dilluns, de desembre 27, 2010

DIUMENGE I DE NADAL: LA SAGRADA FAMÍLIA


Sir 3,2-6.12-14
Col 3,12-21
Mt 2,13-15.19-23

En el marc del misteri de Nadal, l'Església ens presenta avui l'exemple de la família de Natzaret, la família de Jesús.

Jesús, en tot igual com nosaltres, llevat del pecat, va necessitar una família com a lloc de realització del seu creixement corporal i espiritual. La humanitat de Jesús era una humanitat plena i necessitava una família per a ésser educat, alimentat, estimat... Josep i Maria foren decisius en el procés de creixement de Jesús. Ells van ajudar Jesús a esdevenir un home adult i el resultat de la seva acció educativa, no podem dubtar que ha estat el millor de tota la història. Val la pena que els qui sou pares i tots els educadors meditem les actituds de Josep i Maria que, tant explícitament com implícita, es desprenen de la lectura de l’Evangeli i les posem en obra.

Tot ésser humà necessita una família per créixer i desenvolupar-se. L’Església sempre ha valorat el paper de la família com a lloc privilegiat de comunió dialogal i de transmissió de l’amor de Déu.

En un pla analògic podem aplicar el nom de família a d’altres agrupacions humanes que es caracteritzen per una relació basada en l’amor mutu i en el mutu nodriment ètic. Per exemple l’Església és la família dels germans fills adults de Déu. Per tant els problemes i les alegries, els encerts i els errors de tots els membres de l’església, jerarquia i/o base, ens afecten solidàriament i hem de moure’ns per esmenar-los i afermar la institució. El pitjor que podem fer és tancar els ulls i les oïdes a la realitat i recloure’ns en un distanciament còmode o tenir l’excusa que l’església no és com jo voldria que fos exactament per tenir l’excusa per no explicar la meva fe.

Avui s’escau també la nostra festa patronal. La parròquia és una expressió concreta de la família dels fills de Déu. Hem de fer l’esforç d’implicar-nos en la realitat parroquial per al bé personal i el bé dels altres. Gràcies a Déu hi ha moltes persones que dediquen temps i esforç a les activitats parroquials, però també cal dir que ningú no se n’ha de sentir exclòs.

Que sapiguem reproduir de la manera més fidel el model de Natzaret en les nostres famílies i en la nostra parròquia.

Josep Esplugas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge