Benvolguts germans i germanes!
Permeteu-me que comenci aquestes paraules com ahir a la nit ho vaig fer,
compartint amb vosaltres la millor notícia de tots els temps: CRIST HA
RESSUSCITAT! AL.LELUIA!
Fixem-nos com a l’Evangeli que hem
proclamat avui, diumenge de Pasqua, se’ns presenta un fort contrast entre
el sentiment d’angoixa dels més propers a Jesús i la gran joia que viuen
després en rebre aquella gran notícia.
Era un dia com avui, diumenge, el
primer dia de la setmana. Maria Magdalena veié que havia estat treta la
pedra del sepulcre. Sense entrar-hi, intueix alguna novetat i se’n va a trobar
a Simó Pere i a l’altre deixeble. Està angoixada, els diu: “S’han
endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat”.
María vol trobar el Senyor. Simó Pere i l’altre deixeble, moguts per l’avís de
Maria, sortiren corrents per “veure” el que havia passat. Ells havien
estat amb Jesús en la seva missió en tot i per tot, havien esperat l’èxit i el
reconeixement, però ara vivien el fracàs: la mort en creu del seu amic. I en
arribar al sepulcre “veieren” els mateixos senyals de la resurrecció de
Llàtzer, però allà Llàtzer sortí lligat, és a dir, tornava a la vida per a
morir, en canvi aquí “el sudari” estava “enrotllat”, i és que Jesús s’havia
deslligat dels vincles de la mort. Ni María ni Simó Pere ni l’altre deixeble
veieren Jesús. Només es trobaren el sepulcre buit. Però un d’ells, “l’altre
deixeble” “veié i cregué”. Efectivament, són els ulls de la fe i la llum de la
Paraula de Déu els que permeten “veure” la resurrecció de Jesús en el sepulcre
buit. I això els fa adonar que la Resurrecció és més forta que la mort. El
sentiment de fracàs, de dolor, dona pas a una gran joia: “Fins
aquell moment no havien entès que, segons les escriptures, Jesús havia de
ressuscitar d’entre els morts”.
Avui, benvolguts, se’ns convida
a tenir ben oberts els ulls de la fe, reconèixer amb alegria que Jesucrist ha
ressuscitat, perquè ens estima i vol la nostra salvació. La fe no és mai
fàcil. Ni pels deixebles ni per a la gent d’avui. Cal un procés, cal un
acompanyament, cal una comunitat, una Església per fer camí junts. És el
testimoni que rebem de Maria Magdalena, que té a la vora els deixebles, dels
apòstols i dels altres amics i seguidors de Jesús. Sentiran la força de la
unió, i amb la força de l’Esperit Sant, seran capaços de donar testimoni del
Crist sense por.
Benvolgudes/ts, avui és Pasqua. Celebrem el triomf de la vida sobre la mort. L’alegria de la Resurrecció després del dolor de la Passió. Compartim aquesta joia, amb humilitat, però amb convicció. És Pasqua: per aquella persona que després de la malaltia ha trobat la salut; en la joia dels que s’han reconciliat; per qui s’ha compromès a favor dels altres, per qui ha trobat la solució al problema que l’amoïnava... Que la joia de Pasqua il.lumini els nostres camins. Que la llum del Crist Ressuscitat il.lumini els nostres dies!.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge