dilluns, d’octubre 04, 2021

DIUMENGE XXVII DE DURANT L’ANY 2-3/10/2021

Benvolguts gns./nes:   L'ésser humà és un ésser en relació. Si  creiem que Déu ens ha fet a imatge i semblança seva, i  Ell  mateix és comunió d'amor, entre el Pare i el Fill per l'Esperit Sant, podem entendre que també nosaltres necessitem relacionar-nos, estar en comunió amb Déu i amb els altres.   Des d'un principi Déu va voler que l'home i la dona  compartissin la seva vida i formessin  una sola família.  La família esdevé, doncs,  un dels àmbits privilegiats per a viure l'amor que ens té el Senyor. Ell ens beneeix i seguint els seus camins podem assolir la felicitat veritable. Quan l'home i la dona es donen i reben mútuament amb fidelitat, amb el desig de compartir-ho tot per sempre, oberts a la nova vida que neixi del seu amor, i sensibles a les necessitats dels qui els envolten, són feliços i fan feliços als altres. És aquest l'ideal que se'ns proposa i que hem de voler fer realitat sempre, tot treballant per a adquirir aquella fortalesa i paciència que, com a dons de Déu, han d'ajudar-nos a vèncer les dificultats que apareixen en la convivència humana. 

Déu ha volgut que l'amor humà fos digne del seu amor, un amor present en l'home i la dona. En l'origen  i en la realització de l'amor, Déu hi és sempre present i és font constant de l'amor que realitza la nostra felicitat. Precisament, en aquest projecte hi ha el d'una humanitat que necessita ser redimida, renovada en la seva arrel més profunda, ja que  la imatge de Déu i el seu amor mateix poden arribar a ser malmesos i negats. Per a explicar-nos-ho, tot referint-se  a Jesús, la carta als hebreus ens ha dit que "Déu, que ens estima, va voler que morís per a tots"  i que "tant el qui santifica com els qui són santificats tenen un mateix pare, i per això no s'avergonyeix d'anomenar-los germans". Aquesta és la solidaritat de Déu amb el gènere humà. El seu amor infinit l'ha portat a fer realitat en nosaltres la possibilitat de la salvació. 

El Papa Francesc, en l’exhortació apostòlica “L’alegria de l’amor-Amores Laetitia”, amb un sa realisme, es fa ressò del temps que vivim i en concret de les situacions anomenades “irregulars” i ens recorda que Dues lògiques recorren tota la història de l’Església: marginar i reintegrar [...] El camí de l’Església, des del Concili de Jerusalem endavant, és sempre el camí de Jesús, el de la misericòrdia i de la integració [...]. El camí de l’Església és de no condemnar ningú per sempre i difondre la misericòrdia de Déu  a totes les persones que la demanen amb un cor sincer [...] Perquè la caritat veritable sempre és immerescuda, incondicional i gratuïta. Aleshores, cal evitar els judicis que no tenen en compte la complexitat de les diverses situacions, i cal estar atents a la manera en què les persones viuen i sofreixen a causa de la seva condició”. La veritat de Jesús sobre l'amor conjugal i el seu refús del divorci no nega l'altra veritat de Jesús mateix, la seva obertura misericordiosa a tothom, l'acolliment de tots i la crida constant a la conversió i a la vida cristiana.

Benvolguts gns./nes, demanem  a l'Esperit Sant que ens   acompanyi i il.lumini, per a que com Església sapiguem donar resposta als nous reptes que avui es plantegen en les famílies cristianes, encomanem-les a Déu  i que ens ajudi a treballar per a que  el seu amor  fructifiqui en les nostres vides, tenint una especial atenció envers els més petits, els infants, l’actitud dels quals, senzilla, confiada i natural, Jesús ens la posa com a model per a rebre i entrar en el Regne del Cel.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge