Benvolguts gns./nes:
Acabem d'escoltar la Paraula de Déu, que segons la carta als hebreus, és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l'ànima i l'esperit...esclareix les intencions i els pensaments del cor. Una paraula que s'encarna i es fa rostre humà en Jesucrist, fonament de la nostra vida. Abans Déu ens havia parlat a través dels profetes, i sempre ha estat atent a les nostres pregàries i necessitats: "en tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament".
En canvi, la humanitat al llarg de la història, hem oblidat sovint que Déu ens estima i que desitja saciar la nostra set interior més profunda de pau i de felicitat. L'autor del llibre de la Saviesa reconeix sense embuts que Déu està amatent a donar-nos l'enteniment i l'Esperit de saviesa capaç d'orientar el nostre camí i donar sentit a la nostra vida, que va més enllà d'un coneixement purament intel·lectual, una saviesa que trobem en Jesús. Què impulsa sinó a aquell home de l'Evangeli a córrer cap a Jesús, agenollar-se als seus peus i fer-li una pregunta fonamental: Bon mestre, ¿que haig de fer per posseir la vida eterna? Tots ens hi podem sentir identificats. La resposta de Jesús ens aclareix que Déu és l'únic bo i que els seus manaments esdevenen el camí que pot portar-nos a aquesta vida nova. Mestre, tot això ja ho he complert des de jove. Aquell home endevina que no n'hi ha prou i potser per això, Jesús se'l mira, com ens mira a nosaltres, amb afecte, i li diu: Encara et falta una cosa: vés a vendre tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat al cel. Després torna i vine amb mi.
És la novetat de Jesús. A més de complir els manaments de la Llei, hom ha de comprometre-hi la pròpia vida, donar i donar-se del tot, desprendre's d'allò que ens allunya de Déu i dels germans, i tornar a Crist. És la prova de que el cor de Déu té un lloc preferencial per als pobres, tant que fins i tot ell mateix es va fer pobre. És la radicalitat de l'Evangeli, que ens fa revisar on tenim posat el nostre cor.
Quina reacció provoca en nosaltres la resposta de Jesús? Contrarietat, tristor, abandonament? Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: "Per als qui són rics que n'és de difícil, d'entrar en el Regne de Déu!... Jesús ja no parla de que rebem el do de la vida eterna, sinó d'entrar en el Regne de Déu. I sorprèn als seus deixebles quan els diu "És més fàcil que un camell passi pel forat d'una àguila, que no pas que un ric entri en el Regne de Déu". També nosaltres ens podem preguntar: I qui es podrà salvar? La resposta de Jesús és clara:."Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot". Nosaltres, tots sols, no ens en podem sortir. Necessitem a Déu a qui hem de demanar novament, com el salmista la saviesa de cor. Pere i els altres deixebles s'han refiat de Jesús, ho han deixat tot i l'han seguit. I ell ens diu: Ningú dels qui per mi i per anunciar l'Evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u...i també persecucions, en el món futur, tindrà la vida eterna".
Benvolguts gns./nes: Demanem al Senyor que la força del seu Esperit ens guiï, escoltant la seva Paraula, anunciant-la i donant testimoni que Crist és qui ens "ensenya l'art de viure, el camí de la veritable felicitat” (Benet XVI).
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge