dilluns, d’agost 17, 2020

DIUMENGE XX DE DURANT L’ANY 15-16/08/2020

Benvolguts gns/gnes.:

Fa bé d'escoltar  que  Déu s’ofereix a tots els pobles, a tots els homes i dones, que tota persona és criatura de Déu i  per aquest sol fet mereix ser respectada i acollida, més enllà dels seus orígens i creences. I, que també ha de poder rebre l’anunci de la fe en un Déu que ens estima. Per tant, si Déu està sempre disponible a acollir tothom en el seu si, qui som nosaltres per excloure o descartar a ningú, sigui d’on sigui. La primera lectura, del profeta Isaïes, escrita en temps del retorn de l’exili del poble d’Israel, ens mostra la invitació a acollir els estrangers que s’han adherit al Senyor, de manera que els exiliats israelites que retornen a la pàtria practiquin el dret i la justícia i obrin les portes als estrangers, en comptes d'excloure'ls. Però, aquesta temptació resta vigent al llarg del temps, també en temps de Jesús, jueu de naixement.  Després de retreure  als fariseus i els mestres de la Llei la seva hipocresia, perquè s’aferren a la lletra morta de la Llei, decideix retirar-se precisament a la terra dels pagans (no jueus), a la regió de Tir  i de Sidó. I allà li surt a l’encontre una dona cananea, pagana, que el reconeix com a Senyor i fill de David, que li demana: compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada. Sorprenentment, Jesús vol posar a prova la fe d’aquesta dona estrangera i la dels seus deixebles. Aquests, indiferents al seu dolor, volen desfer-se d’ella. Jesús , que sap que la seva missió comença al poble escollit d’Israel, però que després ja s’estendrà a tot el món, li respon que: "únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel”.                  La  dona, lluny de desanimar-se, es prosterna i torna a pregar-li: Senyor, ajudeu-me.  Jesús, escolta la seva pregària, si bé amb un llenguatge dur, però entenedor per la mentalitat d’aquella època, i com a darrera prova, encara li diu : No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells.  I la dona, plena de fe, sabent-se dels cadells, així eren anomenats els pagans enfront els jueus, respon admirablement: És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos.

Jesús, és compassiu i benigne,  i davant la fe d’aquesta dona cananea, obra  la seva gràcia curant la seva filla, mostrant-nos que els destinataris del seu missatge d’amor i salvació i de la compassió de Déu ja no són només els jueus, sinó tota persona que li obra el seu cor amb fe.

Segurament, en aquest temps de pandèmia, i sobretot durant els moments de confinament, hem pogut  revisar la nostra vida i la nostra fe. Hem descobert la fe  i la generositat de tantes persones entregades en bé dels altres. Hem pregat a Déu, perquè ens deslliurés de la pandèmia i ens hem trobat amb un Déu en pandèmia, el Déu de les nits fosques, el Déu d’Isaïes enmig dels sofriments, i hem recordat que no va fer baixar de la creu el seu Fill, malgrat que alguns li ho demanessin per a poder creure-hi. Tant de bo que, tot pleat, ens hagi ajudat a refermar la nostra fe en un Déu que s’identifica amb el patiment humà i que ens diu: “tot allò que fèieu a un d’aquests més petits, m’ho fèieu a mi”.

Benvolguts gns.gnes: Aprenguem d'aquesta dona cananea, perseverem com ella en la pregària i en la fe en Jesucrist, i que la pandèmia que ens afecta esdevingui una ocasió per a purificar ambdues.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge