12 D’ABRIL DE 2020 en confinament
Fixem-nos
com a l’Evangeli que hem proclamat avui, diumenge de Pasqua, se’ns presenta un fort contrast entre el
sentiment d’angoixa dels més propers a Jesús i la gran joia que viuen després
en rebre aquella gran notícia.
Era un dia
com avui, diumenge, el primer dia de la setmana. Maria Magdalena veié que havia
estat treta la pedra del sepulcre. Sense entrar-hi, intueix alguna novetat i
se’n va a trobar a Simó Pere i a l’altre deixeble. Està angoixada, els diu:
“S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”. María vol
trobar el Senyor. Simó Pere i l’altre deixeble, moguts per l’avís de Maria,
sortiren corrents per “veure” el que havia passat. Ells havien estat amb Jesús en la seva missió
en tot i per tot, havien esperat l’èxit i el reconeixement, però ara vivien el
fracàs: la mort en creu del seu amic. I en arribar al sepulcre “veieren” els
mateixos senyals de la resurrecció de Llàtzer, però allà Llàtzer sortí lligat,
és a dir, tornava a la vida per a morir, en canvi aquí “el sudari” estava
“enrotllat”, i és que Jesús s’havia deslligat dels vincles de la mort. Ni María
ni Simó Pere ni l’altre deixeble veieren Jesús. Només es trobaren el sepulcre
buit. Però un d’ells, “l’altre deixeble” “veié i cregué”. Efectivament, són els
ulls de la fe i la llum de la Paraula de Déu els que permeten “veure” la
resurrecció de Jesús en el sepulcre buit. I això els fa adonar que la
Resurrecció és més forta que la mort. El sentiment de fracàs, de dolor, dona
pas a una gran joia: “Fins aquell moment no havien entès que, segons les
escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts”.
Avui, benvolguts, se’ns convida a tenir ben
oberts els ulls de la fe, reconèixer amb alegria que Jesucrist ha ressuscitat,
perquè ens estima i vol la nostra salvació.
La fe no és mai fàcil. Ni pels deixebles ni per a la gent d’avui.
Especialment en uns moments difícils com els que ha provocat aquesta pandèmia
que ens té confinats i que ens ha obligat a celebrar aquesta Setmana Santa
d’una manera diferent i virtual.
Cal un
procés, cal un acompanyament, cal una comunitat, una Església per fer camí
junts. Aquests dies ho hem suplert amb les trucades, els watsapps i les
videoconferències, però necessitem trobar-nos, donar-nos les mans abraçar-nos,
i avui felicitar-nos de la gran notícia: Crist ha ressuscitat, Crist viu i ens
ha arrencat de la mort i el pecat, ens ha salvat per amor. És el testimoni que
rebem de Maria Magdalena, que té a la vora els deixebles, dels apòstols i dels
altres amics i seguidors de Jesús. Sentiran la força de la unió, i amb la força
de l’Esperit Sant, seran capaços de donar testimoni del Crist sense por.
Benvolgudes/ts,
avui és Pasqua. Celebrem el triomf de la vida sobre la mort. L’alegria de la
Resurrecció després del dolor de la Passió. Jesús ens ha demostrat que el camí
de l’obediència al Pare i l’amor fins a l’extrem és l’únic que pot vèncer el
mal perquè Déu s’hi ha compromès fins al final. Compartim aquesta joia, amb
humilitat, però amb convicció, no ens quedem arrepapats en la queixa o el
desencís. Crist ressuscitat fa camí amb nosaltres vers la sortida d’aquest
túnel pandèmic pel que travessem. Que la seva llum, la que brolla des del fons
de la tomba buida ens ajudi viure cada dia amb fe, goig i esperança,
perquè no hi ha cap pecat que no pugui
ser perdonat, cap injustícia que no hagi de ser reparada, cap mort que no
engendri nova vida, i fins i tot, cap pandèmia que no pugui ser vençuda,
propiciant que surti el millor de la humanitat. Crist ha ressuscitat,
al•leluia!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge