Fotografia amb tot el grup de monitors que diumenge va ser enviat per la comunitat a les activitats d'estiu de la Parròquia.
Fotografia amb tot el grup de monitors que diumenge va ser enviat per la comunitat a les activitats d'estiu de la Parròquia.
Benvolguda família de famílies, que és la comunitat cristiana, germans i germanes en Crist, estimats monitors i monitores de l’Esplai La Llar i de la Parròquia de la Sagrada Família: Acabem d’escoltar les paraules de l’Evangeli de sant Mateu, en què Jesús ens repeteix fins a tres vegades: «No tingueu por». I avui aquestes paraules ressonen d’una manera molt especial per a vosaltres, monitors i monitores, que esteu a punt de començar les activitats d’estiu amb infants, adolescents i joves. Jesús us diu: no tingueu por de servir, no tingueu por d’educar, no tingueu por d’acompanyar els més petits i els joves en el seu camí humà i espiritual.
La primera invitació a no tenir por té a veure amb anunciar el Regne de Déu amb senzillesa i alegria. Sovint pensem que evangelitzar és només parlar de Déu explícitament, però també anunciem l’Evangeli quan estimem, quan escoltem, quan tenim paciència, quan ajudem a créixer, quan creem espais d’amistat, de respecte i de confiança. Cada joc preparat amb estima, cada excursió, cada conversa, cada estona compartida, pot esdevenir una llavor de Regne sembrada en el cor dels infants i dels joves. No tingueu por de mostrar amb naturalitat la vostra fe i els vostres valors. Els infants i els joves necessiten testimonis creïbles, persones que visquin amb autenticitat, coherència i esperança. Vosaltres no sou només organitzadors d’activitats: sou referents humans i cristians.
La segona invitació de Jesús a no tenir por ens parla del coratge i de la confiança. Sabem que educar no sempre és fàcil. Hi haurà cansament, moments de desànim, dificultats de convivència o situacions que us superaran. Però Jesús ens recorda que Déu acompanya cada pas fet amb amor. La missió que avui assumiu no la feu sols. El Senyor camina amb vosaltres. I això no vol dir imposar res ni sentir-nos superiors a ningú. Com ens ensenya Jesús, es tracta de servir amb humilitat, de fer créixer la vida, de tenir cura dels altres amb aquell amor pacient i gratuït que ve de Déu. Els infants i adolescents potser no recordaran totes les activitats que fareu, però sí recordaran com els vau fer sentir: estimats, escoltats, valorats i acollits.
La tercera invitació a no
tenir por ens parla de les dificultats del temps present. Igual que el profeta
Jeremies a la primera lectura, també nosaltres podem experimentar desànim
davant la indiferència, davant un món que sovint viu d’esquena als valors de
l’Evangeli. Però precisament per això és tan important
la vostra tasca. Enmig d’una societat marcada moltes vegades per la pressa,
l’individualisme o el consumisme, vosaltres oferiu temps, presència, servei
gratuït, comunitat i esperança. Cada casal, cada colònia o activitat d’estiu
pot esdevenir un espai on els infants i joves descobreixin que la vida és més
bella quan es comparteix, que val la pena estimar, ajudar, respectar i caminar
junts. Sant Pau ens recordava també que «el do no té comparació amb la caiguda». El bé que Déu pot fer a
través vostre és immens, encara que sovint sigui silenciós i discret. Potser no
veureu immediatament els fruits del vostre servei, però moltes llavors
sembrades avui donaran fruit amb el temps.
Benvolguts germans/nes, monitors i monitores: no tingueu por. Viviu aquest servei amb alegria, responsabilitat i esperit d’entrega. Que els infants i joves que trobeu aquest estiu puguin descobrir, a través vostre, alguna cosa de l’amor de Déu. Que Maria, mare de Déu sota l’advocació de l’Alegria, patrona dels Esplais, us protegeixi i us acompanyi en aquesta missió tan bonica que avui l’Església us confia i beneeix. Que així sigui!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cordes en dansa: Amb una magnífica interpretació de l'Alba Morros amb el violoncel de peces de suites i peces de Bach, en moviment amb una bellíssima coreografia dansada per la Mabel Lago, vam gaudir d'un espectacle sublim dins dels actes previstos en motiu del 75 aniversari de la benedicció del temple de la Sagrada Família.
Benvolguda
família de famílies, que és la comunitat, germans/nes: Reprenem el temps de
durant l'any, després d'haver celebrat la Festa de la Santíssima Trinitat i de
Corpus, així com la festa del Sagrat cor, aquest darrer divendres. Un temps
propici per anar descobrint la presència de Déu enmig del nostre món i de la
nostra vida quotidiana. I
ho fem avui, celebrant el DIA DEL MALALT en que un grup de persones rebran el
sagrament de la Unció dels malalts, una abraçada del Senyor que els fa per
afrontar esperançadament la malaltia o l’edat.
Hem
començat escoltant a la 1ª lectura, del llibre de l’Èxode, com Déu, que ha
alliberat el poble d’Israel de l'esclavitud i l’ha fet possessió seva,
demana als israelites que l’escoltin i observin les condicions de la seva
aliança per a continuar sent una nació consagrada, a prop seu. Però l’alliberament total vindrà, com diu St.
Pau la 2ª lectura, gràcies a la mort de Crist en creu, que lliura la seva vida
per alliberar-nos de l'esclavitud del pecat, vèncer la mort i obrir-nos el camí
de la salvació. Per aquest motiu hem d’agrair i
anunciar arreu aquesta salvació que Déu ens ha concedit gràcies a Jesucrist. I això passa per continuar escoltant-lo i aprenent a
obrar com ell. Avui, per exemple, a l’Evangeli, veiem com Jesús
està atent a les persones necessitades
que es troba pel camí, i se’n compadeix, perquè s’adona que qui se n’hauria
d’ocupar no ho fa o ho fa malament, deixant-les com “ovelles sense pastor”.
Per aquest
motiu crida dotze dels seus deixebles (ens recorda les 12 tribus d’Israel), que
no són ni els més intel·ligents ni els més preparats ni els més fidels, doncs
un d’ells el trairà; i els fa apòstols,
enviats, perquè en nom seu, siguin instruments de la misericòrdia de Déu,
expulsant els esperits immunds, guarint malalts i qualsevol classe de mal. Però
a més a més, els envia a anunciar que el Regne de Déu és a prop, de paraula i
sobretot amb obres, accions alliberadores que portaran a terme gratuïtament,
ben concretament, perquè així actua la gràcia i permet copsar la presència
sempre activa de Déu. Guarir els malalts,
ressuscitar els morts, netejar els leprosos, expulsar dimonis, acredita que Déu
està enmig del seu poble, que el Regne de Déu ja és aquí, ja ha arribat. La
gràcia restaura el que havia caigut o estava afeblit. Precisament, a través del Sagrament de la Unció que d'aquí un
moment conferirem a uns germans nostres, reben la gràcia de l’Esperit Sant, amb
la qual la persona en la seva integritat rep l’ajut per a la salvació, s’anima
en la confiança en Déu i esdevé forta contra les temptacions del maligne i
l’ansietat de la mort, fins a poder no solament tolerar els mals, sinó
combatre’ls i aconseguir la salut si convé per a la seva salvació; li dona, a
més, si cal, el perdó dels pecats, i porta a terme el camí penitencial del
cristià.
Benvolguts/des,
reconeguem i agraïm a Déu que som el seu poble, el ramat que Ell pastura, i
demanem-li, amb la intercessió de Santa Maria, que ens ajudi a anunciar, com a
deixebles de Jesucrist, mitjançant la paraula i les obres, i sense esperar res
a canvi, que Ell, Déu, vol salvar a tota la humanitat i fer present el seu
Regne de vida, de veritat, enmig nostre, fent-nos veritablement lliures. Alhora
preguem-li que més persones escoltin la seva crida, la vocació a lliurar tota
la seva vida al servei de l’Església, família de famílies, esdevenint pastors a
imatge i semblança del seu Fill, Jesús,
El Bon Pastor.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
El mateix diumenge 14 de juny, a les 18:00 h hi va haver un magnífic concert d'orgue a càrrec de Joan seguí en motiu del 75è aniversari de la benedicció del temple i 12è aniversari de la inauguració de l'orgue.
