi i seguir-lo o bé de rebutjar-lo. Aquesta
és la nostra responsabilitat: Els qui creuen en Ell, no seran
condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en
el nom del Fill únic de Déu.
Precisament perquè som
dèbils i manipulables, Déu Pare després que Jesucrist el seu Fill, pugés al cel
per seure a la seva dreta, ens ha enviat el seu Esperit Sant, perquè puguem
seguir les petjades del seu Fill, camí, veritat i vida. L’hem rebut
en el baptisme, i ens dona la mateixa llibertat d’acollir els seus dons al
nostre cor, perquè esdevinguem testimonis de l’amor i la misericòrdia de Déu u
i tri, i donem bons fruits allà on
siguem, convidats a caminar junts, sinodalment, alçant la mirada i a posar-nos
al servei els uns dels altres, tenint especialment present qui més ho necessiti
Benvolguts/des, amb Maria al cor de l’Església, en aquest jornada de pregària per la vida contemplativa, tinguem fe en Déu Pare, Fill i Esperit Sant, i alimentats amb el seu cos eucarístic, donem-ne testimoni, amb les nostres obres de cada dia, contents i agraïts.
Joan Làzaro i Padròs, prevere i rector.



.jpg)



















