Salm 117
2a. Lectura
Evangeli
Benvolguts germans i germanes:
Aquests dies de Pasqua del nostre cor han de sortir lloances i
benediccions adreçades a Déu, perquè, en paraules de Sant Pere “pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una
esperança viva gràcies a la resurrecció
de Jesucrist d’entre els morts.”
I hem nascut de nou gràcies al baptisme, al do de l’Esperit Sant
i de la fe, que ens fa creure en Jesús com el nostre salvador, malgrat no
haver-lo vist. L’escena
de l’Evangeli d’aquest diumenge II de Pasqua, anomenat també de la Divina
Misericòrdia, ens mostra com els deixebles, després de la mort en creu del seu
mestre, Jesús, estan esporuguits i no recorden allò que els havia promès, que
al tercer dia ressuscitaria. El vespre d’aquell diumenge, especialment
desanimats, es tanquen per por dels jueus. Tant se val el que diguin aquelles
dones, sobre el sepulcre buit. Jesús era ben mort, i no tenen la certesa que
Déu es manifestés en favor seu. Però en Jesús, totes les promeses es
compleixen. I quan se’ls apareix i els saluda dient-los “Pau a vosaltres”, tot canvia, s’alegren i no
dubten a comunicar-ho a Tomàs, que era fora:
“Hem vist
el Senyor”. Tomàs no s’ho creu, necessita veure-ho amb els ulls del
cap, perquè els ulls del cor, de la fe, els té tancats, encara no ha rebut
l’Esperit Sant, que sí ha alenat Jesús sobre els altres deixebles. Per això diu
el que diu: “Si
no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida
dels claus, i la mà dins del costat, no m’ho creuré pas”. I al cap de vuit dies, signe que
acomplien el memorial que el Senyor els
havia deixat, Jesús se’ls torna a aparèixer,
i els fa la mateixa salutació, Pau a vosaltres,
i fa que Tomàs experimenti, comprovi que
és el mateix Jesús amb qui tantes vivències ha compartit, aquell que
havien crucificat que ha ressuscitat.
Que Jesús és el Crucificat Ressuscitat. I
Tomàs, obrint el seu cor, desfent les muralles de la incredulitat, formularà la professió de fe més perfecta: “Senyor meu i Déu meu!”. Per això, podem
dir que Tomàs, superat el dubte, esdevé per nosaltres un model de fe i
representa tots aquells que, entre dubtes i entrebancs, avancen paulatinament
vers la fe autèntica. I en el seu procés personal és important la
comunitat, quan està amb els altres deixebles. Mentre n'és fora, no és capaç de
reconèixer que Déu havia complert la
seva promesa sobre Jesús, i cerca proves. Però quan torna al si de la comunitat és capaç de reconèixer els signes i creure en
el Ressuscitat sense haver de tocar-li les ferides.
També la comunitat és fonamental per a la nostra vida cristiana.
I trobem en la primera comunitat, de la que es parla a la primera lectura, el
model a seguir: Eren constants a
assistir a l’ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per
a la pregària. Se’ns està descrivint quina és la meta a la qual
la nostra comunitat ha d’aspirar confiant en la força de l’Esperit Sant.
Benvolguts gns./gnes, a la llum de la Paraula que hem escoltat,
confrontem com és la nostra vida i la vida de les nostres comunitats, i
esforcem-nos a renovar-les, a fi que
visquem joiosament la presència de Crist crucificat ressuscitat, i així,
amb el nostre humil testimoni de comunió espiritual, de béns i de treball, altres persones puguin abraçar de cor la fe en
Jesús, i experimentar que sempre ens acompanya, especialment en aquests llargs
dies de confinament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge