dimarts, d’agost 25, 2020

DIUMENGE XXI DE DURANT L’ANY 22-23/08/2020

Benvolguts gns/gnes:

Les preguntes que Jesús adreça  als seus deixebles, són ben actuals, i avui també ens les fa a nosaltres, en ple segle XXI: *¿Que diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és?...  I vosaltres, ¿qui dieu que sóc?. La gent del seu temps no acaben d’identificar-lo. Segurament, molta gent del nostre temps, tampoc.

L’Església, el poble de Déu, els que pel baptisme hem entrat a formar part de la gran família dels cristians, tenim el repte i la responsabilitat de respondre aquesta pregunta amb la nostra vida, amb la nostra manera de ser i de fer. Només qui té coneixement de Jesús, podrà després ser-ne apòstol. Per això ens cal amarar-nos de Jesús, escoltant la seva Paraula, aprenent de la seva persona, celebrant el do de la fe i del seu Esperit Sant, alimentant-nos del seu cos i de la seva sang, pregant i visquent el seu Evangeli. Només així podrem donar una resposta convincent.  I d’aquí en sortirà una pregunta que ens haurem de fer contínuament, profundament arrelada a la fe en Crist: què faria Jesús, davant cada circumstància, dificultat, decisió a prendre, com reaccionaria  davant la pandèmia que ens afecta?

Jesús ha de ser per nosaltres la clau de volta i el centre de la nostra vida, l’únic Rei a qui hem de servir, servint i estimant als germans, especialment els més necessitats.

Amb humilitat i agraïment hem de reconèixer com Sant Pau que Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén. Jesús, està content que Pere respongui  la seva pregunta amb tant d’encert: Tu ets el Messies, el Fill de Déu viu”, però és conscient que això no li ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el ... Pare del cel.   

Com va fer Déu amb Eljaquim, fill d’Helquies,  confiant-li la clau del palau de David, a fi que treballés amb honradesa i  pel bé del poble, amb l’autoritat d’obrir i tancar la porta; Jesús escull  Pere, com a pedra sobre la qual edificar la seva Església, anunciant-li  que li donarà  les claus del Regne del Cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat el cel. En altres paraules, rep l’autoritat  de celebrar la fe, menar i santificar el seu poble, a  través dels sagraments, especialment el perdó dels pecats.

Ho fa, malgrat que coneix les seves limitacions i fragilitats, com coneix les nostres. Perquè, avui som tots nosaltres, com Església, des del Sant Pare, successor de Pere, el Papa Francesc, als  bisbes, preveres, diaques, religiosos i religioses, laics i laiques, enmig del món, els qui som cridats a respondre com Pere a la  pregunta de Jesús, donant-ne testimoni en el dia a dia, guiats per l’Esperit Sant. Des d’una pregària i un diàleg personal amb Jesús, hem de treballar per a que en el nostre món hi hagi pau, justícia i misericòrdia, i  no hi manqui l’esperança, responent al mal amb un bé més gran.              

Benvolguts/des: Demanem a Déu, Pare-Mare,  que sentint-nos membres de la seva Església, moguts pel  seu Esperit Sant, puguem afirmar com Pere, amb els petits o grans gestos de cada dia, allà on siguem: “Jesús, vós sou el Messies, el Fill de Déu viu”,  i que així els nostres cors es mantinguin ferms allí on es troba l’alegria veritable.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge