Avui la litúrgia ens posa davant dels nassos,
una realitat que segurament no en siguem molt conscients de la seva existència
en la nostra vida: el Paràclit, l’Esperit Sant, la tercera persona de la
Trinitat.
A Occident, és el gran desconegut, encara que
en l’Església Oriental sí que es té més present. El pintem sempre com un colom
o com una llengua de foc, fruit de les imatges bíbliques que tenim.
Tanmateix, hem de tenir una cosa clara: és una
persona, no una energia, o una força a-personal. És tan persona com el Pare o
el Fill. Això a Orient es té més clar gràcies, en part, a Andrei Rublev, un
inconògraf rus que al segle xv va
pintar la icona de la Santíssima Trinitat. Allà hi va pintar tres persones, amb
la mateixa cara, ni més vells ni més joves. En Déu no hi ha edat, perquè és
etern.
Si concretem una mica, veurem que, sense
l’Esperit no seria possible l’Església. Qui manté unida l’Església, qui incorpora
nous membres gràcies al Baptisme és l’Esperit Sant. Sense l’Esperit no tindríem
Eucaristia perquè és Ell qui opera la transformació dels dons eucarístics en
Cos i Sang de Crist, el qui posseeix l’Esperit Sant en plenitud.
Crist Ressuscitat ens envia l’Esperit seu i
del Pare, alena sobre nosaltres, donant-nos l’Esperit que vivifica, que dona
nova vida, la vida sobrenatural, la vida per a poder entrar en comunió amb Déu.
L’Esperit Sant habita en nosaltres i nosaltres
som temples de l’Esperit. Si és així, com és que tants cops se’ns oblida? Per
que no ens acostumem a dir més sovint, en el nostre dia a dia «Veniu, Esperit
Sant»?
Hi ha una màxima que es diu sempre a nivell
litúrgic. És en llatí, però veureu que és molt senzill: «lex orandi, lex
credendi, lex vivendi». Allò que es prega, és allò que es creu i és el que,
després, es viu. Diem en la litúrgia que sense l’Esperit Sant no sabrem què hem
de demanar per a pregar com cal. Ho creiem de veritat? O creiem que l’oració és
una iniciativa nostra? Hem tingut nosaltres la iniciativa avui de venir a
celebrar l’Eucaristia? Tot això és una il·lusió: Déu sempre té la iniciativa en
tot. És l’Esperit Sant qui ens ensenya a pregar, qui ens mou a venir a celebrar
la Pasqua del Senyor.
Si creguéssim més en l’Esperit Sant,
s’eliminaria de nosaltres gran part del voluntarisme, del neopelagianisme que
denunciava el Papa Francesc en la seva carta Gaudete et Exsultate.
Creure que ens podem salvar per les nostres forces, creure que les nostres
bones obres ens guanyen el cel, que ho podem tot sense Déu. Sense l’Esperit, no
podem res, i allò que fem, molts cops destorba l’obra de l’Esperit Sant.
Qui es pensi que la vida espiritual és
bàsicament fer coses, està equivocat. Principalment, la vida espiritual és
deixar-se fer, deixar-se transformar per l’Esperit. Sí, treure impediments,
aferraments, pecats, el que sigui, però deixar-se transformar per l’Esperit. I
per què? Per a viure en Déu, perquè habiti en nosaltres.
Fixeu-vos com amb aquest exemple que explica
sant Joan Maria Vianney, el rector d’Ars sobre un pagès que va conèixer, hi
veiem el deixar-se fer:
Un pagès arribava cada tarda a la seva
Església, s’asseia i no deia cap paraula, tampoc feia cap acte, pregària,
lectura d’un llibre o devocionari o algun moviment especial. Ell li va
preguntar: disculpi, però estic intrigat per les seves visites a l’església.
Què fa que vingui cada tarda? Què ve a fer si jo no el veig resar, ni
agenollar-se, ni fer cap gest o acte especial? El pagès el mira i amb humilitat
li diu: Miri, jo vinc cada dia a veure Crist i no sé què dir-li, llavors jo el
miro, i ell em mira… això és tot.
Això és deixar-se mirar per Crist, deixar-se
transformar gràcies al seu Esperit. Sobren les paraules, perquè hi ha el
llenguatge de l’amor. Vine, Esperit Sant! Vine i habita en nosaltres, guia’ns,
transforma’ns, divinitza’ns, fes-nos partícips de la naturalesa divina tal com
la vas unir a la nostra en la persona de Jesús. Inunda’ns amb el teu amor per
estimar com tu estimes, donar vida com tu ens la dones.
Deixem a Déu ser Déu, que inici en nosaltres
tota bona obra, deixem-nos estimar, deixem-nos transformar, aquí, ara, en
aquesta Eucaristia.
Joan Hernàndez, vicari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge