1. La novetat del Regne.
Amb Jesucrist ha nascut ja una cosa nova,
absolutament inesperada i inesperable, la vida nova, el Regne de Déu,
inaugurada amb la resurrecció, però encara no arribada a plenitud, oferta al
creient com a plenitud de sentit. L’accés a aquesta novetat prové de la
justificació que ens atorga la fe en Jesucrist. Conèixer-lo és imprescindible
per gaudir amb agraïment la vida nova que ja posseïm. Només podem estimar allò
que coneixem. L'evangeli i tota la Sagrada Escriptura és la font d’aquest
coneixement, font de vida nova; l’evangeli és sempre novetat si no ens tanquem a deixar-nos
renovar per ell.
2. Fe que salva.
Recordem Filipencs. “No soc just gràcies a una justícia meva guanyada per haver observat la
llei, sinó gràcies a aquella justícia que prové d’haver cregut en el Crist”.
La fe és confiança en Déu, més enllà de la comprensió més o menys correcta.
Creiem perquè estimem Déu no pas perquè ens hem doctorat en teologia.
3. Judici que justifica.
L’adúltera mereixia la mort? Doncs no! Ningú no
mereix la mort. Sorprenent! És que Jesús aplaudia el pecat? I és clar que no!
Jesús ens ensenya a comprendre les debilitats dels altres a partir del
descobriment de les nostres pròpies debilitats i a combatre el mal no pas des
del rigor del càstig, sinó des de l’acolliment del pecador que es deixa acollir
(fill pròdig). D’això se’n diu misericòrdia. El judici només és de Déu. La
justícia i la misericòrdia de Déu, que ve a ser el mateix: judici de
justificació perquè està marcat per la indulgència. La indulgència és un plus
que posa Déu per a llevar del pecador tota seqüela. El perdó indulgent no ens
revesteix per tapar la podridura, sinó que ens transforma per dins,
renovant-nos de veritat.
4. El sistema penitenciari.
El tracte de Jesús a l’adúltera hauria de ser
model de l’objectiu final del sistema penitenciari. La justícia humana també ha
de buscar la “reinserció” del delinqüent, no pas la venjança contra el
delinqüent. L’autoritat pública té el deure d’establir una política de
prevenció i de reinserció seriosa i econòmicament sostenible. Els cristians
estem obligats a promoure una nova mentalitat. Si no ho veiem clar, hem de
tornar a llegir l’evangeli. El fill pròdig, l’adúltera, Pere, Tomàs….
5.
Conclusió.
Déu és “El Que Estima”, deixem-nos estimar per
Déu.
Josep Esplugas i Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge