Benvolguts germans i germanes: Hem de situar l’evangeli d’aquest
diumenge V de Pasqua en el context de l’últim sopar, quan Jesús renta els peus
dels seus deixebles i els ofereix seguir el seu estil de vida, dient-los: “Us he donat exemple, perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també
vosaltres”. Situats en aquest context, el que Jesús diu vol
donar sentit a un camí que, en aquell moment, costava molt de seguir, perquè hi
hauria patiment. Però des de la perspectiva Pasqual, és el camí que porta a la
casa del Pare, perquè Jesús ja hi viu, totalment unit a Déu. I ens diu que també nosaltres podrem arribar allà, seguint
el “camí” que és ell mateix.
Els
deixebles, especialment Tomàs i Felip tenen dubtes: ¿com podran seguir-lo,
viure com Ell, quan ja no hi sigui físicament? ¿Com sabran que caminen cap al
Pare? Ells ens representen a nosaltres. I a tota
comunitat, que, com la de Joan, reflexiona sobre el seguiment de Crist, que li
costa assumir un camí que passa pel compromís, pel servei... per la creu. Tot bon deixeble dubta i
pregunta al Mestre.
Jesús
davant dels dubtes, ens diu que Ell i el Pare són ú: .”Qui em veu a mi, veu el Pare” . Jesús és el Fill que es
queda per sempre a la casa del Pare,
entenent-la no com un espai físic, sinó com una relació personal íntima. A Déu
no l’hem de buscar fora d’aquest món. El trobem en l’home Jesús de Natzaret,
que apareix sotmès a la injustícia, que ha assumit la nostra condició humana,
fent la més gran opció d’amor, la de donar la vida per nosaltres. Per això,
quan més el coneixem, més ens apropem a Déu: ”Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer
igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist”.
La tasca de conèixer Jesús no s’acaba mai, perquè suposa
conèixer la veritat, raó per la qual és important llegir, meditar,
pregar l’Evangeli, personalment i comunitàriament, per a contemplar, escoltar, seguir,
estimar Jesús en les seves paraules, en els seus gestos i actituds, en la seva
tendresa i en el seu compromís en favor dels malalts, dels pobres i dels desvalguts,
en la seva comunió amb el Pare. Seguir Jesús és un exercici de confiança en que la seva mort no ens impedeix seguir-lo,
i per tant, de fe en la resurrecció. I confiança en que el servei als altres, especialment
als més necessitats, és el veritable camí que porta a la vida, a la comunió amb el Pare en la que
Jesús ja viu del tot.
Sant
Pere, a més, ens anima a acostar-nos a Jesús, el Senyor, perquè “és la pedra viva... que rebutjaven els
constructors que ara corona
l’edifici” i “s’ha convertit en pedra d’ensopec, en roc que fa caure”
a qui no fa cas de la seva
predicació.
I ens recomana: “Com a pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un
temple espiritual...
Benvolguts/des
gns/nes, acollim amb confiança la invitació de Jesús a seguir-lo com a camí,
veritat i vida, que porta al Pare, que ens
capacita per a carregar la pròpia creu i
ajudar a portar la dels altres, conscients que qui dubte i té dificultats, es
també qui posa fe en Jesús, es posa en mans del Pare, i mogut pel seu Esperit
Sant, es reconeix cridat a donar-ne testimoni, especialment en aquest temps de confinament,
amb paciència, prudència i esperança, com a pedra viva de la seva Església.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge