Sfamília: de gener 2025

dimarts, de gener 14, 2025

Avui és un dia per tornar a escoltar en el nostre cor la veu del Pare que ens diu: «Tu ets el meu Fill estimat; en tu m’he complagut». Igual que el baptisme és l’inici de la vida cristiana, escoltar la veu de Déu Pare parlant-nos al cor és l’inici de la vida espiritual.

Avui vull parlar-vos una mica de la pregària, que és el que alimenta i fa créixer la vida espiritual i la relació d’amor amb Déu. Sant Joan Pau II deia: «S’equivoca qui pensi que els cristians comuns poden conformar-se amb una pregària superficial, incapaç d’omplir la seva vida. Especialment davant de tantes maneres en què el món d’avui posa a prova la fe, no només serien cristians mediocres, sinó “cristians en risc”. De fet, correrien el risc insidiós que la seva fe s’afeblís progressivament, i potser acabarien cedint a la seducció dels succedanis, acollint propostes religioses alternatives i transigint fins i tot amb formes extravagants de superstició».

Per això, l’any passat el papa Francesc ens proposava dedicar-lo especialment a la pregària, per preparar el Jubileu, però avui encara som a temps. Sempre és un moment oportú per revisar i incrementar la nostra pregària.

Per tant, necessitem una pregària que sigui profunda, que vagi al fons del nostre interior, al coneixement i l’amor de Déu, que arribi a les nostres arrels. I deixeu-me dir-ho: amb 5 o 10 minuts cada dia no n’hi ha prou. Si estem en aquest rang, som cristians en risc perquè la nostra pregària no és prou substanciosa per a la nostra vida.

Hem de dedicar, com a mínim, un quart d’hora o 20 minuts cada dia. Si és mitja hora, millor, però que sigui de manera continuada. Perquè hem de preparar la pregària, començar-la, pregar i acabar-la. Tots els passos són importants.

Primer, hem de preparar la pregària: aturar-nos del que estàvem fent, ser conscients que ens trobarem amb el mateix Déu, que té un desig ardent de nosaltres. Planificar què anem a resar: fer silenci i gaudir d’estar amb el Senyor, llegir l’Escriptura i pregar amb ella, resar Laudes o Vespres, resar el rosari…

Segon: començar la pregària. Com? Sent conscients que estem en pregària. Ens podem ajudar de la imaginació: estic en un lloc tranquil i bell, assegut amb el Senyor, amb un cafè, amb un refresc… com em mira, la seva mirada diu que m’estima. Qui sóc jo? Un pobre, que necessita Déu, de la seva vida per tenir vida. Per tant, actitud humil, oberta als seus dons, reconèixer-se necessitat i amb desig d’Ell. També és important invocar l’Esperit Sant perquè ens ajudi a pregar.

Tercer: pregar. Sigui el que sigui, si ho faig amb aquesta disposició, l’Esperit Sant pregarà en mi. Em puc distreure, puc no saber què dir, però estaré en presència de Déu; fins i tot la nostra poca habilitat per pregar serà motiu per acostar-nos a Ell i dir-li: Senyor, ja veus com de pobre sóc que ni resar no sé. Et necessito, ajuda’m.

Quart: acabar la pregària. Donar gràcies a Déu pel temps passat. Després, hi haurà coses que el Senyor m’ha anat il·luminant, veure què he de fer. També veure quin rastre m’ha deixat aquest moment. Preguntar-se: com ho he viscut? Quins problemes he trobat en la pregària? Fer una mica d’avaluació. I acomiadar-se del Senyor, demanant-li que ens acompanyi durant el dia.

Només així podré avançar en la vida espiritual. Pregunteu-vos: la meva vida espiritual i de pregària és substancialment millor que fa 1 any, que fa 5 anys, que fa 10 anys? És significativa per a la meva vida? Doncs potser no estem pregant bé o prou. Si Déu ha de ser el centre de la nostra vida (perquè és això o fem d’una altra cosa que no és Déu un ídol que ens esclavitzarà), doncs si Déu ha de ser el centre, hem de dedicar-li un mínim de temps. Feu la prova, seguiu aquests consells, aquests passos, dediqueu cada dia un temps substancial a la pregària, i veureu meravelles a la vostra vida. Us ho asseguro.

El primer fruit que veureu de la pregària és escoltar aquesta paraula del Pare: «Tu ets el meu Fill estimat; en tu m’he complagut». Experimentarem un amor únic de Déu, perquè som únics, i sabrem que podem estimar Déu d’una manera única. Tindrem la certesa que no som substituïbles per ningú.

Tot això, gràcies al gran regal que ens van fer els nostres pares el dia del baptisme. El regal més gran de la nostra vida. Donem gràcies a Déu ara uns moments i prenguem el compromís de revisar, renovar i incrementar la nostra vida de pregària, i demanem a Déu que ens guiï en aquest camí. Recorda: Ell té un gran desig de tu.

Joan Hernàndez, prevere i vicari.

divendres, de gener 10, 2025

DIUMENGE II DE NADAL.

1. Un misteri desvelat.

Déu era misteri per a la humanitat, però Ell mateix s’ha fet conèixer expressant en la història, a poc a poc, el seu logoV, la seva paraula, el seu ser, el seu designi sobre el món. Els israelites interpretaven els fets de la seva història com expressions del designi de Déu. però van ser els profetes els que van afinar més fins arribar a la plenitud que és el Crist. La revelació de Déu és un procés llarg i prolix, i també ho és la comprensió. Només es pot comprendre en la mesura que situem Déu i no pas el nostre ego en el centre de la pròpia vida. I costa.

2. Jesús revela Déu.

Jesús, el Déu Fill unigènit, que està en el si del Pare, és el qui l'ha revelat del tot. Ell és el portador de la gràcia i la veritat de Déu. El misteri de Déu revelat esdevé llum, això és, sentit que dona raó i coherència a tota la realitat i a la vida mateixa dels humans.

3. Conseqüències d’haver acollit la revelació.

Confrontat amb la Bona Notícia de Jesús, llum, gràcia i veritat, correspon a cadascú d’acollir-la i conformar la seva vida al do de la revelació. De fet "El món no l'ha reconegut i n'hi ha que no l'han acollit". Conformar la vida al do de Déu vol dir aprofundir en el coneixement de la revelació a través de la pregària i de la meditació de l'Escriptura; conformar la vida al do de Déu vol dir viure joiosament la donació de si, oberts a l'esperança de la glòria i de l'heretatge que compartim amb Jesucrist.

Déu, infinitament bo, predestina cada ésser humà a la plenitud de la santedat, més encara, ens fa fills seus per Jesucrist. Déu-n’hi-do! Ens adonem del do que hem rebut? Això és el que celebrem per Nadal.

Josep Esplugas Capdet, prevere.