Avui és un dia per tornar a escoltar en el nostre cor la veu del
Pare que ens diu: «Tu ets el meu Fill estimat; en tu m’he complagut». Igual que
el baptisme és l’inici de la vida cristiana, escoltar la veu de Déu Pare
parlant-nos al cor és l’inici de la vida espiritual.
Avui vull parlar-vos una mica de la pregària, que és el que
alimenta i fa créixer la vida espiritual i la relació d’amor amb Déu. Sant Joan
Pau II deia: «S’equivoca qui pensi que els cristians comuns poden conformar-se
amb una pregària superficial, incapaç d’omplir la seva vida. Especialment
davant de tantes maneres en què el món d’avui posa a prova la fe, no només
serien cristians mediocres, sinó “cristians en risc”. De fet, correrien el risc
insidiós que la seva fe s’afeblís progressivament, i potser acabarien cedint a
la seducció dels succedanis, acollint propostes religioses alternatives i
transigint fins i tot amb formes extravagants de superstició».
Per això, l’any passat el papa Francesc ens proposava dedicar-lo
especialment a la pregària, per preparar el Jubileu, però avui encara som a
temps. Sempre és un moment oportú per revisar i incrementar la nostra pregària.
Per tant, necessitem una pregària que sigui profunda, que vagi al
fons del nostre interior, al coneixement i l’amor de Déu, que arribi a les
nostres arrels. I deixeu-me dir-ho: amb 5 o 10 minuts cada dia no n’hi ha prou.
Si estem en aquest rang, som cristians en risc perquè la nostra pregària no és
prou substanciosa per a la nostra vida.
Hem de dedicar, com a mínim, un quart d’hora o 20 minuts cada dia. Si és mitja hora, millor, però que sigui de manera continuada. Perquè hem de preparar la pregària, començar-la, pregar i acabar-la. Tots els passos són importants.
Primer, hem de preparar la pregària: aturar-nos del que estàvem
fent, ser conscients que ens trobarem amb el mateix Déu, que té un desig ardent
de nosaltres. Planificar què anem a resar: fer silenci i gaudir d’estar amb el
Senyor, llegir l’Escriptura i pregar amb ella, resar Laudes o Vespres, resar el
rosari…
Segon: començar la pregària. Com? Sent conscients que estem en
pregària. Ens podem ajudar de la imaginació: estic en un lloc tranquil i bell,
assegut amb el Senyor, amb un cafè, amb un refresc… com em mira, la seva mirada
diu que m’estima. Qui sóc jo? Un pobre, que necessita Déu, de la seva vida per
tenir vida. Per tant, actitud humil, oberta als seus dons, reconèixer-se
necessitat i amb desig d’Ell. També és important invocar l’Esperit Sant perquè
ens ajudi a pregar.
Tercer: pregar. Sigui el que sigui, si ho faig amb aquesta
disposició, l’Esperit Sant pregarà en mi. Em puc distreure, puc no saber què
dir, però estaré en presència de Déu; fins i tot la nostra poca habilitat per
pregar serà motiu per acostar-nos a Ell i dir-li: Senyor, ja veus com de pobre
sóc que ni resar no sé. Et necessito, ajuda’m.
Quart: acabar la pregària. Donar gràcies a Déu pel temps passat.
Després, hi haurà coses que el Senyor m’ha anat il·luminant, veure què he de
fer. També veure quin rastre m’ha deixat aquest moment. Preguntar-se: com ho he
viscut? Quins problemes he trobat en la pregària? Fer una mica d’avaluació. I
acomiadar-se del Senyor, demanant-li que ens acompanyi durant el dia.
Només així podré avançar en la vida espiritual. Pregunteu-vos: la
meva vida espiritual i de pregària és substancialment millor que fa 1 any, que
fa 5 anys, que fa 10 anys? És significativa per a la meva vida? Doncs potser no
estem pregant bé o prou. Si Déu ha de ser el centre de la nostra vida (perquè
és això o fem d’una altra cosa que no és Déu un ídol que ens esclavitzarà),
doncs si Déu ha de ser el centre, hem de dedicar-li un mínim de temps. Feu la
prova, seguiu aquests consells, aquests passos, dediqueu cada dia un temps
substancial a la pregària, i veureu meravelles a la vostra vida. Us ho
asseguro.
El primer fruit que veureu de la pregària és escoltar aquesta
paraula del Pare: «Tu ets el meu Fill estimat; en tu m’he complagut».
Experimentarem un amor únic de Déu, perquè som únics, i sabrem que podem
estimar Déu d’una manera única. Tindrem la certesa que no som substituïbles per
ningú.
Tot això, gràcies al gran regal que ens van fer els nostres pares el dia del baptisme. El regal més gran de la nostra vida. Donem gràcies a Déu ara uns moments i prenguem el compromís de revisar, renovar i incrementar la nostra vida de pregària, i demanem a Déu que ens guiï en aquest camí. Recorda: Ell té un gran desig de tu.
Joan Hernàndez, prevere i vicari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge