Déu és molt maco! Com deia Mn. Cima (ACS). Fixeu-vos, avui la seva Paraula ens mostra com té les portes obertes a tothom que l'aculli amb fe i que en el seu nom posi al servei dels altres el millor d'un mateix. Déu coneix el cor de les persones i ofereix els seus dons i la seva gràcia a qui vol i com vol. La seva mirada és ampla, acollidora, i no fa diferències ni exclou ningú que vulgui rebre'l. Això ho va poder constatar Josué, ajudant de Moisès, quan pretenia que Moisès prohibís profetitzar els ancians Eldad i Medad que no s'havien presentat davant el tabernacle, com els altres setanta, a la qual cosa, Moisès respongué: ¿Estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia, i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!. Jesús, amb la mateixa disposició que Déu Pare, ha de corregir a Joan, quan li diu que ha volgut prohibir a un que no era dels qui anaven amb ells de treure dimonis, valent-se del seu nom, dient-li: Ningú que en nom meu faci miracles, no podrà després malparlar de mi. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres. I a nosaltres, i a les nostres comunitats, no ens passa com a Josué i a Joan, que de vegades fem vores a aquells que no són de la nostra corda, perquè pensen, celebren, preguen i actuen de manera diferent? Convé que ho revisem: som prou oberts i acollidors? busquem punts de trobada?... o tendim a una actitud de replegament i/o de confrontació?.
La resposta de Jesús ens fa veure que a l'Església hi ha lloc per a tothom. Ell ens exhorta a que amb la nostra manera de ser i de fer duguem al món i a la vida la Paraula de Déu, sense escandalitzar ningú ni allunyar-lo d'Ell, especialment als més petits. Per tant, tots hem de vetllar per oferir un testimoni creïble de la nostra fe, que mostri el rostre amorós de Déu. Les nostres obres han de correspondre's amb la nostra fe, apostant per la justícia, la misericòrdia i la pau de Crist. De manera que si hi ha alguna cosa que ens n'allunya i pequem, hem de ser capaços de prescindir-ne per reprendre el camí seguint les petjades de Jesús. Hem de ser llevat i caldrà que preguem per a no caure en les temptacions que ens aparten de Déu i dels altres, tal i com ens alerta Sant Jaume, especialment les temptacions de l'egoisme i l'egocentrisme; és a dir, pensar només en el nostre benestar, en guanyar diners i acumular béns materials, oblidant als germans que pateixen. Jesús ens diu que l'home no viu només de pa, sinó de tota Paraula que surt de la boca de Déu.
Benvolguts
gns/nes: Lloem el Senyor i reconeguem
com el salmista que els seus preceptes omplen el cor de goig.., l'ànima hi descansa, i
demanem-li amb fe que l'orgull i l'egoisme no s'apoderin de nosaltres, que
aquesta Eucaristia ens refermi en la voluntat de celebrar i viure la fe amb
alegria en comunió fraterna, com a membres de l'Església de Crist, que compte
amb tothom per a continuar la seva obra
salvadora.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge