- La salvació és iniciativa de Déu.
És Déu mateix qui
pren la iniciativa de transformar el món en Regne del Cel. Déu inicia un procés
d’alliberament de tots els qui estan oprimits de qualsevol manera. Una nova
justícia, la justícia de Déu, regirà les relacions humanes.
- L’acció de Déu és font d’esperança.
“Tornaran els que
Déu ha rescatat, entraran a Sió plens de goig i una alegria eterna coronarà
llurs caps. Hi haurà festes i alegria i fugiran les penes i els gemecs”. La
previsió de la consolidació del Regne de Déu és la nostra esperança col·lectiva
i personal. Aquesta esperança és font de la nostra alegria. Que l’esperança, no
pas la por, orienti la nostra acció i li doni sentit.
- Tingueu paciència.
Sembla que això del
Regne no arriba, fins i tot sembla que retrocedim, tal com van les coses. Jaume
ens diu: “Tingueu paciència fins que vingui el Senyor!”. Però no pas una
paciència resignada sinó una paciència activa en el servei als altres,
expressió inequívoca de l’esperança escatològica. En un món carregat
d’injustícia només l’acció per las justícia fa possible que la proclamació de
l’esperança no sigui una simple i il·lusa carta a allò que anomenem els reis.
- Jesús ens vol missatgers del Regne del Cel.
Aneu a anunciar a Joan i a tothom que vulgui escoltar que els signes de Jesús són expressió profètica que el Regne del Cel ja arribat. Jesucrist assumeix les funcions de sacerdot, profeta i rei i el seu cos, que som nosaltres, també. La nostra missió profètica, imprescindible per al bé de les persones, només la podrem exercir la nostra des de la nostra experiència profunda de Déu. Demanem la seva gràcia per a ser dignes profetes, malgrat la nostra debilitat i el nostre pecat.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge