divendres, d’abril 08, 2022

MISSA DEL DIUMENGE V QUARESMA 02-03/04/2022 (missa del diumenge migdia)



 De manera excepcional, aquesta setmana publiquem una segona homilia,
                 predicada per en Josep Esplugas a la missa de 2/4 d'1 del diumenge.

1.   La novetat del Regne.

Amb Jesucrist ha nascut ja una cosa nova, absolutament inesperada i inesperable, la vida nova, el Regne de Déu, inaugurada amb la resurrecció, però encara no arribada a plenitud, oferta al creient com a plenitud de sentit. L’accés a aquesta novetat prové de la justificació que ens atorga la fe en Jesucrist. Conèixer-lo és imprescindible per gaudir amb agraïment la vida nova que ja posseïm. Només podem estimar allò que coneixem. L'evangeli i tota la Sagrada Escriptura és la font d’aquest coneixement, font de vida nova; l’evangeli és sempre  novetat si no ens tanquem a deixar-nos renovar per ell.

2.   Fe que salva.

Recordem Filipencs. “No soc just gràcies a una justícia meva guanyada per haver observat la llei, sinó gràcies a aquella justícia que prové d’haver cregut en el Crist”. La fe és confiança en Déu, més enllà de la comprensió més o menys correcta. Creiem perquè estimem Déu no pas perquè ens hem doctorat en teologia.

3.   Judici que justifica.

L’adúltera mereixia la mort? Doncs no! Ningú no mereix la mort. Sorprenent! És que Jesús aplaudia el pecat? I és clar que no! Jesús ens ensenya a comprendre les debilitats dels altres a partir del descobriment de les nostres pròpies debilitats i a combatre el mal no pas des del rigor del càstig, sinó des de l’acolliment del pecador que es deixa acollir (fill pròdig). D’això se’n diu misericòrdia. El judici només és de Déu. La justícia i la misericòrdia de Déu, que ve a ser el mateix: judici de justificació perquè està marcat per la indulgència. La indulgència és un plus que posa Déu per a llevar del pecador tota seqüela. El perdó indulgent no ens revesteix per tapar la podridura, sinó que ens transforma per dins, renovant-nos de veritat.

4.   El sistema penitenciari.

El tracte de Jesús a l’adúltera hauria de ser model de l’objectiu final del sistema penitenciari. La justícia humana també ha de buscar la “reinserció” del delinqüent, no pas la venjança contra el delinqüent. L’autoritat pública té el deure d’establir una política de prevenció i de reinserció seriosa i econòmicament sostenible. Els cristians estem obligats a promoure una nova mentalitat. Si no ho veiem clar, hem de tornar a llegir l’evangeli. El fill pròdig, l’adúltera, Pere, Tomàs….

5.   Conclusió.

Déu és “El Que Estima”, deixem-nos estimar per Déu.

Josep Esplugas i Capdet, prevere.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge