Benvolguts gns/gnes.:
Fa bé d'escoltar que Déu
s’ofereix a tots els pobles, a tots els homes i dones, que tota persona és
criatura de Déu i per aquest sol fet
mereix ser respectada i acollida, més enllà dels seus orígens i creences. I, que
també ha de poder rebre l’anunci de la fe en un Déu que ens estima. Per tant, si Déu està
sempre disponible a acollir tothom en el seu si, qui som nosaltres per excloure
o descartar a ningú, sigui d’on sigui. La primera lectura, del
profeta Isaïes, escrita en temps del retorn de l’exili del poble d’Israel, ens
mostra la invitació a acollir els estrangers que s’han adherit al Senyor, de manera que els exiliats israelites que
retornen a la pàtria practiquin el dret i la justícia i obrin les portes als
estrangers, en comptes d'excloure'ls. Però, aquesta temptació resta vigent al
llarg del temps, també en temps de Jesús, jueu de naixement. Després de retreure als fariseus i els mestres de la Llei la seva
hipocresia, perquè s’aferren a la lletra morta de la Llei, decideix retirar-se
precisament a la terra dels pagans (no jueus), a la regió de Tir i de Sidó. I allà li surt a l’encontre una
dona cananea, pagana, que el reconeix com a Senyor i fill de David, que li
demana: compadiu-vos de mi: la meva filla està endimoniada. Sorprenentment, Jesús vol posar
a prova la fe d’aquesta dona estrangera i la dels seus deixebles. Aquests,
indiferents al seu dolor, volen desfer-se d’ella. Jesús , que sap que la seva
missió comença al poble escollit d’Israel, però que després ja s’estendrà a tot
el món, li respon que: "únicament
he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel”. La dona,
lluny de desanimar-se, es prosterna i torna a pregar-li: Senyor, ajudeu-me.
Jesús, escolta la seva pregària, si bé amb un
llenguatge dur, però entenedor per la mentalitat d’aquella època, i com a
darrera prova, encara li diu : No està bé
de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells. I la dona, plena de fe, sabent-se dels
cadells, així eren anomenats els pagans enfront els jueus, respon
admirablement: És veritat,
Senyor, però també els cadells
mengen les engrunes que cauen de la taula dels amos.
Jesús, és compassiu i benigne, i davant la fe d’aquesta dona cananea, obra la seva gràcia curant la seva filla, mostrant-nos que els destinataris del seu missatge d’amor
i salvació i de la compassió de Déu ja no són només els jueus, sinó tota
persona que li obra el seu cor amb fe.
Segurament, en aquest temps de pandèmia,
i sobretot durant els moments de confinament, hem pogut revisar la nostra vida i la nostra fe. Hem
descobert la fe i la generositat de
tantes persones entregades en bé dels altres. Hem pregat a Déu, perquè ens deslliurés
de la pandèmia i ens hem trobat amb un Déu en pandèmia, el Déu de les
nits fosques, el Déu d’Isaïes enmig dels sofriments, i hem recordat que no va
fer baixar de la creu el seu Fill, malgrat que alguns li ho demanessin per a poder
creure-hi. Tant de bo que, tot pleat, ens hagi ajudat a refermar la nostra fe
en un Déu que s’identifica amb el patiment humà i que ens diu: “tot allò
que fèieu a un d’aquests més petits, m’ho fèieu a mi”.
Benvolguts gns.gnes: Aprenguem
d'aquesta dona cananea, perseverem com ella en la pregària i en la fe en
Jesucrist, i que la pandèmia que ens afecta esdevingui una ocasió per a
purificar ambdues.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge