Benvolguda família de famílies, que és la comunitat, benvolguts/des germans i germanes: Avui, en la festa del Cos i la Sang de Crist, contemplem el sagrament l’Eucaristia: “ font i cimal de tota la vida cristiana” i de la vida de l’Església. I és que Jesús ens convida a participar setmana rere setmana en aquest banquet fent memòria, això és tornant a viure l’últim sopar amb els apòstols, la mort a la creu i la seva Resurrecció: el misteri pasqual, que en cada Eucaristia actualitzem.
Hem escoltat com Melquisedec, rei de salem, (shalom pau ”, rei de pau”), anomenat sacerdot del Déu altíssim, va beneir Abram i li portà pa i vi, després de derrotar a cinc reis orientals que tenien esclavitzat al seu poble. Aquest personatge és una premonició del mateix Jesús, Sacerdot, que s’ofereix ell mateix a Déu per amor a nosaltres i per la nostra salvació, en el pa i el vi del darrer sopar, que un cop beneïts, esdevenen el seu cos i la seva sang que parteix i reparteix, dient-nos, en paraules de Sant Pau: “Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial...Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial”. Així, ens diu Sant Pau, cada vegada que mengem aquest pa i bevem aquest calze anunciem la mort del Senyor fins que torni.
Déu és amor, i ens acompanya sempre i d’una manera especial en la senzillesa i la humilitat dels signes de l’Eucaristia, un tros de pa sense llevat i una mica de vi, i allà hi ha Crist, el seu Fill, el rostre de la seva misericòrdia, de manera que sent Déu omnipotent i etern s’abaixa i s’acosta a nosaltres perquè ens estima i ens anima a ser bon pa i bon vi per al món, que no hi manqui ni el pa material ni el Pa de l’Evangeli. Evangeli que avui ens evoca el miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos de Jesús davant una multitud. Jesús, que volia fer un recés amb els apòstols, canvia de plans i acull la gentada que el busca, els parla i guareix als qui en tenen necessitat. Es fa tard, la gent té gana i els dotze, tot i que tenen Jesús, no veuen la manera de poder-los atendre. El millor és aviar-los. Però Jesús, els sorprèn dient-los: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos” Només amb 5 pans i 2 peixos? Ell pren la iniciativa, els fa seure a tots en grups de cinquanta, inclosos els apòstols. Aleshores, un cop asseguts, beneeix aquells aliments, els parteix i els dóna als deixebles perquè siguin ells els qui els reparteixin. “Tothom en menjà tant com volgué i recolliren dotze coves de sobres”. Aquest miracle anticipa el Sant Sopar i la Pasqua de Jesús, en què institueix l’Eucaristia: una vida donada, trencada a trossos per saciar, no només alimentar, a tota la humanitat, perquè aquesta era la seva missió, servir i donar la vida en rescat de la multitud.
Benvolguts/des, cada vegada que combreguem entrem en aquesta dinàmica de lliurament: si ell ens se’ns ha donat del tot, també nosaltres ens hem de donar als altres. No podem combregar amb Jesús sense sentir-nos comunitat que s’esforça a obrir la porta als altres, a no tenir por, a deixar-se tocar, a posar-se en marxa, compartint des de l’amor de Crist, el que som i el que tenim amb tothom, especialment amb els + necessitats, Perquè som el que donem. Som amor, com ens recorda avui Càritas. Que aquesta Eucaristia de Corpus, dia de l’amor, de la caritat, ens ajudi a donar-nos amb generositat.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge