Benvolguts germans i
germanes!
En aquest temps pasqual
se'ns convida a estar contents i esperançats, gràcies a la resurrecció de Jesús. A
través d’Ell Déu ens ha mostrat la
vocació principal a la que ens crida: ser
fills seus. Però, qui és per nosaltres
Jesucrist?
Joan, l’evangelista, posa sovint en boca
de Jesús l’expressió “Jo soc”, que ens evoca l’experiència de
l’èxode, quan Déu es dóna a conèixer al seu poble alliberant-lo de
l’esclavatge, anomenant-se: “Jo
sóc el que sóc”. Jesús avui
ens diu: “Jo soc el Bon pastor”. Podem dir que l’evangelista identifica
Jesús amb el Déu de l’alliberament, de manera que la imatge de “pastor”
d’aquest passatge, precedida del “jo soc”, ens convida a entendre-la des de la
perspectiva d’un “pastor que allibera,
que salva”.
Jesús
és doncs, un pastor, és el pastor “bo”, el de veritat, l’autèntic, que coneix
les seves ovelles. Malgrat l’aparent anonimat del gran ramat,
les mira i les reconeix pel seu nom. Les tracta segons convé a cadascuna, perquè sap de les seves mancances i
limitacions i dels talents que han rebut. Sap també a qui ha d’exigir més, a qui ha de renyar més
severament i amb qui ha de ser més pacient. I nosaltres, reconeixem a Jesús com al
nostre Bon Pastor? Ens considerem ovelles del seu ramat?
Jesús,
és un bon pastor que no abandona les seves ovelles. Va al davant,
afrontant els perills, entomant les dificultats, donant la cara. La vida té
moltes sorpreses, i de vegades podem viure moments feixucs, de perill, de
crisi. I és en aquests moments quan Jesús
vol estar més a prop nostre. Ell mateix, afronta la passió a Jerusalem,
sense acovardir-se, amb valentia i
fortalesa d’ànim, i ressuscitat, ve a nosaltres per portar-nos la pau, per
alliberar-nos del maligne, per fer-nos feliços.
Jesús
és un pastor bo que dóna la vida per les seves ovelles. S’exposa,
s’arrisca per a defensar-les. S’apropa
als que estan marginats, als malalts, als pobres... menja amb els pecadors i
els incorpora al seu grup, en definitiva: es
compromet. I dóna la vida, en la mesura que ell és “la vida”. La fe en
ell, que hem renovat el dia de Pasqua, ens condueix a participar d’aquesta
vida. Per això, també nosaltres, que seguim
Jesús, som i hem de ser, pastors i referents per als altres. Ser pastor vol dir ser responsable del germà i
dels germans. Els pares i mares, els catequistes, els educadors, els
professionals, els religiosos, els polítics, els que fan de germà gran, els que
van al davant de tantes iniciatives socials, culturals i pedagògiques.
Tots, doncs som, també pastors i ho hem de ser de la manera que
ens ensenya Jesús. El pastor
autèntic sap valorar els carismes dels altres i els posa al servei de la
construcció del bé comú, de la comunitat, vetllant especialment pels més
desvalguts.
Aquesta ha de ser,doncs, l'acció
pastoral de les nostres comunitats, en nom de Jesús crucificat i
ressuscitat, el Bon Pastor
Benvolguts, tots som cridats a viure l'Evangeli i a contribuir a que les persones se sentin estimades, trobin sentit a la seva vida i a que descobreixin que l'amor de Déu és més fort que la mort. Que l’Eucaristia d’aquest diumenge Iv de Pasqua, anomenat també del Bon Pastor, en la que fem memòria que Jesús va passar per aquesta vida estimant, rentant els peus dels seus deixebles, donant la vida, per a guanyar-nos la vida eterna, amb la seva mort i resurrecció, ens ajudi a obrar com Ell, allà on ens toqui viure.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge