Benvolguts germans i germanes:
Una de les imatges més belles i
entranyables a través de les quals podem definir a Jesús nostre Senyor és la
d’un Bon Pastor. I aquest diumenge, en la seva controvèrsia amb els fariseus,
després d’haver curat un home cec, els diu:“Jo sóc la porta” És una altra comparació a través de la qual
intenta fer-los entendre qui és Ell i a quina missió està cridat. Però tenen el
cor endurit i no el comprenen. Jesús parla de la porta per la qual s’entra a la
pleta on fan nit les ovelles. Ell és la porta, i el vigilant només l’obra al
pastor, no als lladres i bandits. Però Jesús a més de ser la porta, ens ha dit que és també el bon pastor que camina davant de les ovelles
i les duu on trobaran pasturatges abundosos: “Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida i en tinguin a
desdir”.
Jesús és el bon pastor del que ens parla el
salm, amb el que no ens manca res. Però els seus contemporanis s’havien fet una imatge de Messies molt
diferent. Havia de ser un pastor guerrer capaç d’alliberar-los dels romans. Els
qui segueixen Jesús, les seves ovelles, són els qui el reconeixen com l’enviat
de Déu: “Les ovelles
reconeixen la seva veu; crida les que són seves, cadascuna pel seu nom... i les
ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu” . Hi ha una relació
personal, d’estimació i bon tracte. Cada ovella se sent estimada pel pastor, i
per això hi confien. Podem preguntar-nos sobre el
nostre seguiment de Jesús: Hi confiem fins el punt de dir sense por: “El Senyor
és el meu Pastor, encara que vagin maldades, especialment en aquests dies de
confinament? Em sento estimat per Ell, em crec que coneix el meu nom i em
crida? Sóc capaç d’afrontar el menyspreu que els “savis i entesos” dels nostres
temps manifesten de vegades sobre els creients?.
“Les seves ferides ens curaven” ens ha dit Sant Pere a la segona lectura. Els
dirigents del poble no podien entendre que el Messies fos el servent sofrent
anunciat per Isaïes, com tampoc concorda amb les expectatives de molta gent del
nostre temps. Aquell petit ramat de cristians enmig d’una societat majoritàriament pagana, ofereix l’exemple de
Crist, el Bon Pastor com a fonament de la nova identitat que els cristians ofereixen
al món: “també Crist
patí per vosaltres, i així us deixà el seu exemple perquè seguiu les seves
petjades...ell no obrava amb violència ni tenia mai als llavis la perfídia.
Quan l’insultaven, no responia insultant; quan el turmentaven, no responia amb
amenaces... A la Creu ell portà en
el seu cos les nostres culpes... les seves ferides ens curaven”
Quin contrast amb el que es
pregona en molts àmbits de la societat actual: No et deixis trepitjar, ningú no
ha de morir per ningú; aquest és el teu problema; tens dret a ser feliç a qualsevol
preu, ni que sigui oblidant o passant per damunt dels altres. Per això la manera
de ser i de fer de Crist, el bon pastor, que viu, mor i ressuscita pels altres,
com a prova de l’amor de Déu, posa nerviosa a molta gent. No és fàcil seguir a
un Messies sofrent i perdedor als ulls humans.
Benvolguts gns/nes, no tinguem
por, deixem-nos guiar per qui ens coneix pel nostre nom i ens estima
entranyablement, especialment en aquests moments de confinament pandèmic:
Crist, el bon pastor. Ell, que és la
porta que ens obra cap a la vida per
sempre, perquè abans ha donat la seva a la creu, vencent el mal, el pecat i la
mort amb la resurrecció, la Pasqua, perquè tinguem vida en abundància; i ens anima
també a donar-ne testimoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge