«Que respongui la casa d’Israel: perdura
eternament el seu amor […] Avui és el dia en què ha obrat el Senyor». Avui
Crist torna victoriós d’entre els morts. Avui se’ns obre la font de la vida i
és que des del dia de Pasqua, centre i cimal de la història, se’ns comunica la
llum de la vida, representada aquest temps pasqual en el ciri, posat al costat
de l’ambó perquè puguem llegir l’Escriptura i la història de cadascú a la llum
de l’esdeveniment que ho ha capgirat tot.
«Crist, el nostre anyell pasqual, ha estat
immolat. Per això celebrem la Pasqua cada dia.» Cada dia ha de ser llegit a la
llum de la Pasqua. Cada dia hem d’anar al sepulcre buit, cada dia hem de veure,
com Maria Madgalena, la pedra treta de l’entrada, hem de veure com Pere, el
llençol i el mocador, signes del fet que, el qui busquen ja no l’han de buscar
entre els morts, sinó entre els vius, perquè Ell és la vida.
Maria, què veieres en el camí? El sepulcre del
Crist vivent i la seva glòria ressorgint novament. Hem escoltat a la seqüència
abans de l’al·leluia. Maria Magdalena, no podies arribar a imaginar una alegria
tan gran com la que brolla del sepulcre obert, com la que brolla del cos del
ressuscitat. És l’alegria del qui es troba amb el bon Déu, l’emoció de
reconèixer el seu amor. Maria, com deuria haver estat aquella trobada?
Pere, tu que havies negat el Senyor tres
vegades, ara et dona l’oportunitat de començar de nou, perquè Ell és viu. La
negació no va ser el final de la història, no va significar el fracàs del
projecte de Déu. Les teves febleses no et van impedir sortir cap al sepulcre,
sense fer cap càlcul del perill que podia significar. «Que respongui la casa
d’Israel» Que respongui la nova casa d’Israel, l’Església, que respongui d’on
brolla aquesta alegria. Pere, prou que ho saps! I ho respons cada any en la
Pasqua per boca de l’Església: Realment el Senyor ha ressuscitat.
I avui, per mi, què significa la resurrecció?
Si jo soc un desastre, si el món cada dia va pitjor… De què va servir que Crist
morís i ressuscités? Tants cops pensem en el Regne de Déu com una
materialització en la història, que acabem sent com els deixebles, quan
entraven a Jerusalem i es pensaven això mateix, que Déu instauraria el seu
Regne de forma visible. Llavors quina diferència hi ha entre qualsevol dels
intents utòpics de millora amb projectes polítics i econòmics que han portat
tant de mal i sofriment, guerres i injustícies més grans que les que volien
evitar?
Així com el cos del ressuscitat transcendeix
els límits de la temporalitat i de l’espai, així hem de llegir la nostra
història, la nostra salvació, la història de la humanitat i la seva salvació.
Crist ha vençut el mal, el pecat i la mort en Ell, però ha de vèncer també el
mal, el pecat i la mort en nosaltres i en tothom.
Per això el Baptisme, per això, compartir la
mort i la resurrecció de Crist en el sagrament de la regeneració. Per això, unir-nos
en el sacrifici de l’Eucaristia, memorial de la seva Pasqua, perquè és d’on
brolla la nova vida. Els sagraments són la porta que Crist obre en nosaltres
per poder entrar i comunicar-nos vida, comunicar-nos el torrent d’aigua que
brolla de Déu.
Mai hi ha hagut en la història un esdeveniment
tan transformador i amb tal potència que sigui capaç de transcendir-ho tot. I
per això, costa tant d’acceptar… per això, ens costa tant de veure que ni va
ser una al·lucinació col·lectiva, ni era un esperit ni un invent dels primers
cristians. Era Crist, amb el seu Cos ressuscitat, potenciat fins a un nivell
que nosaltres també esperem «crec en la resurrecció de la carn» recordeu? Sí,
això serà també per a nosaltres! Un cos vivent, palpable, però que porta les
marques de la Passió, perquè la resurrecció no anul·la l’acte d’entrega més
gran de la història: Déu ha patit i ha mort per tu.
Sempre la Pasqua és un nou començar, és una oportunitat perquè Déu faci noves totes les coses, cada dia, perquè cada dia celebrem la Pasqua. Cada dia pot ser Pasqua en la teva vida, en què el Senyor farà rodolar la pedra que tanca el teu sepulcre i et farà sortir amb el seu poder gloriós. Per això ens hem d’alegrar, perquè no hi ha realitat que el Senyor no pugui capgirar, fer nova o ressuscitar.
Joan Hernàndez, prevere i vicari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge