Benvolguda família, benvolguts germans i germanes!
Celebrem el Diumenge V de Quaresma, apunt d'encetar la Setmana Santa, la setmana gran que començarà diumenge vinent amb els Rams i que ens portarà a la Festa de Pasqua.
*El profeta Isaïes ens parla de Déu com aquell que renova tota la vida, que il·lumina el nostre camí present i ens prepara pel futur. Ell “obrí una ruta enmig de l’aigua impetuosa, posà aigua al desert perquè el poble begués i perquè el lloés”.No podem enyorar els temps passats pensant que eren millors que els d’ara. Però ens costa fer-ho, per això el Senyor ens diu, per boca d’Isaïes: No recordeu més els temps passats, no penseu més en les coses antigues; estic a punt de fer una cosa nova que ja comença a néixer *Jesús, és qui encarna aquesta gran novetat. Ell és el Fill que ens mostra a Déu de la millor manera. Qui el coneix a Ell, coneix al Pare. Per això Sant Pau, que ha tingut un encontre amb Crist ressuscitat, que l’ha fet caure del cavall de les seves seguretats, no dubta a renunciar a tots els avantatges que tenia per poder conèixer encara més Jesucrist; renunciar a tot a canvi de guanyar Crist i veure’s incorporat a ell. El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d’entre els morts.
És una profunda i exemplar confessió de fe. La vida és com una cursa, on correm amb l’esperança d’assolir aquesta plenitud, la vida eterna: “corro cap a la meta per guanyar el premi de la cursa que Déu ha convocat allà dalt en Jesucrist”.
*Jesús, aquest diumenge, ens mostra que la seva mirada, la mirada de Déu, va al cor de les persones i està banyada tota ella d’amor, de tendresa i de misericòrdia. Misericòrdia, és el tret fonamental de Jesús bon pastor, a través de la qual expressa l’amor de Déu, la compassió envers el patiment, la pobresa, la misèria moral i espiritual, el pecat de l’altre. Jesús és el rostre de la misericòrdia de Déu.
Aquella dona arreplegada en flagrant adulteri, d’acord amb la Llei de Moisès, mereixia el càstig que proposaven els escribes i els fariseus: morir lapidada. Però el cor d’aquells homes era ple d’odi i no cercaven la justícia veritable, sinó que en el fons, volien fer caure a Jesús. I ell se n’adona i dona una resposta que hem de gravar en el nostre cor: “Qui estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra”. Tothom, des del més gran al més xic, deixa les pedres, les pedres dels seus pecats i se’n van. Jesús no accepta el pecat, però estima el pecador, ens estima. A ella la salva, la reconcilia i li demana que no pequi més, als altres, també els salva, fent-los adonar dels seus pecats. I a nosaltres, quines pedres ens fan caure en la misèria: l'egoisme, l'orgull, l'enveja, la mentida, el cinisme; com deixem que Jesús, amb el seu cor amorós, entri dins el nostre, ens reconciliï i transformi la nostra misèria en misericòrdia?
Benvolguts, com aquella dona pecadora, com els qui l’acusaven, com el mateix St Pau, som limitats i pecadors, i necessitem fer l'experiència del perdó i de la misericòrdia de Déu. El prevere és qui rep de Crist la missió de testimoniar-ho, en el si de la seva Església, a través del sagrament de la reconciliació. Apropem-nos-hi sense por i participem amb goig de l’Eucaristia, l’àpat de l’amor fraternal, centre de la nostra vida cristiana, en el que fem memòria que la nostra Pasqua és la Pasqua de Jesús, que dona la vida per la humanitat, perquè ens estima i ens vol salvar.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge