¡Benvolguts germans i germanes!
Avui comencem d’una manera tant estranya aquesta Setmana Santa,
confinats a causa d’aquesta pandèmia que ens afecta, que ha causat la mort de
tantes persones, i que moltes més hagin emmalaltit. És la
setmana més important de tot l’any i ho fem amb l’entrada triomfal de Jesús a
Jerusalem, que enguany l’hem fet virtualment. I l’acabarem amb un esdeveniment molt més
sublim, amb un triomf extraordinari de la vida sobre la mort: la resurrecció.
Jesús experimentarà en
aquests dies assenyalats de la Pasqua jueva, tota l’animadversió acumulada
contra ell pels qui porten les regnes del poble, els escribes i grans
sacerdots, que l’acusaran i condemnaran
injustament; juntament amb la traïció d’un dels seus. Però també celebrarà el Sopar pasqual, on
podrà acomiadar-se del deixebles, deixant-nos el manament de l’amor i el
memorial de l’Eucaristia. Viurà
l’angoixa i la solitud, la fugida dels apòstols, les negacions de Pere, les
burles, les tortures, la mort. I al mateix temps es mantindrà fidel a la
voluntat de Déu, abandonant-se confiadament a Ell. I finalment, la resurrecció.
El nucli fonamental de la nostra fe.
A l’evangeli de Mateu que hem escoltat, el centurió
després de veure expirar Jesús a la creu i de
esquinçar-se en dos trossos la cortina que tancava el santuari: “És veritat; aquest
home era el Fill de Déu ”.
¿I per
nosaltres qui és Jesús? Contemplant-lo a la Creu, estem disposats a entomar amb
i com Ell, el camí de l’amor, carregant la nostra creu, amb fidelitat absoluta
al Pare? Ressonen amb força les paraules del Salmista que Jesús
pregà a la Creu: Déu meu, Déu meu, perquè m’heu abandonat? . Aquests dies de confinament i de tant patiment per part
de tantes persones, també haurem tingut paraules o pensaments semblants i se’ns
fa més evident que necessitem unir les nostres creus a les de Jesús, que ens
ajuda a portar les nostres, sense defugir el patiment, la malaltia, el dolor i
fins i tot la mort, per a vence’ls amb la seva mort i resurrecció, i per això
també fem nostres les darreres paraules del salmista lloant el nom del Senyor. Només
als peus de la creu podrà renéixer en nosaltres una fe més madura en Jesús,
Ell que sent de
condició divina, es va fer no res fins a prendre la condició d'esclau...s'abaixà
i es feu obedient fins acceptar la mort i una mort en creu.
Benvolguts/des, visquem aquest dies de Setmana Santa en
comunió amb els sentiments de Crist, renovant la nostra fidelitat a Ell,
perseverant pacientment en la recerca
quotidiana del bé en cada un dels petits gestos i moments de confinament
que per solidaritat i responsabilitat hem de mantenir vigents.
Mn. Joan Lázaro, Rector
Foto, Joan Pons: Benedicció de Rams. Plaça del Progrés, 1967
Foto, Joan Pons: Benedicció de Rams. Plaça del Progrés, 1967
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge