dijous, d’abril 15, 2021

DIUMENGE II DE PASQUA o de la DIVINA MISERICÒRDIA

 

  • 1a. Lectura: Ac 4, 32-3 
  • Sl 117 
  • 2a. Lectura: 1Jn 5:1-6 
  • Evangeli: Jn 20:19-31

    Benvolguts germans i germanes!  

    Celebrem el Diumenge II de Pasqua i també de la Divina misericòrdia de Déu.  

    Jesús ressuscitat vol fer-se present en la nostra vida, com ho feu amb la dels seus deixebles. Aquell mateix diumenge, Jesús els va a l’encontre, quan eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. El necessiten, el necessitem com a centre de les nostres vides, com a bon pastor que ens guia pel camí cap al Pare. Sense Ell, som com  ovelles sense pastor. Per això es posà al mig d’ells i els digué: Pau a vosaltres. Ho repeteix tres vegades. No una pau com el món la dóna, fràgil, canviant i a voltes, interessada; sinó la pau autèntica, la pau interior, la pau que apaivaga el cor, la pau que dóna repòs a l’ànima.

    Jesús encarna l’amor i la misericòrdia de Déu. No és queda res per a ell. Ens ho dóna tot. El seu cos i la seva sang a l’Eucaristia i la seva vida terrena a la creu, i sobretot la seva resurrecció, per salvar-nos de la mort, carregant damunt seu el mal i el nostre pecat. Però més encara, ens dóna el seu Esperit Sant, per  a que puguem fer nostre el seu Evangeli, viure'l i donar-ne testimoni, perquè també nosaltres portem el seu amor, la seva pau i la seva misericòrdia als germans. Així ho feu amb els apòstols, alenà damunt d’ells i els digué:<<Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats...>                  Vuit dies més tard els deixebles tornen a trobar-se amb Jesús ressuscitat, com nosaltres, cada diumenge, ens retrobem amb ell en el gran àpat de l’Eucaristia, i escoltem la seva Paraula i ens alimentem del seu cos i de la seva sang. Cada diumenge és Pasqua, celebrem que Jesús ha vençut la mort amb l’amor.  

    Tomàs, havia dubtat dient: si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas”. És la mateixa reacció que de vegades nosaltres i molts germans nostres, expressem quan diem: “si no ho veig no m’ho crec”. Necessitem proves que demostrin que Jesús ha ressuscitat. Tomàs podrà fer-ho i professarà la seva fe amb poques però intenses paraules:  Senyor meu i Déu meu!” a les que Jesús respondrà:”Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”. És la nova benaurança, que ens adreça avui a nosaltres, i que  tenim la sort de viure gràcies al do de la fe i de l’Esperit Sant. Per això hem d’estar joiosos i contents. I aquesta alegria, Déu ens la dóna amb Jesús, alhora ens demana que la compartim. El nostre humil, però sincer testimoni, pot fer que altres puguin  apropar-se a Déu, conèixer Jesús, rebre el seu amor, la seva pau, la seva misericòrdia. La manera de fer-ho passarà per posar en pràctica els manaments del Senyor, englobats en el més gran de tots: estimar  a Déu sobre totes les coses i estimar-nos els uns als altres, tal i com Jesús ens ha estimat. També passarà per esforçar-nos  en què les comunitats cristianes siguin cada vegada més obertes, acollidores i solidàries, com ja intentem fer des dels diferents àmbits: càritas, salut, infants, adolescents, joves, adults i grans... Benvolguts gns. i gnes., és Pasqua, avui és el día en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-ho".   I que es noti en les nostres vides!. 

  • Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Cap comentari:

Publica un comentari

Publica un missatge