El dissabte 13 de juny l'Equip de Catequistes es va reunir a la Parròquia de Santa Maria d'Ullastrell per a revisar el curs 2025/2026 i planificar el nou curs 2026/2027. A més a més, vam comptar amb una formació que ens va compartir la Montserrat Fonoll. La trobada es va cloure en un dinar de germanor al mateix poble d'Ullastrell.
El diumenge 14 de juny, a la Missa de les 11 vam celebrar el DIA PARROQUIAL DEL MALALT, en que 9 persones van rebre el sagrament de la Unció dels Malalts.
Benvolguda
família de famílies, gns/nes:
Avui,
que celebrem la solemnitat del Cos i la Sang de Crist, en la que fem memòria de
l'àpat excels i que millor sacia aquella
fam i set més interiors: l'Eucaristia; alhora, recordem que el Cos de Crist
també és l'Església, cos format per molts membres amb Crist com a cap, mogut
per la Caritat, l'amor, especialment envers els germans necessitats.
Jesús ens
hi convida a tots, l'únic que ens
demana és que tinguem fe en que Ell és
veritablement el pa viu baixat del cel, aliment de vida eterna,
gràcies a la seva mort i resurrecció, i
en fem memòria en cada Eucaristia, com a penyora de la nostra salvació. Però
això sovint ens costa d’entendre-ho, com a la comunitat de Corint a la qual
Sant Pau adreça aquesta carta. Malgrat que Ell els havia explicat el sentit
autèntic de l’àpat de l’Eucaristia, a la pràctica resultava que a la mateixa
taula, lloc d’encontre fratern, els rics
s’exhibien davant dels pobres amb altres menjars més opulents. No hi
havia ni comunió de béns ni de cors. Per això, Pau, els diu:
Germans...El pa que nosaltres partim, ¿no és, potser, comunió amb el cos de
Crist?...Per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que
tots participem del mateix pa.
Tenim poca
memòria. Déu, ja en l’aliança amb el poble d’Israel, a través de Moisés ha de recordar als israelites tot el que ha fet per ells, per salvar-los,
per alliberar-los de l’esclavatge d’Egipte i conduir-los a la terra promesa.
Les proves que han tingut de passar, han servit perquè aprenguessin que l’home no viu només de pa; viu de tota
paraula que surt de la boca de Déu. Jesús és aquesta paraula de Déu que s’encarna, fent-se un dels nostres.
Els jueus del seu temps, lluny d’acollir-lo com el pa de vida, com aliment
espiritual amb el que caminar cap a la vida eterna; el rebutgen i el maten. Els
fa nosa. Però aquells que li són fidels, els primers cristians, faran l’àpat
de comunió i d’amor, i plens del seu
Esperit Sant, convidaran a tothom a prendre el cos i la sang de Crist: celebrar
l’Eucaristia. És l’Església naixent, de la que nosaltres formem part i en som
continuadors.
Avui ens hem de tornar a
preguntar quina importància donem a l’Eucaristia? Som conscients que si volem seguir Crist, ens cal participar-hi activament i
acollir amb fe la seva Paraula, el seu Cos i la seva Sang? I que també ens cal compartir-hi el que som i el que tenim, per
ajudar sobretot als més desvalguts, als que estan atrapats en la precarietat,
fent creïble l’evangeli de Jesús amb la nostra vida?. Avui celebrem el dia de la Caritat i l' Eucaristia n'és la font,
anticipa el banquet del Regne de Déu i el seu plat fort és l'amor. Jesús ens surt a l’encontre i ens convida a trobar-nos
amb Ell a seure i menjar a la seva taula
i espera de nosaltres que ens convertim en testimonis de fe, forjadors
d’Esperança, promotors de fraternitat i constructors de solidaritat i
comunitat, família de famílies.
Benvolguts germans/nes, en aquesta solemnitat del Corpus Christi, alcem la mirada, donem gràcies a Déu pel gest d’amor que ens fa amb Jesús mort i ressuscitat per a salvar-nos, deixant-nos com a penyora de la vida eterna, el seu cos i la seva sang, que som convidats a rebre en cada Eucaristia, demanem-li que com Ell, siguem solidaris amb aquells que pateixen i fem nostre la invitació del lema d’enguany: “Tria estimar, tria comunitat”.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Benvolguda família de
famílies, que és la comunitat, germans/nes: Déu sempre serà més gran del que
ens puguem imaginar. I amb la solemnitat de la Santíssima Trinitat en
tenim un bon exemple, perquè celebrem que Déu és un però que es manifesta en
tres persones: Déu Pare; Déu Fill, Jesucrist; i Déu Esperit Sant. Déu és amor,
és comunió d’amor del Pare amb el Fill i per l’Esperit Sant. I nosaltres,
sense que puguem abastar mai del tot aquest misteri, des del moment que hem
començat aquesta celebració de l’Eucaristia l'hem invocat i l'anirem invocant i en molts
altres moments de la mateixa (Glòria, Credo, pregària eucarística, benedicció
final...). Ho hem fet a la salutació inicial, prenent les paraules que Sant Pau
ens adreça a la 2ª carta als corintis: Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l’amor de Déu i el do de
l’Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.
Déu Pare, creador de totes
les coses visibles i invisibles, creador nostre, des d’un principi ha
volgut tenir una relació amorosa amb la humanitat, encetada amb el poble
d’Israel. Per això, valent-se de Moisès va fer una aliança i li donà la Llei, els
10 manaments, perquè el poble fos feliç seguint
els seus camins. Però el poble no es va mantenir fidel, i malgrat tot, Déu li sortí
a l’encontre per a mostrar-li novament el seu amor, renovant la seva aliança. També nosaltres fallem i trenquem la comunió amb Déu amb les nostres contínues infidelitats,
però Ell comprèn la nostra debilitat i
restableix una i altra vegada la relació amb nosaltres, si ens penedim i li
demanem perdó. Per això li hem d’estar agraïts i hem d’acollir amb goig les paraules que ens
adreça Sant Pau: Estigueu
contents, refermeu-vos, animeu-vos, viviu en pau i ben avinguts, i el
Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres.
Jesús mateix, a
l’Evangeli, ens en dona les raons, fent una preciosa catequesi a Nicodem. Jesús, és el Fill i el rostre de
Déu Pare, que ha volgut fer-se home com nosaltres, compartir la nostra
condició, les nostres alegries i les nostres tristors, tot, a excepció del
pecat i del mal. I justament per vèncer el mal, el pecat i la mort, que ens
esclavitza, Ell, que viurà fent el bé, es deixarà matar a la Creu, donant la
vida per nosaltres per salvar-nos amb la seva resurrecció. Déu, a través del seu Fill Jesús, ens proposa que creguem
en la seva Paraula, en la seva persona, però no ens ho imposa. Cadascú de
nosaltres tenim la llibertat de creure-hi i seguir-lo o bé de rebutjar-lo. Aquesta
és la nostra responsabilitat: Els qui creuen en Ell, no seran
condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en
el nom del Fill únic de Déu.
Precisament perquè som
dèbils i manipulables, Déu Pare després que Jesucrist el seu Fill, pugés al cel
per seure a la seva dreta, ens ha enviat el seu Esperit Sant, perquè puguem
seguir les petjades del seu Fill, camí, veritat i vida. L’hem rebut
en el baptisme, i ens dona la mateixa llibertat d’acollir els seus dons al
nostre cor, perquè esdevinguem testimonis de l’amor i la misericòrdia de Déu u
i tri, i donem bons fruits allà on
siguem, convidats a caminar junts, sinodalment, alçant la mirada i a posar-nos
al servei els uns dels altres, tenint especialment present qui més ho necessiti
Benvolguts/des, amb Maria al cor de l’Església, en aquest jornada de pregària per la vida contemplativa, tinguem fe en Déu Pare, Fill i Esperit Sant, i alimentats amb el seu cos eucarístic, donem-ne testimoni, amb les nostres obres de cada dia, contents i agraïts.
Joan Làzaro i Padròs, prevere i rector.