Benvolguda família de famílies, que és la comunitat, germans/nes amb Crist. Una salutació als Regidors/es, representants i membres de l’Esbart Terrassa, de l’Agrupació folklòrica “Amunt i Crits”, benvolguts padrins, benvolguts tots/es: La festa de la Santa Creu i l’Arbre de Maig escau aquest any en el diumenge V de Pasqua, havent fet un itinerari dins la cinquantena pasqual en que es va donant una trobada personal i comunitària amb Crist ressuscitat (sobretot en els 3 primers diumenges), que ens condueix a reconèixer-lo com el Bon Pastor (DIV), i que aquest diumenge V, es manifesta com a camí, veritat i vida. L’evangeli d’avui ens situa en el context de l’últim sopar, quan Jesús renta els peus dels seus deixebles i els ofereix seguir el seu estil de vida, dient-los; “Us he donat exemple, perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres”. Des de la perspectiva Pasqual, és el camí que porta a la casa del Pare, i ens diu que també nosaltres podrem arribar allà, seguint el “camí” que és Ell mateix. Els deixebles tenen dubtes, com potser també nosaltres. Tomàs li pregunta ¿com podran seguir-lo, quan ja no hi sigui físicament? I Felip li demana que li mostri el Pare i que ja no els caldrà res més. Jesús davant dels dubtes, que tots podem tenir, ens diu que Ell i el Pare són ú: .”Qui em veu a mi, veu el Pare” . Per tant, a Déu no l’hem de buscar fora d’aquest món. El trobem en l’home Jesús de Natzaret, que ha assumit la nostra condició humana, i que perquè ens estima dona la vida per nosaltres, deixant-se clavar a la creu, per morir-hi, però també per a vèncer la mort amb la seva resurrecció. Per això, quan més el coneixem, més coneixem Déu: ”Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist”. La tasca de conèixer Jesús no s’acaba mai, perquè suposa conèixer la veritat, raó per la qual és important escoltar i pregar l’Evangeli, personalment i comunitàriament, per a contemplar i estimar Jesús en les seves paraules, en la seva tendresa i en el seu compromís i servei en favor dels desvalguts, en la seva comunió amb el Pare. Seguir Jesús és un exercici de confiança en que la seva mort no ens impedeix seguir-lo, i per tant, de fe en la resurrecció i en que el servei als altres és el camí que porta a la vida, a la comunió amb el Pare en la que Jesús ja viu del tot. Sí, Ell dona la vida per nosaltres i ens dona vida, és, com ens diu Sant Pere, la pedra angular,“ la pedra viva... que rebutjaven els constructors que ara corona l’edifici”, un edifici que ja no és només físic, com aquest temple de Safa, beneit fa 75 anys, i per això en celebrem l’aniversari, sinó sobretot espiritual, del qual nosaltres som pedres vives. Una església que aquí a la terra ha de ser sempre reformada (Ecclesia sempre reformanda est), perquè no és perfecte, com hem vist a la 1ª lectura, havent d’escollir 7 homes plens de l’Esperit Sant, diaques, per a encarnar millor la caritat i el servei.
Benvolguts/des gns/nes,
acollim la invitació de Jesús a seguir-lo com a camí, veritat i vida, caminant
junts amb el desig que la nostra Parròquia esdevingui cada vegada més
una comunitat viva, família de famílies, centrada en l'Eucaristia, que creix en
la fe i la celebra, que acull i serveix als altres, tot anunciant
l'Evangeli. Que Santa Maria, mare de Jesús i mare nostra ens hi ajudi!!!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
