Benvolguts gns/nes: Quan ens trobem per primera vegada amb una persona, normalment necessitem una mica de temps per fer-li confiança, ens fixem en com parla, com actua, com es relaciona, i també si allò que diu i allò que fa concorda, si és coherent, si diu la veritat, si és humil o fatxenda etc... Quan Jesús va sortir a l'encontre d'aquells pescadors de Galilea, i els va convidar a deixar-ho tot i a ser pescadors d'homes, l'evangeli ens diu que ho deixaren tot i el seguiren. Jesús no vol enganyar a ningú, vol que els seus deixebles el coneguin a fons i comprenguin quina és la seva missió. Per això, passat un cert temps, de camí cap a Cesarea de Felip, aprofita per preguntar-los: *¿Qui diuen la gent, que soc?. i la resposta evidencia que la gent encara no el coneix prou. Però, ara vol saber que hi diuen ells, que han estat a prop seu, l'han escoltat a cau d'orella i l'han vist obrar: I vosaltres, ¡qui dieu que soc? La resposta de Pere és la més encertada: "Vós sou el Messies", però no entén el que això significa veritablement, i se sorprèn quan Jesús comença a instruir-los, amb tota claredat, anunciant-los que: El Fill de l'home ha de patir molt, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l'han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà. És el que amb altres paraules, havia anunciat el profeta Isaïes amb la figura del servent sofrent, perseguit i menyspreat a causa de la paraula que ha d'escoltar i d'anunciar al poble de Déu desanimat; que es manté ferm, perquè el Senyor Déu l'ajuda: per això no es dona per vençut; per això para com una roca la cara i sap que no quedarà avergonyit...Déu , el Senyor, el defensa: ¿qui el podrà condemnar?. Pere, malgrat haver vist com actuava Jesús, pensava que seria un Messies triomfador, capaç d'imposar la seva força als opressors, digne d'honors i glòries humanes. Jesús l'ha de corregir severament: Fuig d'aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes. I nosaltres, que pel baptisme, hem rebut l'Esperit Sant, el do de la fe i ens alimentem de la seva paraula i del seu cos: Qui diem que és Jesús? En quin Messies creiem? Com es nota en la nostra vida? Estem disposats personalment i comunitàriament, com Església, a seguir el seu camí d'amor, de servei, de donació i també de sofriment i menyspreu humà? Perquè la fe no la podem viure només interiorment i en la intimitat; sense que es noti en la nostra manera de ser i de fer. Ens diu Sant Jaume: si algú deia que té fe i no ho demostrava amb les obres, ¿de què serviria? Si no hi ha obres, la fe tota sola és morta. Tinguem clar, però, que el cristià no és masoquista que s’acontenta amb perdre la vida per causa de Jesús i de l’Evangeli; sap que, perdent-la, la salvarà, i aquest objectiu final justifica el sofriment present.
Benvolguts gns/nes: Agraïm el do de la fe en Jesús que hem rebut, i en conseqüència esforcem-nos per continuar caminant entre els qui viuen a la seva presència, amb obres, carregant la nostra creu, units a la de Crist, que ens diu: Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge