1.
Un misteri desvelat.
Déu era misteri per a
la humanitat, però Ell mateix s’ha fet conèixer expressant en la història, a
poc a poc, el seu logoV, la seva paraula, el
seu ser, el seu designi sobre el món. Els israelites interpretaven els fets de la seva història
com expressions del designi de Déu. però van ser els profetes els que van
afinar més fins arribar a la plenitud que és el Crist. La revelació de Déu és
un procés llarg i prolix, i també ho és la comprensió. Només es pot comprendre
en la mesura que situem Déu i no pas el nostre ego en el centre de la pròpia
vida. I costa.
2.
Jesús revela Déu.
Jesús, el
Déu Fill unigènit, que està en el si del Pare, és el qui l'ha revelat del tot.
Ell és el portador de la gràcia i la veritat de Déu. El misteri de Déu revelat
esdevé llum, això és, sentit que dona raó i coherència a tota la realitat i a
la vida mateixa dels humans.
3.
Conseqüències d’haver acollit la
revelació.
Confrontat amb la Bona
Notícia de Jesús, llum, gràcia i veritat, correspon a cadascú d’acollir-la i
conformar la seva vida al do de la revelació. De fet "El món no l'ha reconegut i n'hi ha que no l'han acollit".
Conformar la vida al do de Déu vol dir aprofundir en el coneixement de la
revelació a través de la pregària i de la meditació de l'Escriptura; conformar
la vida al do de Déu vol dir viure joiosament la donació de si, oberts a
l'esperança de la glòria i de l'heretatge que compartim amb Jesucrist.
Déu, infinitament bo, predestina cada ésser
humà a la plenitud de la santedat, més encara, ens fa fills seus per Jesucrist.
Déu-n’hi-do! Ens adonem del do que hem rebut? Això és el que celebrem per Nadal.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge