DIUMENGE V DE PASQUA

• 1a. Lectura: Ac14, 21b-27 
• Salm: Sl144, 8-13b
• 2a. Lectura: Ap 21, 1-5a
• Evangeli: Jo13, 31-33a.34-35

1.  Introducció. La clau de comprensió de tot el misteri pasqual i, per extensió, del misteri de Déu i de l’home és l’amor, però no qualsevol amor, sinó l’amor a l’estil de Jesucrist. Jesús, en acomiadar-se dels seus deixebles, els lliura el seu llegat testamentari: “Estimeu-vos tal com jo us he estimat”.

2. Jesús estima amb un amor incondicional. Bons i dolents, justos i injustos, diu l’Evangeli. La qüestió no és si Déu ens estima, sinó com acollim nosaltres aquest amor de Déu i el vivim. Notarem que estem salvats en la mesura que la nostra vida sigui una oblació, una ofrena lliure i joiosa, incondicional, pel benestar dels altres perquè rebreu el 100 per 1 ja en aquesta vida, i d’escreix, la vida eterna”.

3. Jesús estima amb un amor fecund. L’amor de Déu crea Vida, no només la vida d’ara, que, essent molt important, no és res comparat amb la Vida del ressuscitat, que estem cridats a compartir. El nostre amor ha de ser fecund, no només de paraules, sinó d’obra i de veritat. Quan estimem amb l’amor de Jesús, donem fruit abundós encara que pugui no semblar-nos-ho. L’experiència missionera de Pau i Bernabé és una realitat d’amor vivificant. Com es fiquen en aquell sarau? Tan bé que s’està a casa, sense complicar-se la vida. Anunciar la Bona Notícia és animar a la relació comunional en els llocs en què és anunciada, però només es pot dur a terme si al darrera hi ha una comunitat en comunió.

4. Jesús estima amb un amor renovador i innovador. El Cel nou i la Terra nova són el fruit de l’amor absolut i universal de Déu i només d’Ell, però el procés de renovació ja ha començat, s’està coent, i està a les nostres mans. La nova Jerusalem, abillada com una núvia ja s’està abillant en la mesura que rebem i donem l’amor de Déu. La glòria de Jesucrist és saber-se estimat gratuïtament per Déu, la nostra glòria també i la glòria de Déu és que l’ésser humà se salvi. Tot casa i no ens n’adonem.

5. Conclusió. Visquem amb senzillesa i bon humor perquè estem contents de viure en Crist. Allò que distingeix una comunitat cristiana no és la confessió d’una doctrina, ni l’observança de ritus, sinó l’amor viscut en l’Esperit de Jesús.

Josep Esplugas i Capdet, prevere.