Benvolguts gns/nes: La persona
humana necessita aliment per a viure. D’una banda, ha d’alimentar el seu cos,
per a mantenir totes les seves funcions; i per l’altra, ha d’alimentar el seu interior,
perquè entomi la vida amb sentit. I no qualsevol aliment és bo. Seguint amb
l’exemple, sabem que pel nostre cos és molt millor la dieta mediterrània que no
pas atipar-se d’hamburgueses. Igualment,
per alimentar el nostre interior no tot hi val.
Déu que ens coneix del tot, ens mostra la
seva fidelitat a través del seu poble escollit, Israel, en qui podem sentir-nos
representats, sobretot en moments de dificultat, com els que ara vivim. Es val del profeta Isaïes, per a recordar-nos, que podem
acudir a Ell amb les mans ben buides. Allò que Déu ens ofereix, és gratuït, i sens dubte,
esdevé l’aliment més nutritiu perquè sacia la nostra fam i set més profundes: Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida”. Déu no ens falla mai,
en tot cas, som nosaltres que no sabem apreciar-ho ni reconèixer com el
salmista, agraïts: vós ens doneu l’aliment. Tan bon
punt obriu la mà, Senyor, sacieu de
bon grat tots els vivents.
I tant que ho fa, sobretot, a partir del moment que vol fer-se un dels nostres, encarnant-se en Jesús, amb qui ens revela, el seu amor, donant la seva vida per nosaltres i el seu Esperit Sant. Gràcies a la seva mort i resurrecció, ja res no ens podrà separar de l’amor de Déu. Ens ho diu ben clar Sant Pau, en la seva carta als cristians de Roma, avui als cristians de la Parròquia de la Sagrada Família de Terrassa. No desesperem mai del Senyor, confiem-hi sempre, perquè no hi ha cap situació, per difícil que sigui, que pugui separar-nos d’Ell. Jesús, en cada Eucaristia ens ofereix la seva Paraula, el seu Cos i la seva Sang. Avui, hem escoltat a l’Evangeli com Jesús, després de saber que Herodes havia fet matar Joan Baptista, va cap a un altre lloc amb els seus deixebles, necessita fer un recés. I es troba que l’espera una gentada desemparada, malalta i pobre. I se’n compadeix i cura els seus malalts. Mai no es desentén del patiment dels altres. Es fa tard, no poden marxar sense haver menjat. Els ha alimentat per dins, els ha curat de cos i ànima, però també els cal l’aliment material per retornar a les seves llars. Un nou contrast amb els deixebles, amb nosaltres. Ells els voldrien aviar als pobles, Jesús, en canvi, fa que s’asseguin amb grups, i amb el poc que tenen, cinc pans i dos peixos, mirant al cel, pronunciant la benedicció, els parteix i els dóna als deixebles perquè siguin ells qui els reparteixin. I tothom en menja a desdir, fins i tot en sobren 12 coves. S’ha produït el miracle, de la multiplicació dels pans i dels peixos, i també de la multiplicació de la generositat, del servei, de la fe. Tots has estat atesos.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge