Benvolguda família de famílies,
que és la comunitat, benvolguts germans i germanes amb Crist:
Una de les imatges més belles i
entranyables a través de les quals podem definir a Jesús nostre Senyor és la d’un Bon Pastor. I aquest diumenge, en
la seva controvèrsia amb els fariseus, després d’haver curat un home cec, els
diu: “Jo
sóc la porta” És una altra
comparació a través de la qual intenta fer-los entendre qui és Ell i a quina
missió està cridat. Però tenen el cor endurit i no el comprenen. Jesús parla de
la porta per la qual s’entra a la pleta on fan nit les ovelles. Ell és la
porta, i el vigilant només l’obra al pastor, no als lladres i bandits. Però
Jesús a més de ser la porta, ens ha dit
que és també el bon pastor que camina davant
de les ovelles i les duu on trobaran pasturatges abundosos: “Jo he vingut perquè
les ovelles tinguin vida i en tinguin a desdir”.
Jesús és
el bon pastor del que ens parla el salm, amb el que no ens
manca res. Però els seus contemporanis
s’havien fet una imatge de Messies molt diferent. Havia de ser un pastor
guerrer capaç d’alliberar-los dels romans. Els qui segueixen Jesús, les seves
ovelles, són els qui el reconeixen com l’enviat de Déu.
Hi ha una relació personal, d’estimació i bon tracte. Cada
ovella se sent estimada pel pastor, i per això hi confien. Podem preguntar-nos sobre el nostre seguiment de Jesús:
Hi confiem fins el punt de dir sense por: “El Senyor és el meu Pastor, encara
que vagin maldades? Em sento estimat per Ell, em crec que coneix el meu nom i
em crida? Sóc capaç d’afrontar el menyspreu que els “savis i entesos” dels
nostres temps manifesten de vegades sobre els creients?.
“Les seves ferides ens curaven” ens ha dit Sant Pere a la segona lectura. Els dirigents del poble no
podien entendre que el Messies fos el servent sofrent anunciat per Isaïes, com
tampoc concorda amb les expectatives de molta gent del nostre temps. Aquell
petit ramat de cristians enmig d’una societat
majoritàriament pagana, ofereix l’exemple de Crist, el Bon Pastor com a
fonament de la nova identitat que els cristians ofereixen al món.
Quin contrast amb el que es
pregona en molts àmbits de la societat actual: No et deixis trepitjar, ningú no
ha de morir per ningú; aquest és el teu problema; tens dret a ser feliç a
qualsevol preu, ni que sigui oblidant o passant per damunt dels altres. Per això la manera de ser i de fer de Crist, el bon pastor, que viu,
mor i ressuscita pels altres, com a prova de l’amor de Déu, posa nerviosa a
molta gent. No és fàcil seguir a un Messies sofrent i perdedor als ulls humans.
Benvolguts gns/nes, no tinguem por, deixem-nos guiar per qui ens coneix pel nostre nom i ens estima entranyablement: Crist, el bon pastor. Ell, és la porta que ens obra cap a la vida per sempre, perquè abans ha donat la seva a la creu, vencent el mal, el pecat i la mort amb la seva resurrecció, la Pasqua, perquè tinguem vida en abundància; i compte amb nosaltres per a que en donem testimoni.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge