Festa de la Santa Creu i l’Arbre de Maig
Benvolguts germans i
germanes:
Regidors/es, representants
i membre de l’Esbart Terrassa. Avui, diumenge III de Pasqua, en que celebrem la
festa de la Santa Creu i l’Arbre de Maig, amb tantes ganes després d’aquests
dos anys de pandèmia que no ho hem pogut fer bo i dins del 90è aniversari de la
creació de la parròquia, hem escoltat com viuen els apòstols els dies després
que s’hagi esdevingut la mort en creu de Jesús, i que les dones que
l’acompanyaven, hagin trobat buit el sepulcre on l’havien enterrat. Jesús se’ls ha aparegut, ressuscitat, diverses vegades. Tot i així,
els apòstols estan desorientats, fins el punt
que Simó Pere, decideix anar a pescar al llac de Galilea, tornant als orígens,
a la mateixa feina i lloc a on Jesús els va cridar per deixar-ho tot i
seguir-lo, per esdevenir pescadors d’homes. L’acompanyen els altres deixebles,
i durant tota la nit s’escarrassen per pescar alguna cosa, però no hi ha
ni peixos ni ànims. Estan desfets. I, és en aquest estat, i en el treball que
intenten reprendre, de bon matí, quan Jesús ressuscitat els surt a
l’encontre, els crida des de la riba estant, i els diu: “Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu”.
La barca s’omple de peixos. “És el Senyor!”,
diu el deixeble que Jesús tant estimava. Aleshores, Pere es llança a l’aigua i
quan arriben a port, es troben al Mestre que els té preparat l’esmorzar. I malgrat que porten molts i molts peixos, la
xarxa no es trenca i Ell els convida a menjar.
“És el Senyor!” També nosaltres hem de fer aquest crit de Pasqua, quan a
la barca de la nostra vida hi ha
avorriment, no hi ha ni peixos ni il·lusió. Jesús Ressuscitat, també ens surt a
l’encontre, disposat a tornar-nos la il·lusió i les ganes de viure amb alegria.
Cal que estiguem atents, que li fem cas i tirem les xarxes d’acord amb la seva
paraula, que ens llancem a l’aigua del compromís i de donar-nos, que compartim
l’aliment-ajuda que Jesús ens prepara, perquè siguem prou forts i prou valents
per viure amb fidelitat el nostre dia a dia donant-nos al servei dels germans,
els de més a prop i els de més lluny, no passant de llarg davant de situacions
d'injustícia, especialment davant els conflictes latents com el d’Ucraïna, i en
situacions més properes, com la manca de treball i de treball digne, avui, que
és 1r de maig.
Jesús ens estima entranyablement, com a
Simó Pere. Jesús li dona l’oportunitat d’esmenar les seves 3 negacions,
preguntant-li 3 vegades: SIMÓ, FILL DE JOAN, M'ESTIMES? És una pregunta que avui ens adreça a nosaltres:..... m'estimes? Què
li respondrem? Pere li respon que sí. Aleshores Jesús li confia la
missió de pasturar les ovelles, el ratifica com a pedra sobre la qual edificarà
la seva Església i li fa la invitació més preuada: VINE AMB MI. També nosaltres, podem haver negat Jesús de paraula i d’obra, i sempre
ens dona l’oportunitat de tornar a Ell, amb humilitat i senzillesa. Ens pregunta si l’estimem i tant de bo que com Pere, li
responguem: “Sí, Senyor; ja ho saps que t’estimo”
i ho fem estimant com Jesús ens estima,
incondicionalment, desinteressadament i sense excloure a ningú. Aleshores podrem
acomplir la missió que ens té encomanada.
Benvolguts/es: Seguim-lo sense por. Així la pau serà amb nosaltres, com en Pere i els apòstols, que després de rebre l’Esperit Sant de Jesús, en la festa de Pentecosta, que nosaltres hem rebut en el baptisme, no tingueren por de parlar en nom de Jesús, malgrat que això els compliqués la vida per part dels que van fer-lo matar a la creu. Com ells, confiem en Déu, estimem a Jesús i com Jesús i deixem-nos ajudar per Ell, que ens alimenta amb el seu cos i la seva Paraula i que ens guia amb la força del seu Esperit. Que Maria, mare de Jesús i mare nostra, intercedeixi per nosaltres! Que així sigui!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge