“L’Anyell que està en el tron els
guiarà i els conduirà a les fonts de l’aigua viva”. Aquest és l’objectiu el
pasturatge de Jesús. L’objectiu del pasturatge de Pere, encarregat per Jesús
(la setmana passada) ha de ser també el mateix, no pot ser cap altre. I, si els
pastors instituïts en tenen el deure d’una manera més significativa, és tota
l’Església, cada un dels membres, que tenen el deure de conduir-se els uns als
altres per ajudar-se mútuament a arribar al destí a què Déu ens crida.
Però hi ha més, el pasturatge també s’ha d’exercir, de manera diferent,
és clar, però inexcusablement, envers aquells que no són de la nostra colla. El
dret a conèixer la salvació és universal perquè tothom hi està cridat. Podrà
acollir-lo o refusar-lo d’acord amb la pròpia consciència. Nosaltres, que l’hem
acollit per do de la gràcia, hem de viure contents i agraïts i esforçar-nos a
fer conèixer als altres allò que ens omple de joia i de sentit, fins i tot si
en ocasions ens apartem del camí de Jesús. És la tasca de Pau i Bernabé a
Antioquia de Pisídia i a Iconi. És la tasca dels animadors de joves i dels
monitors d’infants. És la tasca missionera de l’Església. El que és clar és que
les formes canvien segons els temps i els llocs.
Sabem que hem encertat si reconeixem la veu de Jesús i acollim la seva crida i ens sentim units a Déu per la força unitiva de l’Esperit Sant. “El Pare i jo som U” i vull que “tots siguin u”. No és gens fàcil de trobar el punt del salt entre la unitat necessària i la uniformitat absolutament abominable. El procés sempre obert a una major comunió demana esforç i tenacitat, renúncies i afirmacions, respecte i diàleg; fins i tot confrontació respectuosa. I una gran dosi d’humilitat. I tot això tant si parlem en termes polítics, com socials o religiosos. Si l’amor presideix les relacions humanes a l’interior de l’església i a tot arreu, anem bé. Si ens guiem per altres motivacions no anem bé.
Josep Esplugas i Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge