Benvolguts gns/nes:
Quan vam rebre el baptisme, el sacerdot va reproduir els mateixos gestos i paraules de Jesús, tocant-nos les orelles i la boca amb el dit colze i dient aquestes paraules: "Jesús va fer que els sords hi poguessin sentir i els muts poguessin parlar. Que ell et concedeixi de poder escoltar aviat la seva paraula i professar la fe, a lloança i glòria de Déu Pare". Escoltar i parlar, juntament amb veure, són facultats necessàries per viure humanament i cristianament. De vegades, davant el panorama que ens envolta, ens desanimem, pensem que no hi ha res a fer i tenim la temptació de recloure'ns en nosaltres mateixos, és com si restéssim cecs, muts i sords davant la Paraula de Déu, oblidant el do de la fe i la força de l'Esperit Sant que hem rebut pel baptisme. Per això són ben adients les paraules que el profeta Isaïes ens adreça: Sigueu valents, no tingueu por. Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia....Llavors es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran; llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig... Els cecs, els sords i els muts d'aquell temps, eren persones marginades de la societat, del nostre món, com avui ho són aquells que fugen dels seus països buscant refugi i són tractats quasi com empestats...I moltes altres persones ben a prop nostre, poden sentir-se excloses pel fet que no tenen treball ni el mínim per viure i han d'acudir als serveis socials i a Càritas, per a poder sobreviure. Quin és el nostre capteniment amb aquestes persones? Els veiem, els escoltem, els parlem, els ajudem com ho faríem amb persones que tenen salut i la vida ben resolta?Sant Jaume ens recorda que si creiem en Jesucrist no hem de comprometre la nostra fe amb diferències entre les persones.. No sabeu que Déu ha escollit els pobres d'aquest món per fer-los rics en la fe i hereus en el Regne que ell ha promès als qui l'estimen. De manera que Déu si fa una opció preferencial, és en favor dels pobres i dels desvalguts. És la manera de ser i de fer de Jesús, el Senyor. Ell ens estima a tots, sense excloure a ningú. Ho hem escoltat avui, quan a terra de pagans, a la Decàpolis, acull aquell sord i mut que li porten perquè li imposi les mans. I amb la paraula Efatà, obre't, i el gest de tocar-li les orelles i la boca, Jesús el cura. No busca l'aplaudiment, sinó la conversió dels cors de les persones amb qui es troba. La seva Paraula i el seu obrar són evangeli, bona notícia també pels pagans, que a diferència dels jueus, reconeixen que tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin". I nosaltres, com acollim Jesús i el seu Evangeli? Fins a quin punt volem escoltar-lo, anunciar-lo i testimoniar-lo? I ara que comencem un nou curs, com podem ajudar personalment i comunitàriament a que altres persones s'apropin o retornin a Jesús i li obrin el cor? Benvolguts/des, fem del nostre testimoni cristià en favor dels pobres, la millor "bona notícia", l'evangeli, que podem oferir, agraïm a Déu tot el bé que de forma anònima, però eficaç, es fa; no deixem mai de fer-ho ni de treballar per a què no restem cecs, sords ni muts davant les necessitats dels nostres germans més desvalguts i siguem cada cop més solidaris amb ells.
Joan làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge