Benvolguts gns/gnes:
Les preguntes que Jesús
adreça als seus deixebles, són ben
actuals, i avui també ens les fa a nosaltres, en ple segle XXI: *¿Que diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen
que és?... I vosaltres, ¿qui dieu que
sóc?. La
gent del seu temps no acaben d’identificar-lo. Segurament, molta gent del nostre
temps, tampoc.
L’Església, el poble de Déu, els que pel
baptisme hem entrat a formar part de la gran família dels cristians, tenim el
repte i la responsabilitat de respondre aquesta pregunta amb la nostra vida,
amb la nostra manera de ser i de fer. Només qui té
coneixement de Jesús, podrà després ser-ne apòstol. Per això ens cal amarar-nos
de Jesús, escoltant la seva Paraula, aprenent de la seva persona, celebrant el
do de la fe i del seu Esperit Sant, alimentant-nos del seu cos i de la seva
sang, pregant i visquent el seu Evangeli. Només així podrem donar una resposta
convincent. I d’aquí en sortirà
una pregunta que ens haurem de fer contínuament, profundament arrelada a la fe
en Crist: què faria Jesús, davant cada
circumstància, dificultat, decisió a prendre, com reaccionaria davant la pandèmia que ens afecta?
Jesús ha de ser per nosaltres la clau de
volta i el centre de la nostra vida, l’únic Rei a qui hem de servir, servint i
estimant als germans, especialment els més necessitats.
Amb humilitat i agraïment hem de reconèixer
com Sant Pau que Tot ve
d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén. Jesús, està content
que Pere respongui la seva pregunta amb
tant d’encert: Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu”, però és conscient
que això no li ho ha revelat
cap home de carn i sang, sinó el ... Pare del cel.
Com va fer Déu amb Eljaquim, fill
d’Helquies, confiant-li la clau del
palau de David, a fi que treballés amb honradesa i pel bé del poble, amb l’autoritat d’obrir i
tancar la porta; Jesús escull Pere, com
a pedra sobre la qual edificar la seva Església, anunciant-li que li donarà
les claus del Regne del Cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà
lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat el cel. En altres paraules, rep
l’autoritat de celebrar la fe, menar i
santificar el seu poble, a través dels
sagraments, especialment el perdó dels pecats.
Ho fa, malgrat que coneix les seves limitacions i fragilitats, com coneix les nostres. Perquè, avui som tots nosaltres, com Església, des del Sant Pare, successor de Pere, el Papa Francesc, als bisbes, preveres, diaques, religiosos i religioses, laics i laiques, enmig del món, els qui som cridats a respondre com Pere a la pregunta de Jesús, donant-ne testimoni en el dia a dia, guiats per l’Esperit Sant. Des d’una pregària i un diàleg personal amb Jesús, hem de treballar per a que en el nostre món hi hagi pau, justícia i misericòrdia, i no hi manqui l’esperança, responent al mal amb un bé més gran.
Benvolguts/des: Demanem a Déu,
Pare-Mare, que sentint-nos membres de la
seva Església, moguts pel seu Esperit
Sant, puguem afirmar com Pere, amb els petits o grans gestos de cada dia, allà
on siguem: “Jesús, vós
sou el Messies, el Fill de Déu viu”, i que així els nostres cors es
mantinguin ferms allí on es troba l’alegria veritable.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge