1a. Lectura: Ac 5, 12-16
2a. Lectura: Ap 1,9-11a.12-13.17-19
Benvolguda família,
germans i germanes!
Celebrem el Diumenge II de
Pasqua. Jesús ha ressuscitat, aquesta és la gran notícia que ens omple d’alegria
i d’esperança. I cal que tinguem el nostre cor ben obert per acollir-lo.
Jesús ressuscitat vol fer-se present en
la nostra vida, com ho feu amb la dels seus deixebles. Aquell mateix diumenge,
Jesús els va a l’encontre, quan eren a casa amb les portes tancades per por
dels jueus. El necessiten, el necessitem com a
centre de les nostres vides, com a bon pastor que ens guia pel camí cap al Pare.
Sense Ell, som com ovelles sense pastor.
Per això es posà al mig d’ells i els digué: “Pau a
vosaltres”.
Ho
repeteix tres vegades. No una pau com el món la dona, fràgil, canviant i a
voltes, interessada; sinó la pau autèntica, la pau interior, la pau que
apaivaga el cor, la pau que dona repòs a l’ànima.
Jesús encarna l’amor i la misericòrdia
de Déu. No és queda res per a ell. Ens ho dona tot. El seu cos i la seva sang a
l’Eucaristia i la seva vida terrena a la creu, i sobretot la seva resurrecció, per salvar-nos de la mort, carregant damunt seu el mal i
el nostre pecat. Però més encara, ens dona el seu Esperit Sant, el defensor,
per a que puguem fer nostre el seu
Evangeli, vivint-lo i donant-ne testimoni, perquè també nosaltres portem el seu
amor, la seva pau i la seva misericòrdia als germans. Així ho feu amb els apòstols, “alenà
damunt d’ells i els digué:<<Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui
perdonareu els pecats els quedaran perdonats...>>. Vuit dies més tard els
deixebles tornen a trobar-se amb Jesús ressuscitat, com
nosaltres, cada diumenge, ens retrobem amb ell en el gran àpat de l’Eucaristia,
i escoltem la seva Paraula i ens alimentem del seu cos i de la seva sang.
Tomàs, havia dubtat com moltes vegades nosaltres i molts germans nostres diem:
“si no ho veig no m’ho crec”. Necessiten proves que demostrin que Jesús ha ressuscitat. Tomàs podrà fer-ho i dirà una preciosa
confessió de fe: “Senyor meu i Déu meu!”, a la que Jesús
respondrà: ”Perquè m’has vist
has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist”. És la
nova benaurança, que ens adreça avui a nosaltres, que tenim la sort de viure gràcies al do de la fe
i de l’Esperit Sant. Per això hem d’estar contents. I aquesta alegria, Déu ens la dona
amb Jesús, alhora ens demana que la compartim, que la regalem, que no ens la
quedem per nosaltres. La manera de fer-ho passarà per posar en pràctica els
manaments del Senyor, englobats en el més gran de tots: estimar a Déu sobre totes les coses i estimar-nos els
uns als altres, tal i com Jesús ens ha estimat. També passarà per esforçar-nos en què les comunitats cristianes, i en
concret la nostra.... de la Sagrada Família, siguin cada vegada més obertes,
acollidores i solidàries, i que, com les primeres comunitats dels apòstols, ens
esforcem a posar en comú allò que som i tenim, perquè ningú visqui en la
indigència. És el que ja intentem fer, però
ben segur encara podem fer molt més perquè tothom se senti membre d’aquesta
gran família que és l’Església.
Benvolguts germans i germanes, és Pasqua, com ens diu el salmista:”La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen. Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, Alegrem-nos i celebrem-ho!”.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge